Un veí de Sabadell declara en la causa argentina i demana que es reconegui "el mal que es va fer" durant el franquisme

Antonio Martos ha pogut explicar als Jutjats la mort del seu germà l'any 73 després d'un interrogatori de la Guàrdia Civil

ACN Sabadell.-Antonio Martos, el veí Sabadell que va denunciar a la justícia argentina la tortura i la mort del seu germà l'any 1973, ha reclamat que es reconegui el "mal que es va fer" durant el franquisme. Ho ha dit a la porta dels Jutjats de Sabadell, on aquest dijous ha estat citat a declarar per explicar com el seu germà va perdre la vida després d'un interrogatori a la caserna de la Guàrdia Civil de Reus. Martos ha lamentat que hagi de venir "algú de fora del país" perquè finalment "s’obrin les portes que fins avui han estat tancades en pany i forrellat". La justícia argentina és qui instrueix la causa per crims de genocidi i la humanitat comesos pel franquisme i en la transició, arran de l'anomenada Querella Argentina.

Cipriano Martos, obrer de la construcció, sindicalista i membre de moviments antifranquistes, va ser detingut el 25 d'agost del 1973 a Reus després de repartir propaganda. Va ser interrogat a la caserna de la Guàrdia Civil de la ciutat, on va ingerir un àcid que el va cremar per dins. Va ser traslladat a l'Hospital de Sant Joan de Reus, on va acabar morint el dia 17 de setembre pels efectes de l'àcid. La família no va poder veure el cos perquè la Guàrdia Civil no ho va permetre. Tenia 30 anys. Cipriano va declarar davant el jutge al mateix hospital, i segons l'informe, el jove va dir que s'havia pres l'àcid voluntàriament. "Tenim molts dubtes de com va poder declarar en el seu estat" ha explicat Felipe Moreno, portaveu de la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina. Moreno, que ha acompanyat Martos als Jutjats amb la resta de membres de la Xarxa, ha demanat a la justícia argentina que aclareixi els fets i condemni els responsables. Segons ha assenyalat, és la primera vegada a Catalunya que es produeix una declaració davant la justícia per una víctima mortal del franquisme. Fins ara s'havien fet declaracions per tortures.No a la Llei d'AmnistiaLa Xarxa demana l'anul·lació de la Llei d'Amnistia i la modificació de la Llei de la memòria històrica. La legislació vigent no permet fer judicis sobre els crims i els fets del franquisme a l'estat espanyol, segons ha detallat Felipe Moreno. "Per això estem a l'Argentina, on hem aconseguit que s'escoltin les víctimes del franquisme", ha afegit. La jutgessa argentina María Romilda Servini de Cubría és qui instrueix la causa 4591\/2010 per crims de genocidi i\/o la humanitat comesos pel franquisme i en la transició, des del 17 de juliol de 1936 fins al 15 de juny de 1977. La causa es va obrir el 2010. Visiblement nerviós, Antonio Martós ha entrat a declarar pels volts de les deu del matí i ha sortit al cap d'una hora. La declaració serà enviada per escrit a la jutgessa d'Argentina perquè estudiï el cas.

Enviar