J. A. Bayona: "Enmig del debat superficial en què tot és blanc o negre volia una pel·lícula que es fixés en els grisos"
El director presenta al Festival de Sant Sebastià el seu tercer llargmetratge, que tanca la trilogia d'històries sobre mares i fills
ACN Sant Sebastià.-. A. Bayona (Barcelona, 1975) ha presentat aquest dimecres al Festival de Sant Sebastià el seu tercer llargmetratge, 'Un monstre em ve a veure', que tanca la trilogia d'històries al voltant de les relacions entre mares i fills. El film, basat en una novel·la homònima de Patrick Ness i amb Sigourney Weaver en el repartiment, narra la història de Conor, un nen de tretze anys que intenta afrontar la malaltia de la seva mare amb l'ajuda d'un monstre. Nit rere nit, Conor inicia una aventura a través de les històries que li explica el monstre per fugir de les seves pròpies pors, fins a aconseguir tenir el valor d'enfrontar-se a la veritat. En un entrevista amb l'ACN, Bayona ha explicat enmig del "debat superficial i continu" que viu la societat en què tot és blanc o negre, volia enviar a través d'una pel·lícula el missatge que "cal mirar a les zones més grises".
J. A. Bayona ha tornat aquest dimecres a Sant Sebastià per fer la presentació europea del seu tercer llargmetratge abans d'endinsar-se a la direcció de la seqüel·la de 'Jurassic World'. Una carrera meteòrica que es va iniciar el 2007 amb 'El orfanato', la seva pel·lícula de debut, i que va seguir amb 'Lo imposible', que també es va presentar a la secció oficial fora de concurs de Sant Sebastià i va obtenir cinc Goya, inclòs el de millor direcció, i va estar nominada als Oscar i als Globus d'Or per la interpretació de Naomi Watts. En aquesta ocasió, combina la fantasia, els contes de fades i les històries imaginàries a través de l'animació amb la crua realitat del protagonista. La cinta compta amb l'experiència de Sigourney Weaver (que aquesta nit rebrà el Premi Donostia), Felicity Jones , Liam Neeson (que posa veu al monstre sortit d'un teix) i descobreix Lewis MacDougall, que encarna a Conor.Per Bayona, la pel·lícula és una "declaració d'amor a l'art d'explicar històries" com a part que articula la nostra vida, una circumstància que, assegura, dóna "sentit" a la seva feina. Adaptació d'una novel·laA 'Un monstre em ve a veure', el cineasta torna a posar l'espectador al límit, seguint l'estela de com entén el director català el setè art: "Ha de ser una experiència, les pel·lícules te les has d'emportar a casa i que et belluguin", ha assegurat en una entrevista amb l'ACN. Davant d'això, reconeix que els seus films són "intensos" perquè busca que els espectadors no pensin en els personatges, sinó que es vegin reflectits ells mateixos.Malgrat l'impacte emocional del film, Bayona assegura que el seu objectiu és que el públic surti de la sala "amb sensació de descans" a través d'un final lluminós que vincula mare i fill a través de l'art. Precisament, l'epíleg final és una de les parts que diferencia la cinta de la novel·la, de la qual en manté l'estructura general i, fins i tot, en conserva gran part dels diàlegs. "Volia ser fidel al llibre, però també a mi mateix", ha precisat a l'ACN, i per això ha modificat algunes parts per "fer seva" la pel·lícula.El rodatge amb nens, com "un joc"La principal dificultat que troba Bayona a l'hora de rodar amb nens és "trobar-los". "M'ho passo molt bé treballant amb actors petits", ha assegurat a l'ACN. Així, explica que li agrada "jugar i provar" amb els actors i no basar-se només en guió, sinó intentar que la gravació "millori la pel·lícula".






