directe ! a La República. N. 4126. Dimarts, 17 de novembre de 2026 23:59 h


directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat



acn

ACN fletxa

publicitat


rss General
rss Política rss Internacional rss Cultura rss Comunicació rss Societat rss Economia rss Esports rss Agricultura

Notícies d'una comarca:


doble fletxa Dimarts, 20 de setembre de 2016 14:04 h

L'Ecomuseu del delta de l'Ebre recupera l'agret, una petita falguera aquàtica extingida en estat salvatge a Catalunya

Les plantes les ha produït el Jardí Botànic de la Universitat de València a partir de material genètic deltaic conservat

ACN Deltebre.-"L'agret ha tornat a casa". Aquesta ha estat la frase més repetida i celebrada, aquest dimarts al matí, al jardí de l'Ecomuseu delta de l'Ebre, a Deltebre (Baix Ebre), mentre s'han replantat alguns exemplars d'aquesta falguera aquàtica arribats des de València. La planta ha estat recuperada pel Jardí Botànic de la Universitat de València i pel Centre de Conservació d'Espècies d'Aigua Dolça de la Generalitat Valenciana que han produït plantes d'agret a partir de material genètic d'origen deltaic que es conservava. El projecte de recuperació s'ha allargat vint anys. L'agret era molt comú als camps d'arròs on els pagesos el consideraven una "mala herba". La seva reducció i extinció es va produir als anys setanta amb l'aplicació "massiva" d'herbicides en aquest cultiu. L'últim exemplar salvatge d'agret es va trobar en un camp de l'Ampolla (Baix Ebre) a principis dels anys noranta.

L'agret (Marsilea quadrifolia) és una espècie originària de les zones temperades i mediterrànies d'Europa i de les regions intertropicals del sud i de l'est d'Àsia. La col·laboració entre les institucions valencianes i catalanes ha permès recuperar una població d'aquesta petita falguera aquàtica que s'ha replantat a l'Ecomuseu del Parc Natural del Delta de l'Ebre, a Deltebre, aquest dimarts. Juan Jímenez, cap del servei de Vida Silvestre de la Generalitat Valenciana, ha destacat la "col·laboració sobre el terreny" que representa la recuperació d'aquesta particular falguera que "comparteix, no només el viatge d'anada i tornada, sinó l'espai natural que són el Delta i l'Albufera, en els quals els tècnics porten molts anys treballant conjuntament, amb acords o sense dels governs". També Ricard Casanovas, cap del servei de Flora i Fauna de la conselleria de Territori i Sostenibilitat, ha remarcat que l'acte de "retorn a casa" de l'agret no hauria estat possible sense la col·laboració "interautonòmica" de les administracions i dels centres de recerca i conservació de banda i banda del riu Sénia. Les particularitats de l'agretAquesta planta creix en ambients aquàtics temporals d'aigua dolça, per aquest motiu, els arrossars eren un hàbitat natural per a ella. Tot i que s'assembla a un trèvol de quatre fulles, pertany al grup de les falgueres i cues de cavall, unes herbes primitives que es reprodueixen per espores. A Europa hi ha unes 150 poblacions, molt disperses, a Itàlia, França, Alemanya, Grècia o Polònia, entre altres. Algunes s'han reduït molt i, com el cas de Catalunya, moltes s'han extingit en el darrer segle. Com ha explicat el tècnic del Parc Natural del Delta de l'Ebre Antoni Curcó, l'agret "era força coneguda per al pagesia com una mala herba", difícil de combatre. Es a partir dels anys setanta, amb "l'aplicació massiva d'herbicides" al cultiu de l'arròs que comença a reduir-se fins a extingir-se. A causa d’aquest declivi generalitzat, l'agret es troba inclòs en la Directiva d'Hàbitats i a l'Annex I del Conveni de Berna. En gairebé la totalitat dels estats europeus forma part dels llibres vermells de flora amenaçada. A Catalunya, es va començar a protegir a partir de la creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya (Decret 172\/2008) i té el rang de màxima amenaça –en perill d'extinció–. Fora del delta de l'Ebre, a Catalunya solament existeixen dades antigues de l'estany de Sils (Selva) i dels arrossars de Pals (Baix Empordà). Ambdues poblacions es van extingir entre 1950 i 1970. Es descarta, d'entrada, que la salinitat que augmenta al sòl i a l'aigua hi hagi tingut alguna cosa a veure. En canvi, des del Jardí Botànica de la Universitat de València, la seva subdirectora, Ana Ibars, proposa que la reintroducció de la falguera a l'espai deltaic, es monitoritzi per descobrir què és allò que no li agrada a l'agret i li dificulta el seu desenvolupament. "Crec que és un problema d'esgotament dels sòls o alguna cosa que hi ha. No sabem què li passa però alguna cosa li passa", ha remarcat Ibars. De fet, el projecte de recuperació de l'agret s'ha allargat més vint anys amb diversos intents de reintroducció fallits. "Aquesta vegada serà la definitiva perquè la planta està forta i sana i la Marsilea ha tornat al seu lloc d'origen", ha dit la subdirectora del Botànic de València. "Hem posat mitjans, tant a València com aquí – al delta de l'Ebre- per mantenir planta vivia separada però crec que és la definitiva perquè es quedi on sempre hauria d'haver estat", ha afegit. Justament per la gestió, davant al desaparició de la planta, que es va fer al Parc Natural del Delta de l'Ebre, l'agret s'ha pogut recuperar. Alertats per la reducció d'exemplars, els tècnics van trasplantar alguns peus a les instal·lacions de l'Ecomuseu de Deltebre, constituint en aquells anys l'única població conservada a l'estat espanyol en condicions no naturals (població ex situ). A meitats dels anys noranta, aquesta població ex situ va desaparèixer sense cap motiu aparent. Poc temps després, a finals de 1996, va començar una experiència pilot, consistent en la recol·lecció d'esporocarps –cossos fructífers dels fongs– dorments del sòl i la seva germinació en el Banc de Germoplasma del Jardí Botànic de la Universitat de València. Els exemplars obtinguts es van trasplantar un altre cop a l'Ecomuseu l'any 1998, amb resultats exitosos. També es van crear noves poblacions al Jardí Botànic de la Universitat de València i al Centre de Conservació d'Espècies d'Aigua Dolça de la conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Generalitat Valenciana. A principis de 2010, la població d'agret de l'Ecomuseu tornà a entrar en un progressiu declivi. En aquest cas, associat a una invasió de plantes més competitives, que van acabar ocupant tot l'espai.



publicitat


logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.