La Patum Completa esclata a Berga en ple setembre en honor al centenari de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt

La festa venç una forta tempesta d’estiu que ha posat en dubte els salts de les comparses i Plens fins l’últim instant

ACN Berga.-Berga ha vist aquest dissabte a la nit de forma excepcional com la Patum Completa esclatava a la Plaça de Sant Pere. Els berguedans han celebrat així el dia central del centenari de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt, al costat de milers de visitants que no s’han volgut perdre la festa en aquesta edició extraordinària. Més d’una hora abans de l’inici de les comparses, centenars de patumaires ja guardaven lloc a la plaça, malgrat la forta pluja que ha remullat Berga durant la tarda i que ha posat en dubte la celebració de la festa fins l’últim instant. Poc abans de les nou, però, l’aiguat s’ha esvaït i ha permès que la Patum Completa fos la única protagonista. Una vegada més, com passa per Corpus, el salt de Plens ha estat el moment de la nit que més eufòria ha despertat.

La màniga llarga de cotó i els barrets vermells com a vestuari tradicional de Patum han tornat a inundar la Plaça de Sant Pere, però aquest cop lluny de la celebració de Corpus ni de donar el tret de sortida a l’estiu. Ben al contrari, a tocar de la tardor, milers de persones han viscut de forma intensa la Patum Complerta per celebrar els 100 anys de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt.Molts dels assistents, com bé sent habitual, han arribat de diferents punts del territori català. Grups d’amics i famílies vingudes d’arreu no s’han volgut perdre les comparses i Plens. Entre els entrevistats per l’ACN, hi ha hagut gent arribada del Camp de Tarragona, del Vallès i també d’Andalusia. “La veritat és que és una festa que impressiona molt”, ha admès Rafa Sansillo, sevillà de naixement i actualment treballador a Reus.Entre els visitants, Jesús Torres, vingut de Riudoms (Baix Camp), ha reconegut que la Patum s’ha convertit en una festa massificada, però ha indicat que les virtuts de l’esdeveniment són els que l’han fet atractiu. “Els berguedans han d’entendre que tenen una cosa bonica que han d’ensenyar”, ha explicat. D’altra banda, pel que fa als veïns residents al Berguedà, n’hi ha que asseguren ser fidels indiscutibles a la Patum des de fa dècades, com Amadeu Riera, de Casserres, que ha explicat que aprofita la festa per retrobar-se amb antics companys d’institut. Per Riera, un dels motius a destacar és l’evolució que ha tingut la Patum al llarg dels anys, amb un augment constant de públic jove.“Sentiment indescriptible”Mentre a la Plaça de Sant Pere aquest dissabte a la nit gairebé no hi cabia ni una agulla, al soterrani de l’ajuntament de Berga s’hi multiplicaven els nervis dels qui es vestien i s’enfundaven en màscares de vidalba per participar al salt de Plens. Ferran Viladomat, mentre es vestia, ha assegurat a l’ACN que antigament havia saltat aproximadament 30 vegades però ha matisat que feia 20 anys que no ho feia. La situació li ha fet especial il•lusió i ha destacat que saltar als Plens “suposa molta pressió”.El mateix ha assegurat Rebeca Zumajo, que ha explicat que “es passen molts nervis, pensant en què surti bé, sobretot pel sentiment català, patumaire i berguedà”. “És una il•lusió que es porta al cor”, ha afegit Mercè Coll, que aquest dissabte ha saltat per última vegada després de dècades participant a la Patum.Més novell però amb les mateixes sensacions s’ha explicat Arnau Anglarell, de l’Atmella del Vallès però assidu al salt de Plens per vincles familiars. Angarell ha resumit els sentiments de saltar per Patum explicant que “abans de saltar tens nervis i ganes, durant el salt es resumeix en fum i foc, i després tens una sensació d’èxtasi”. “És indescriptible”, ha conclòs.

Enviar