El PSC alerta que el Govern "ignora i obvia" la pobresa a Catalunya en l'informe social de la fundació Campalans

Granados conclou que les retallades dels últims anys han tingut un marcat "biaix ideològic" i reclama que el debat social s'equipari al nacional

ACN Barcelona.-La portaveu parlamentària del PSC, Eva Granados, ha afirmat aquest dimecres que el Govern "ignora, obvia i no intervé" per resoldre la situació de pobresa que afecta a milers de famílies a Catalunya. Granados ha coordinat l'Informe Social 2015 de la Fundació Rafael Campalans, que dibuixa una fotografia de la pobresa al país: dones, joves menors de 18 anys, aturats, immigrants i persones que viuen de lloguer. Les polítiques d'ocupació i les d'infància s'haurien de convertir en les principals prioritats del Govern "d'un dels països que més ha vist créixer la desigualtat". Citant al sociòleg Xavier Martínez-Celorrio, els socialistes ja no parlen d'ascensor social sinó de "descensor social" en el que el codi postal de naixement és cada cop més important per als ciutadans. Segons Granados, les retallades dels últims anys han tingut un marcat "biaix ideològic" i la "manca de voluntat política" encara es fa palesa quan no es prioritzen qüestions com la renda garantida de ciutadania.

L'informe de la fundació Rafael Campalans està composat per 10 articles signats per experts en diversos camps de la ciència política, sociologia, economia i sanitat i gira entorn de les desigualtats a la societat catalana. Una de les dades principals per fer una radiografia de la pobresa i la desigualtat al país és l'indicador AROPE, que va més enllà de la pobresa monetària i recull, a més dels ingressos, el lloguer o hipoteca; la possibilitat de tenir la casa calenta; l'assumpció de despeses inesperades; una dieta que inclogui carn i proteïnes; anar de vacances; disposar de vehicle propi, de rentadora, de televisió i de telèfon. Aquest indicador també té en compte si els membres de la família treballen o estan a l'atur. Catalunya se situa en el 23,5% en l'indicador AROPE.Altres dades rellevants per a l'estudi són la desigualtat en la distribució dels ingressos, situat en el 31,9%, tot i que per sota de la mitjana espanyola; la taxa d'atur, per sobre del 17% a finals de l'any passat; i la quantitat de persones a l'atur que no reben prestacions ja siguin contributives o assistencials (46,4%).Davant d'aquest context econòmic i social, el PSC planteja que la lluita contra les desigualtats estigui al capdavant de l'agenda política i considera imprescindible la priorització de les despeses en educació, sanitat i serveis socials. Les retallades en aquestes partides a Catalunya han estat més accentuades des de l'inici de la crisi que a la majoria de comunitats autònomes espanyoles. La Fundació Campalans ha comparat els pressupostos executats de les autonomies entre el 2007 i el 2013 i Catalunya, amb un 15,1% menys en despesa sanitària i un 21% menys en despesa educativa només es veu superada per Castella la Manxa. El "biaix ideològic" i "l'agenda identitària", són els motius, segons Granados, de la "manca de voluntat política" a Catalunya per lluitar decididament contra la pobresa i la desigualtat. Ideològicament perquè el PSC no veu sensibilitat social en els governs de centre-dreta encapçalats per Artur Mas (l'informe no té en compte el govern actual perquè s'atura a finals del 2015), i identitàriament perquè els socialistes entenen que l'agenda nacional està passant per davant de l'agenda social, enlloc d'equiparar-se en importància. "Cal situar aquest tema entre les prioritats del Govern", ha subratllat la portaveu socialista. Granados ha criticat que, amb la promesa que la independència resoldrà "tots els problemes", la Generalitat estigui posposant, segons ella, el debat sobre la desigualtat.Les conclusions a les que arriba l'informe parlen d'una necessària priorització de les polítiques d'ocupació, tant per reduir l'atur com per combatre la pobresa laboral, i l'impuls de les polítiques d'infància. Per això, la fundació Campalans reclama una aposta decidida per la redistribució de la riquesa (pressupostos, despesa social, impostos) i, sobretot, la "predistribució" de la riquesa, amb la renda garantida de ciutadania, el salari mínim i la negociació col·lectiva com a elements bàsics.

Enviar