Agroalimentació i gestió forestal, principals sectors ebrencs que es poden beneficiar de l'estratègia d'ajuts RIS3CAT

La Generalitat presenta l'estratègia europea per redirigir els fons Feder cap a la transferència de coneixement per impulsar projectes basats en la innovació i la recerca

ACN Tortosa.-L'agroalimentació i la gestió forestal per convertir la biomassa en energia, són dos dels principals sectors econòmics de les Terres de l'Ebre que es poden beneficiar dels ajuts que vehicularà el Pla d'Acció RIS3CAT, la nova estratègia de la Comissió per vehicular els ajuts del fons Feder cap a iniciatives destinades a fomentar la transferència de coneixement que generen universitats i centres de recerca per impulsar projectes basats en la innovació i la recerca. Així ho ha explicat el secretari d'Economia, Pere Aragonès, que aquest dijous ha presentat el pla als representants del teixit productiu i de les administracions de les Terres de l'Ebre. Una estratègia, segons ha subratllat, que gestionarà 406 milions d'euros del Feder –la meitat del total destinat a Catalunya en el període 2014 i 2020- amb l'objectiu de generar un volum d'inversió superior als 1.000 milions d'euros a tot el país. "Ja tenim infraestructures, parcs científics, centres recerca i universitats. Els ajuts aniran destinats a facilitar projectes d'innovació a les empreses", ha precisat.

Com a exemples dels projectes que cada territori pot aportar, d'acord amb la seva especificitat productiva, Aragonès ha citat en el cas ebrenc el sector agroalimentari, "que s'ha enfocat a l'exportació en els últims anys i és un clar candidat". No només des del punt de vista de la part productiva, sinó també pel que fa als processos de transformació, "fer nous productes o noves formes de produir". També, de la mateixa manera que en altres territori, també ha apuntat la importància que pot assumir la gestió dels boscos i la biomassa aprofitada per generar energia. "Les Terres de l'Ebre necessiten que les administracions no posin traves i donin facilitats", ha afegit, com a fórmula per contrarestar l'abandonament que el territori pateix per part de " determinades administracions, com el govern estatal, amb les infraestructures". La idea, en aquest sentit, passa per esperonar les empreses de tots els àmbits perquè presentin projectes "competitius". "Pel teixit industrial i la capacitat del capital humà del territori creiem que serà fàcil i molt assolible".El passat 7 de juny el Govern va aprovar el mecanisme de finançament amb un calendari estable pel conjunt d’instruments i convocatòries que despleguen l'estratègia RIS3CAT en el període 2016-2018. Ara, els responsables del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda en col·laboració amb els departaments d’Empresa i Coneixement i de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, presenten els principals eixos en sessions informatives arreu de Catalunya. Els ajuts s'han estructurat en tres grans línies i preveuen que hi puguin participar empreses independentment del seu volum de negoci o nombre de treballadors. "No cal ser una multinacional per fer innovació", ha indicat Aragonès. D'una banda, les anomenades Comunitats RIS3CAT: una línia de subvencions qie dóna suport a actuacions conjuntes de grans agrupacions d’empreses i agents del sistema d’R+D+I d’un àmbit sectorial, per millorar la competitivitat mitjançant l’aplicació de tecnologies transversals. La primera convocatòria en aquest àmbit, que es va resoldre el passat juny, va permetre seleccionar cinc comunitats RIS3CAT, que rebran 19,1 milions d’euros per desenvolupar projectes col·laboratius d’innovació per un valor de 43,8 milions d’euros. Hi participen 1.300 professionals, 38 empreses i 64 agents del sistema d’R+D –des d'universitats, centres tecnològics i de recerca, administració pública i ciutadania-, em àmbits com aplicacions digitals per a teràpies i biotecnologia en salut, coordinades per Biocat; energia sostenible i eficient (IREC); alimentació saludable i segura (IRTA); mobilitat (Ficosa); i nous dispositius de diagnòstic i big data aplicades a la salut (LEITAT). Criteri territorialLa concessió dels ajuts també introduirà un element de valoració territorial general –al costat dels criteris empresarials i de recerca-, segons ha precisat Aragonès. És el cas de l'àmbit batejat com a Projectes d’especialització i competitivitat territorial (PECT). En aquest cas, la línia de subvencions de projectes d’especialització i competitivitat territorial (PECT), de 50 MEUR, té com a principal destinatària l’administració local, que ha d'impulsar projectes innovadors en col·laboració amb els agents de recerca i innovació i el teixit econòmic del seu territori. En aquest àmbit, ha precisat el secretari d'Economia, s'han diferenciat dos àmbits: el metropolità, on existeixen més empreses amb polítiques d'innovació, i la resta del territori. "Això ens assegura que arribaran fons a parcs d'arreu de Catalunya. No volem una quota territorial. Volem que les terres de l'Ebre presentin els millors projectes", ha insistit.La tercera gran línia és la dels anomenats "nuclis tecnològics", que té com a destinataris empreses que, en cooperació amb agents del sistema d’R+D+I, donen resposta a un repte tecnològic. Les convocatòries són anuals de 5 MEUR. En el pla, segons subratlla el Govern, també hi participaran de forma activa l'administració i la ciutadania. La primera, amb projectes com la compra pública d’innovació. Així, recorden, l’any 2015 els departaments de la Generalitat i el seu sector públic van realitzar compres públiques per un import global de 2.529 milions d’euros. Creuen que només que una petita part d'aquestes compres es fes amb criteris d'innovació ajudaria a impulsar el sector empresarial. RIS3CAT, en concret, destina 50 MEUR per impulsar projectes de compra pública d’innovació. Pel que fa a la ciutadania, com a receptora de la innovació i al mateix temps impulsora, destaca el foment recent de noves estructures d’innovació oberta i col·laborativa -com living labs, fablabs, xarxes o innovació social-, nous tipus de treball i noves formes d'economia.

Enviar