Barcelona i Madrid demanen al govern estatal una llei de finançament del transport urbà

La iniciativa compta amb el suport de València, Palma, Sevilla, Vitòria, Santiago, Oviedo o Toledo i vol equiparar-se a la resta de països europeus, que ja compten amb lleis similars

ACN Barcelona.-La regidora de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Mercedes Vidal, i la regidora de Medi Ambient i Mobilitat de l’Ajuntament de Madrid, Inés Sabanés, s’han reunit aquest divendres a la capital catalana per reclamar al govern estatal una llei de finançament del transport urbà. El transport públic col·lectiu urbà és quatre vegades més econòmic que el privat.

Mercedes Vidal ha assegurat que des de les corporacions locals s’està fent un gran esforç per finançar el transport públic que no s’està veient correspost per una implicació suficient de l’Estat. “Necessitem un marc de finançament estable, perfectament regulat i que no estigui sotmès a variacions dràstiques”, ha dit Vidal, que ha afegit que cal “un major compromís des de l’Estat amb totes les ciutats”. “Les administracions locals estem complint més que sobradament amb un paper financer massa preponderant a l’hora de fer-nos càrrec d’una responsabilitat que ha de ser compartida per tots, com és el dret a la mobilitat”, ha afirmat. Inés Sabanés, per la seva banda, ha explicat que les “ciutats són conscients del paper rellevant i important que tenen en la lluita contra el canvi climàtic, i a l’hora de garantir una mobilitat sostenible” i ha afirmat que “el marc local no pot sostenir en solitari una tasca d’aquesta magnitud en el temps i amb caràcter permanent i universal”. “És necessària una llei de finançament del transport públic”, que garantirà que aquest impuls que s’ha donat des dels ajuntaments tingui "voluntat de millora i permanència”. En aquest sentit, Espanya, és l’únic país europeu que no té una llei estatal de finançament del transport públic. Actualment, l’Estat aporta una quantitat econòmica mitjançant els Pressupostos Generals de l’Estat als municipis de més de 50.000 habitants, d’acord amb el que preveu la Llei Reguladora de Bases de Règim Local, i de manera més específica a Madrid, Barcelona i Canàries. Es tracta d’una quantitat que ha anat variant amb els anys, sense que quedés establerta una xifra o uns criteris objectius al respecte: l’extensió de la ciutat, la xarxa de transports o el volum de viatgers diaris. Actualment, l’aportació del govern espanyol al transport públic de Barcelona no arriba ni al 16% de les aportacions totals, i la de Madrid se situa en el 10%, una mitjana clarament inferior a l’europea, que en alguns casos arriba al 40%. En els darrers anys la situació s’ha agreujat, al no comptar amb una llei específica de transport públic. Les retallades en l’aportació estatal han arribat a ser del 25% a Barcelona, del 31% a Madrid i del 28% al conjunt de la resta de les ciutats. Això, sumat al manteniment de les tarifes, ha comportat un major esforç addicional més gran de les administracions locals i els consumidors. En aquests moments les grans ciutats espanyoles estan experimentant un augment de la demanda de viatgers en el transport públic urbà, mentre que paral·lelament s’agreugen els problemes de congestió i de qualitat de l’aire relacionats amb l’ús del vehicle privat. Per aquest motiu, Barcelona i Madrid, juntament amb altres capitals espanyoles com Palma, València, Sevilla, Santiago de Compostela, Vitòria, Oviedo o Toledo, han acordat fer un front comú per posar-se al mateix nivell que la resta de països d’Europa i instar el Govern estatal a iniciar amb caràcter urgent la redacció d’una llei estatal que augmenti l’aportació al sistema de transport públic de les diferents ciutats, i avançar així cap a un transport públic eficient i competitiu.

Enviar