El Govern presenta el recurs d'apel·lació a la sentència que obliga a retornar les pintures murals de Sixena

El Jutjat 2 d'Osca ho va dictaminar al juliol posant dubtes sobre l'existència del contracte que avala la cessió indefinida de l'art al MNAC

ACN Bacelona.-El gabinet jurídic del Govern ha presentat aquest divendres un recurs d'apel·lació a la sentència de 4 de juliol del jutjat 2 d'Osca que obliga a retornar les pintures murals del Monestir de Sixena que hi ha exposades al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) al seu lloc original. La jutgessa es va justificar en la seva decisió posant en dubte l'existència del contracte entre les monges propietàries del monestir i el MNAC per cedir indefinidament els frescos exposats al museu. Així mateix, també va posar en dubte que l'arrencada dels murals del monestir fos la millor opció per salvar-los. Ara, al recurs, la Generalitat posa èmfasi que a la mateixa sentència que obliga al lliurament, s'hi diu que la Direcció General de Belles Arts d'Espanya ''era coneixedora del trasllat i no s'hi va oposar''.

Quan la titular del jutjat 2 d'Osca va emetre la sentència que obligava a retornar les pintures murals de Sixena que hi ha al MNAC es va basar principalment en el fet que se les van endur del monestir ''sense cap títol jurídic de propietat''. Així, va posar en dubte l'existència d'un contracte entre les religioses i el MNAC i també va qüestionar que l'arrencada de les pintures fos l'única alternativa per salvar-les. A més va afegir que no constava que ni les religioses ni la Direcció General de Belles Arts haguessin autoritzat l'extracció de les pintures.És precisament en aquest darrer punt, que el recurs d'apel·lació presentat aquest divendres pel Govern incideix específicament incidint en què tot i que ''si bé és cert que no consta cap resolució de la Direcció General de Belles Arts relativa a l'arrencament de les pintures'', de la demanda del govern d'Aragó per demanar el lliurament de l'art se'n desprèn que l'esmentada direcció va autoritzar el trasllat al Museu de Barcelona ''per una major facilitat dels treballs de restauració'' del monestir malmès. El recurs d'apel·lació es justifica fonamentalment també per la ''digna'' actuació de Josep Gudiol i de la Generalitat de Catalunya per defensar el Monestir de Sixena en ple conflicte bèl·lic de la Guerra Civil. En aquest sentit, l'escrit remarca que l'actuació de salvament de les pintures que va liderar Gudiol després de l'incendi i destrucció de la sala capitular de Sixena ''va ser una actuació de clara protecció de les mateixes que, amb el pas dels anys, s'ha concretat amb el seu us museístic, amb total acord amb la propietat de les mateixes''. El recurs remarca que Gudiol ''no va actuar pel seu compte i risc'', sinó sota l'empara d'una administració legítimament constituïda com era i és la Generalitat. A més a més, destaca que l'especulació sobre si l'arrencada dels frescos es pogués haver evitat no té raó de ser tenint en compte que el sostre de la sala capitular va quedar destruït per la Guerra i no es va rehabilitar fins ben entrada la dècada dels 90 del segle passat. Recordem que la sentència ara apel·lada va coincidir amb el temps amb un altre procediment judicial pel que fa al litigi per les 97 obres d'art del Monestir de Sixena que es troben exposades al MNAC i al Museu de Lleida, com ara tres sarcòfags de les monges de Sixena exposats al museu lleidatà. El jutjat d'Osca va fixar el 25 de juliol com a data pel trasllat provisional a l'Aragó d'aquestes 97 peces i finalment, l'endemà 26 de juliol el Govern va ordenar el trasllat a Sixena de 53 peces que hi havia en dipòsits als magatzems de MNAC. El govern d'Aragó continua insistint en l'exigència del retorn de la resta de peces que manquen i que hi ha, principalment, al Museu de Lleida i fins i tot no es descarta la possibilitat que s'enviï la policia judicial per dur a terme l'operació. El Monestir de Sixena va formar part del Bisbat de Lleida fins al 1995, quan l'Església va disposar que havien de coincidir els límits polítics amb els eclesiàstics. Aquell any van començar els diversos litigis pel patrimoni artístic de les esglésies.

Enviar