L'Ajuntament de Barcelona atén 1.500 famílies amenaçades de desnonament fins al juliol
La Unitat Contra l'Exclusió Residencial aconsegueix no deixar cap família sense llar, gràcies a ajudes al lloguer, mediació o dació en pagament
ACN Barcelona.-La Unitat Contra l'Exclusió Residencial (UCER) de l'Ajuntament de Barcelona ha atès en els seus primers set mesos de funcionament, de gener a juliol, un total de 1.515 famílies en procés de desnonament, que suposen 4.241 persones, de les quals el 35% eren menors d'edat. En tot el 2015, els serveis municipals van atendre 1.092 famílies, un 38% menys que en aquests set mesos del 2016. Cap dels casos atesos per l'UCER ha acabat amb la família al carrer: el 38% va acabar amb solucions definitives o temporals com lloguers socials o ajudes al pagament del lloguer, mentre que el 59% va suposar ajornar el desnonament i seguir la negociació amb el propietari. Un 1% dels casos va acabar amb la dació en pagament.
La unitat ha detectat que l'alta concentració de famílies ateses a Nou Barris en els últims anys està disminuint, i s'amplia en districtes com Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Sant Martí o Sant Andreu. De fet, l'impagament del lloguer ja suposa el 94% de processos de desnonament. En el 30% d'aquests procediments el propietari és un gran tenidor.Els 15 professionals de l'UCER, advocats, arquitectes, administratius i treballadors socials) també han estat els encarregats d'estudiar els casos de famílies que han ocupat il·legalment habitatges buits o propietat de grans tenidors, entitats financeres o del propi Ajuntament, per tal de decidir si es regularitza la seva situació o no. De fet, dels 550 habitatges adquirits pel consistori per ser destinats a habitatge social, a través de compra, cessió o tempteig, 212 ho han estat amb ocupants, gairebé la meitat a Nou Barris.Per pal·liar el problema d'habitatge, l'Ajuntament, la Generalitat i el govern espanyol han activat 20 milions d'euros per ajudar unes 10.000 famílies, 11,8 milions dels quals són aportats pel consistori, que també ha aportat 6,7 milions per ajudes a la rehabilitació d'habitatges i edificis. Del 2016 al 2019 l'Ajuntament preveu destinar 80 milions d'euros per rehabilitar 80.000 habitatges. El 2015 es van donar unes 600 ajudes per millorar 9.622 habitatges.L'Ajuntament també ha destinat 17,3 milions d'euros a la compra de 158 habitatges, 112 dels quals a Ciutat Vella, i preveu construir uns 2.000 pisos socials. Gràcies a la compra, cessió o dret de tempteig ha aconseguit 550 habitatges de grans tenidors, 650 de petits propietaris i 250 a través de la Fundació Hàbitat3.D'altra banda, entre el 6 d'agost del 2015 i el 30 de juny del 2016, quan es va suspendre la llei 24\/2015 d'emergència habitacional per part del Tribunal Constitucional, es van enviar 89 requeriments a grans tenidors d'habitatges demanant-los que complissin el deure d'oferir lloguers socials abans d'iniciar processos de desnonament. Es van rebre 120 comunicacions de lloguer social i es van obrir 16 expedients sancionadors per no oferir-lo.Per facilitar els tràmits sobre habitatge a la ciutadania, l'Ajuntament ha unificat en un sol portal web tota la informació municipal relacionada amb la qüestió, com el foment del lloguer de pisos buits, els ajuts a la rehabilitació o la prevenció de desnonaments. Fins ara la informació estava distribuïda en les webs del Patronat Municipal d'Habitatge, el Consorci d'Habitatge de Barcelona, el Registre de Sol·licitants o la dels Serveis Socials. El nou portal www.habitage.barcelona està en català, castellà i anglès i té com a lema de portada 'L'habitatge és un dret com una casa'.






