Puigdemont reitera que "de cap manera" admetrà la revàlida "imposada unilateralment" a Batxillerat pel govern espanyol

El president assegura que amb les matrícules segons la renda i les beques l'accés a la universitat no és més difícil ara que abans

ACN Barcelona.-El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha afirmat de forma rotunda aquest dimecres que "de cap manera el Govern i les universitats podran admetre la imposició d'una revàlida estatal que obligui a renunciar a la capacitat d'avaluar" allò que s'ensenya a les escoles. Així, de forma rotunda, ha donat suport a la consellera d'Ensenyament i al d'Empresa i Coneixement, i a l'acord del Consell Interuniversitari que estableixen les tradicionals PAU com a prova única d'accés a les universitats públiques catalanes pels alumnes de Batxillerat. Puigdemont ho ha dit davant de tota la comunitat universitària i diversos representants polítics, en el marc de l'acte formal d'obertura del curs acadèmic de Catalunya, al Paranimf de la Universitat de Barcelona.

Així, Puigdemont ha lamentat que l'aprovació del decret per establir la revàlida s'hagi fet de forma "unilateral", en contra de la comunitat educativa i les autonomies. Per això, ha deixat clar que el 2017 la Selectivitat serà igual per als alumnes catalans, però caldrà establir una via d'accés per als estudiants de la resta de l'estat.Puigdemont també ha parlat del finançament de les universitats, que ha admès que s'ha reduït en els anys de crisi. Tot i així, ha dit que el nou sistema de beques universitàries i de matrícules segons la renda familiar ha deixat l'accés a la universitat igual de fàcil o difícil que abans d'aquest nou sistema. A més, segons ell, Catalunya és l'única comunitat que ha baixat els preus a les rendes baixes i que l'increment ha estat "sobretot" a les rendes altes. De fet, el 40% dels alumnes tenen beca, i Puigdemont ha dit que són les rendes altes les que financen les baixes i mitjanes al contrari del que passava fins fa pocs anys.Tot i així, ha recordat que un grup de treball del Parlament està estudiant el model de finançament de les universitats. En tot cas, ha reiterat que el primer curs dels màsters tindran el mateix preu que els cursos de postgrau, i que s'apostarà majoritàriament pel model de 3+2 anys tot i que se serà flexible.Per la seva banda, el president en funcions del Consell Social de la UB, Joan Coromines, ha dit que les universitats catalanes tenen un bon nivell de recerca, però els falta augmentar la transferència de coneixement i impulsar noves empreses, així com aconseguir inversions externes. Igualment, ha demanat al Govern que ara es reverteixin les retallades dels últims anys.L’acte s'ha iniciat amb la benvinguda del rector de la UB, Dídac Ramírez i, tot seguit, la secretària general d’aquest centre universitari, Isabel Miralles, ha presentat la Memòria de la UB corresponent al curs anterior. A continuació, la catedràtica de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut Amàlia Lafuente ha pronunciat la lliçó inaugural, sota el títol 'Medicina i literatura, una parella de fet', que tracta sobre la relació entre la medicina i les novel·les, pel·lícules i sèries de ficció, si totes dues es necessiten mútuament i què aporta l’una a l’altra.Amàlia Lafuente (Barcelona, 1952), escriptora i catedràtica del Departament de Fonaments Clínics de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, ha centrat la seva recerca en el camp de la farmacogenètica, una disciplina que estudia la variabilitat que aporten els gens a la resposta als fàrmacs i que, en el futur, permetria predir quin medicament és millor per tractar cada persona i en quina dosi. També ha estat investigadora associada a la Universitat de Berkeley (EUA). El 2006, va obtenir el Premi Internacional Hipòcrates d’Investigació Mèdica sobre Nutrició Humana, i també ha estat guardonada amb el Premi en Farmacologia 2015. En el seu vessant com a escriptora, és autora de dues novel·les mèdiques: 'Codi genètic' (Edicions 62, 2009) i 'Teràpia de risc' (Edicions 62, 2013). Un cop finalitzada la conferència s'han lliurat d’una banda les medalles de la UB al professorat i al personal d’administració i serveis jubilats durant el curs 2015-2016; i, de l’altra, les distincions Jaume Vicens Vives a la Qualitat Docent Universitària, que atorga la Generalitat de Catalunya, i que enguany reconeixen a tres professores i quatre projectes universitaris.Protesta sindicalEls sindicats del PAS de la UB han aprofitat l'acte per protestar per les seves condicions laborals i les restriccions econòmiques generals del centre. Els treballadors han mostrat davant del Paranimf de la UB dues pancartes en passar la comitiva acadèmica i el president Puigdemont. Abans de començar l'acte, han llegit dos manifestos per criticar "que les polítiques del Govern de la Generalitat estan ofegant les universitats públiques i posant en greu perill el servei públic d’educació superior i recerca, ja que han reduït el finançament de les universitats en més d’un 20%, han augmentat les taxes en un 66%, han violentat l’autonomia universitària, han arrabassat per decret els drets laborals dels treballadors i han estroncat la carrera acadèmica". "Catalunya lidera el rànquing de les retallades a les universitats públiques, i està denegant l’aplicació de les taxes de reposició d’efectius que la legislació actual permet (l’Estat permet fins el 100% aquest 2016, però la Generalitat la manté en el 0% en el cas del personal d’administració i serveis, PAS)", continua el manifest. Per tot això, és necessari fer veure que "s’equivoquen molt els que pensen que els treballadors i les treballadores es quedaran quiets i callats: es mobilitzaran una vegada més per fer evident la seva indignació i perquè quedi clar que seguiran defensant el treball digne en una universitat pública i de qualitat per a tothom".Els treballadors denuncien "l'ofegament econòmic" per la reducció del 20% de les transferències del Govern als centres, que fa que depenguin dels crèdits bancaris. També lamenten la "invasió de competències" per part de la Generalitat, cosa que suposa falta d'autonomia financera i acadèmica o investigadora. Això redueix la capacitat de negociació dels directius de les universitats amb els seus treballadors, al contrari del que passa a ajuntaments i diputacions.Així, per exemple, critiquen que mentre el govern espanyol permet la reposició del 100% del PAS, a Catalunya és del 0%. També lamenten que hagin augmentat les matrícules universitàries, mentre que en altres autonomies s'han reduït els últims anys.

Enviar