Un 75% dels catalans rebutja la politització de la Justícia

La capacitat de fer política exterior i les delegacions al món de la Generalitat reben un suport majoritari dels catalans en l'enquesta Òmnibus del CEO

ACN Barcelona.-Es fa un mal ús de la justícia quan aquesta s'utilitza per resoldre problemes polítics i de confrontació política? És una de les preguntes que la Generalitat ha volgut consultar amb la ciutadania en la darrera enquesta Òmnibus del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), publicada aquest divendres. Un 75,8% dels enquestats respon afirmativament la pregunta, mentre que aquells que avalen un vincle directe entre política i justícia representen només el 12,1% (un 6,8% se situa en un punt mig i un 5,2% no sap o no contesta). L'enquesta és molt àmplia i també pregunta, entre d'altres, per la política exterior. Un 54,7% dels enquestats avala que la Generalitat tingui la seva política exterior, un percentatge que s'incrementa fins el 62,5% quan es pregunta per la utilitat de les delegacions a l'estranger.

Un 30% dels 1.200 enquestats està "molt d'acord" en considerar un "mal ús" de la Justícia quan aquesta es fa servir per resoldre problemes polítics. El CEO no ha especificat en quin tipus de problemes polítics està pensant quan pregunta per aquesta qüestió, però és un tema que no està passant desapercebut en la política catalana actual. Un 45,8% dels enquestats també està "d'acord" amb l'afirmació. En "desacord" s'hi mostra l'11,2% i el 0,9% diu estar-hi "molt en desacord".Les preguntes vinculades al funcionament de la Justícia també interpel·len els ciutadans sobre la conveniència o no de deixar íntegrament en mans de la Generalitat la gestió de la Justícia (actualment és una competència compartida). El 49,4% creu que el traspàs complet de la competència seria una bona notícia, mentre que el 24,7% es mostra en desacord. Els que no estan ni d'acord ni en desacord amb aquesta qüestió representen el 12,9% dels enquestats.L'enquesta Òmnibus publicada aquest divendres es va fer entre el 2 i el 23 de juny de forma presencial (no telefònica) arreu de Catalunya. Es va determinar el nombre d'enquestes a fer a cada territori a partir d'un criteri proporcional de població. El marge d'error per al conjunt de la mostra és del 2,83% per a un nivell de confiança del 95,5%. És el segon Òmnibus de l'any i moltes de les preguntes no poden ser comparades perquè són diferents de les que es van fer en l'enquesta publicada el mes d'agost amb dades recollides entre el 20 d'abril i l'11 de maig.Per exemple, fa cinc mesos no es va preguntar per la politització de la Justícia i tampoc per la política exterior de la Generalitat. Pel que fa a aquesta darrera, un 54,7% dels enquestats creu que la Generalitat ha de tenir política exterior pròpia (contra el 30,7% que creu que no l'ha de tenir); un 63,8% vol que les institucions catalanes tinguin veu pròpia davant la UE en temes com l'acollida de refugiats, cultura, política agrària i energia (un 25,7% no ho vol); i un 62,5% veu pertinents les delegacions a l'exterior, tant per la seva vessant econòmica com perquè Catalunya tingui veu pròpia al món (un 25,9% les rebutja).En total es plantegen 63 preguntes, amb qüestions vinculades a totes les conselleries de la Generalitat. "Catalunya hauria de poder gestionar les pensions", és una altra de les afirmacions sobre les que es demanen valoració. Els que hi estan "molt d'acord" representen el 26% i els que responen "d'acord" són el 42,5% del total. A l'altra banda, els que estan "molt en desacord", que sumen el 2,5% dels enquestats, i els que es mostren en "desacord", que arriben al 16%. Un 6,6% no es mostra ni d'acord ni en desacord amb l'afirmació.L'Òmnibus també demana als enquestats que es posicionin sobre l'afirmació: "Els diputats han d'obeir en tot moment la voluntat del poble". Com en altres preguntes no s'especifica el sentit concret de la qüestió. En tot cas, el 32,3% està "molt d'acord" amb l'afirmació i el 48,7% hi està "d'acord". També són majoria (68,3%) els que pensen que les decisions "importants" les hauria de prendre el poble i no els polítics.Un altre exemple de les qüestions incloses en el qüestionari és la que pregunta si les entitats financeres han de cedir els habitatges perquè es destinin a lloguer social. Per al 86% dels enquestats la resposta és afirmativa i només el 9% creu que els bancs no tenen perquè fer-ho. "Estaria disposat a acceptar menys sou a canvi d'horaris més adaptats a les necessitats?" Un 39% ho estaria, però el 57,4% no ho faria.

Enviar