Hongria vota en referèndum la política europea d’acollida de refugiats

“La immensa majoria de la població votarà no, exactament com vol el govern”, diu a l’ACN l’expert hongarès Tamás Boros

ACN Budapest \/ Brussel·les.-Hongria vota aquest diumenge en referèndum si avala o rebutja el repartiment europeu de refugiats. “Vol que la Unió Europa pugui demanar l’acollida obligatòria de ciutadans no hongaresos a Hongria sense el permís del parlament?”, assegura la pregunta de la consulta, que les enquestes i experts com l’hongarès Tamás Boros, del think tank Policy Solutions, admeten que “la immensa majoria de la població” respondrà amb un ‘no’, “exactament com vol el govern”. Tot i que Hongria no ha acollit ni un dels 1.294 refugiats que li corresponen d’acord amb les quotes europees, el primer ministre Viktor Orban busca l’aval popular per seguir negant-se a implementar les mesures aprovades a Brussel·les.

Els votants del partit d’Orban, el Fidesz, que segueix formant part del Partit Popular Europeu, estan majoritàriament amb el seu primer ministre, i un 84% votarà ‘no’ a l’acollida de refugiats, segons una enquesta recent de Medián. Més elevat és encara el rebuig a la política europea de solidaritat dels votants de l’ultra-dreta neonazi de Jobbik, tercera força al país, que votaran ‘no’ en un 88%. Per la seva banda, les esquerres, que han evitat fer una campanya pro-immigració, aposten directament pel boicot al referèndum. El partit social demòcrata, per exemple, insta a no anar a les urnes, amb el suport del seu grup al Parlament Europeu. “És un referèndum perfectament inútil, només propagandístic per a Orban”, assegura a l’ACN el líder dels socialistes a l’Eurocambra, Gianni Pittella. “No estem parlant de 10.000 o 100.000 refugiats, ni un milió. Estem parlant d’un miler. Es fan murs, es celebren referèndums perquè una gran nació com Hongria no pot acollir mil persones? És ridícul, pura demagògia”, remarca. El referèndum hongarès només serà vàlid legalment si la participació arriba al 50%, i alguns apunten que l’abstenció de l’esquerra podria ser l’única manera de frenar Orban. No arribar al mínim de la meitat de la participació seria “el primer gran fracàs del primer ministre en 10 anys”, segons Tamás Boros, de Policy Solutions. “No hi ha hagut cap elecció en els darrers 10 anys que no hagi guanyat Viktor Orban. Si el referèndum resulta invàlid, serà un fracàs per a la comunicació del govern i una derrota moral pel primer ministre”, remarca. Racisme La campanya electoral a Hongria ha estat marcada per uns polèmics cartells que amenacen dels “perills” dels refugiats, i vinculen, per exemple, els atemptats a París amb la immigració. Viktor Orban ha criticat la crida europea a acollir refugiats, que ha titllat d’irresponsable, i ha proposat tancar tots els immigrants sense papers en una illa al nord d’Àfrica, custodiada per seguretat europea. Segons Orban, Alemanya i la seva cancellera, Angela Merkel, han impulsat un “imperialisme moral” que Hongria rebutja. Pel primer ministre hongarès, l’arribada de refugiats i immigrants de religió musulmana amenaça “la civilització europea cristiana”. El politòleg Tamás Boros remarca que durant la campanya “no hi ha hagut un discurs alternatiu” al del govern d’Orban, que ha gastat “40 milions d’euros en persuadir els votants a optar pel no”. “A més, la immensa majoria dels hongaresos mai han vist un refugiat o un immigrant, no som una societat multicultural, en aquest sentit, com ho són a Espanya, França o Alemanya”, admet. “Molta gent no coneix gent d’altres països, així que la impressió que tenen és la que dóna el govern en els seus cartells electorals”, afegeix. L’Hongria d’OrbanHongria, admet el propi Viktor Orban, ja no és una democràcia liberal, sinó una “democràcia aliberal”, on els valors de les llibertats fonamentals perden protagonisme respecte als de la sobirania nacional. “És un líder autoritari ,però no un tipus de dictador, com molts el volen descriure. El règim no és feixista però tampoc és una democràcia liberal, estem entremig”, assegura Tamás Boros, que recorda que tot i els atacs contra el poder del Tribunal Constitucional o la premsa, Hongria encara té “llibertats polítiques que no existeixen” en altres estats considerats com dictadures. Orban, recorda Boros, s’ha convertit en un camaleó polític, un “pragmàtic”. Va iniciar la seva carrera en el liberalisme anticomunista, va passar a ser conservador i ara es pot descriure com un populista de dretes. En un país sense massa experiència democràtica, però, Orban “no és vist com un extremista” sinó com “el de sempre”. “A més, hi ha una manca d’alternativa, molts l’escullen no perquè sigui el millor, sinó perquè no hi ha ningú més”, destaca l’expert de Policy Solutions. A Hongria, la ultradreta neonazi de Jobbik és tercera força al parlament, amb el suport d’1 de cada 5 votants.

Enviar