El 61,3% dels majors de 65 anys tenen alguna dificultat per arribar a final de mes

Més de la meitat de les ancianes tenen alguna privació material

ACN Barcelona.-Un 61,3% dels catalans de més de 65 anys tenen alguna dificultat per arribar a final de mes, i les dones arriben al 65,3%, davant del 49,8% dels homes. Algunes de les principals causes són les baixes pensions, les poques ajudes públiques per pagar centres de dia o personal d'assistència i el veure's obligats a ajudar els fills degut a la crisi econòmica i l'atur. El percentatge de població total amb dificultats arriba al 62,3%, percentatge que també és inferior en els homes que en les dones. De fet, el 52% de les dones majores de 65 anys pateixen alguna privació material, davant del 41,3% dels homes.

Són dades extretes de l'Institut Nacional d'Estadística espanyol (INE) i de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) que han recollit i presentat aquest dimecres en el seu setè informe sobre indicadors socials les Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS). L'estudi recull dades estadístiques i enquestes de diverses fonts oficials i del sector, per tal de fer una radiografia sobre la pobresa i vulnerabilitat de la gent gran.Així, el document remarca l'envelliment i sobreenvelliment, majors de 85 anys, de la població catalana, i evidencia que la taxa de risc de pobresa i exclusió social de la gent gran va ser del 12,8% el 2015, inferior al 15,3% del 2014, i molt per sota del 23,5% de la població general. Però, segons l'ECAS, aquesta suposada millora no és pas perquè hi hagin menys avis pobres, sinó perquè la població general s'ha empobrit, cosa que fa disminuir el percentatge de renda que es considera per sota del llindar de pobresa. Com en l'estadística de l'INE, les dones tenen major risc de pobresa que els homes.Per reduir la pobresa, el principal element són les pensions. De fet, la taxa de risc de pobresa abans de les pensions és del 85% en el cas dels ancians, i es redueix al 15% després de cobrar-les. El 60% de la població major de 65 anys cobra pensió de jubilació, però la diferència entre homes i dones és bastant gran, ja que en un cas són el 80% i en l'altre són el 44%. Malgrat això, el 40% de les pensions són inferiors al salari mínim interprofessional i un altre 20% no arriben als 1.000 euros mensuals. D'altra banda, hi ha més de 325.000 persones que cobren pensions de viudetat, de 727 euros de mitjana, el 92% de les quals són dones. Pel que fa a les pensions no contributives, suposen uns ingressos de 360 euros mensuals de mitjana.Alhora, tot i que no hi ha una relació directa detectada, el 21% dels majors de 65 anys viuen amb algun fill, i es calcula que un terç dels ancians han d'ajudar econòmicament els seus successors, cosa que pot incrementar el risc de pobresa.En el cas de la salut, el 35% dels ciutadans de 65 a 74 anys diuen que tenen una salut regular o dolenta, proporció que puja al 51% en el cas dels majors de 75 anys. En totes dues franges d'edat l'autopercepció de la salut és pitjor en les dones que en els homes. El risc de mala salut mental ronda el 10% en el cas de les dones, però el 23% de les dones de més de 65 anys i el 43% de les de més de 75 diuen que tenen ansietat o depressió. En el cas dels homes, el risc de problemes de salut mental ronda el 6,6%, i els que pateixen ansietat o depressió estan entre el 13 i el 31% segons l'edat. Una de les causes o conseqüències dels problemes mentals és la soledat. 175.000 persones majors de 65 anys pateixen soledat no desitjada, tres quartes parts dels quals són dones.Una de les solucions per millorar la qualitat de vida de les persones soles o en risc d'exclusió social són les prestacions per dependència, el 54% dels sol·licitants de les quals tenen més de 80 anys, el 63% són dones i el 25% són en grau màxim. El problema és el retard en el diagnòstic i en l'arribada de la prestació, ja que només un 76% dels sol·licitants reben ajudes i d'aquests només el 58% reben prestacions. En total unes 126.000 persones reben unes 160.000 prestacions, davant de les 173.000 persones i prestacions que hi havia el 2012.Per a les persones dependents, una de les possibles solucions són les places residencials públiques, tot i que aquestes cobreixen més del 20% de la possible demanda, i hi ha llistes d'espera que poden arribar a uns quants anys. En el cas de les places en centres de dia, es dóna la circumstància que en algunes zones en queden de lliures perquè els possibles beneficiaris no poden fer-se càrrec del copagament o dels costos de transport.La cap del programa de gent gran de Càritas, Carme Gargallo, ha dit que una de les conseqüències de la crisi econòmica és que molts avis ja no poden estalviar perquè han d'ajudar els seus fills.Una de les autores de l'estudi, Júlia Montserrat, ha dit que el problema de les prestacions socials i pensions no són els ingressos de l'estat, que han disminuït per l'atur i els contractes precaris, sinó el grau de despesa, que és molt superior en altres països europeus.

Enviar