Boris Rotenstein dirigeix a l’Akadèmia una producció pròpia d'El zoo de vidre' de Tennessee Williams
El teatre arrenca amb l’autor nord americà una temporada dedicada als clàssics teatrals del segle XX
ACN Barcelona.-El teatre Akadèmia engega temporada i ho fa amb una producció pròpia del clàssic teatral ‘El zoo de vidre’, amb direcció de Boris Rotenstein. “Aquest espectacle és el meu somni sobre l’obra i sobre el seu creador”, ha anunciat el director aquest dimecres. La directora artística del teatre i actriu a l’obra, Mercè Managuerra, l’ha secundat destacant la manera com Rotenstein ha reforçat la mirada a l’interior dels personatges més enllà de la trama coneguda de l’obra. ‘El zoo de vidre’ es va veure a Barcelona fa dues temporades -aleshores amb direcció de Josep Maria Pou i Míriam Iscla en el paper de Laura- per Managuerra això no és cap contratemps perquè no hi ha dues visions iguals d’un mateix text.
La temporada arrenca al teatre Akadèmia aquest dimecres amb un clàssic teatral, Tennessee Williams, com el primer dels diversos autors del segle XX que enguany són els protagonistes del curs teatral en aquest espai. I d’un autor clàssic, el seu clàssic per antonomàsia: ‘El zoo de vidre’. L’elecció ha estat del director, Boris Rotenstein, i això ha convençut la direcció del teatre, que assegura que no l’importa que l’obra es representés no gaire temps enrere al Teatre Goya. Mercè Managuerra, directora artística i en aquest cas també inclosa al repartiment de l’obra considera important programar aquest tipus de textos més enllà d’aquests condicionants, sobretot si es fa amb una mirada pròpia, que creu que Rotenstein aporta.A més, la crisi actual ha portat a l'equip de l'Akadèmia a voler revisar un altre període de crisi, l’anterior a la Segona Guerra Mundial, sota la percepció de Tennessee, un creador que veu tremolar la societat i sap emmirallar lúcidament la fragilitat que afecta les persones.Mentre que el director ha expressat que la seva versió del text de Williams és fruit d’un “somni” al voltant de l’obra i del dramaturg, Managuerra ha concretat el què al seu parer és la principal aportació del director: haver segmentat encara més les escenes de l’obra, donant èmfasi a la idea que l’important no és l’argument –“hi ha una manca d’argument”- sinó la mirada a allò que passa a l’interior dels personatges. Alícia Lorente, Jordi Robles i Jorge Velasco formen la resta del repartiment d’aquesta primera producció pròpia de la temporada de l’Akadèmia. No serà l’última ni tampoc l’única obra dedicada a autors teatrals del segle XX, que de forma no premeditada (ha estat fruit de les propostes externes al teatre), però no per això mal encaixada, seran els protagonistes d’aquest curs 2016\/2017 que ara arrenca.






