Mazoni i El Petit de cal Eril presenten els seus nous discos al Cafè del Teatre de Lleida

Els concerts seran aquest divendres 7 i diumenge 9 d'octubre i les entrades costen 10 euros anticipades i 12 a taquilla

ACN Lleida.-El Cafè del Teatre acull aquest cap de setmana la presentació a Lleida dels nous discos de Mazoni i El Petit de Cal Eril. Les entrades pels concerts es poden adquirir de manera anticipada a un preu de 10 euros o a taquilla per 12. El Petit de Cal Eril presentarà divendres 7 d'octubre a dos quarts d'onze de la nit el seu nou disc 'La Força', en què parla de coses que no es poden dir ni es poden veure. Transita per paisatges dolçament fantasmagòrics, alhora confortables i inquietants. Tot el disc està presidit pel misteri. Després del concert, la festa seguirà amb els Ponent Roots DJs. Mazoni farà sonar les cançons del seu nou disc '7 songs for an endless night' diumenge 9 d'octubre a dos quarts de nou de la nit. Després de consolidar-se com un dels grans noms de l'escena pop a Catalunya, Mazoni sorprèn tornant als seus orígens amb un disc íntegrament en anglès i de marcat caràcter vitalista i noctàmbul. A més, ho fa sota la producció de Brendan Lynch, mà dreta d'artistes com Paul Weller o Primal Scream. I amb una col·laboració vocal de luxe: Núria Graham.

El Petit de Cal ErilEl músic de Guissona ha tornat amb un tercer disc, després d'aquella maqueta 'Per què es grillen les patates' (2008), més tard reeditada en vinil. El primer disc va ser 'I les sargantanes al sol' (2009) i el segon 'Vol i dol' (2010). Després va reinventar-se amb 'La figura del buit', i ara, torna amb 'La força', on es submergeix en un univers atemporal, sense altres referents que les persones i la natura i on poc a poc va donant claus que tan aviat condueixen a la resolució com obren nous enigmes. El camí per arribar fins aquí no ha estat tampoc l'habitual. Després de l'aclamada gira de 'La figura del buit', en Joan Pons portava un any llarg a la rereguarda, tocant la bateria amb Ferran Palau, enregistrant altres bandes al seu teatre-estudi. Sembla ser que per escriure aquestes cançons li va caldre tancar-se en una cabana en ple hivern. Allà, després d'uns dies de boira intensa i guiant-se només pel que podia escoltar (veus, sorolls...) o imaginar, les cançons van començar a brollar i el nou disc d'El Petit de Cal Eril va prendre forma.Un cop va tenir les cançons, va enrolar en l'aventura el productor i multiinstrumentista Jordi Matas (aliat clau en aquest projecte) i els habituals Dani Comas (baix), Ildefons Alonso (bateria) i Artur Tort (teclats). Junts han construït un disc que qualifiquen de cru, auster en elements però curós amb els detalls més mínims, que es pot comprovar en una gamma de cançons que van del rock psicodèlic ('Els altres') fins a passatges extremadament íntims ('El plor', 'El senyal') o moments més rítmics ('El salt', 'El cor').Aquesta cura es nota també en el concepte artístic de la carpeta, elaborat en col·laboració amb Eduard Vila i Román Yñán. Partint del Land Art experimental dels 70 i transportant les seves idees al cor de la Segarra, donen les primeres pistes per endinsar el públic al disc amb un codi de senyals fet de pedres, branques i miralls. 'La força' es publica en tres formats; vinil, disc compacte i cassette; amb petites variacions visuals per cadascun d'ells.MazoniAquest nou '7 songs for an endless night' fa referència directa a una perla de joventut de Mazoni, aquell '7 songs for a sleepless night' que li va valdre elogis de la crítica l'any 2003. Més d'una dècada després, Jaume Pla sorprèn buscant el revers de la moneda. Aquesta vegada la nit es tenyeix d'electricitat i esperit lúdic. Perquè aquestes set cançons, assegura, estan fetes per ballar, saltar i cridar i cadascuna d'elles, per a una nit inacabable, parteix d'un model estètic diferent. Enregistrades en llargues sessions nocturnes i amb marge per captar la màgia del moment, en el gruix dels temes s'imposa el groove i la intensitat ('Man in the shadows', 'Quicksands'), però sense renunciar segons convingui a les melodies (la lluminosa 'Never push a sailor', cantada per Núria Graham), a la velocitat ('Dead singers') o al crit estripat ('Pull up the roots'). Entren en joc sintetitzadors analògics i cors femenins. I tot el conjunt garanteix un efecte estroboscòpic en l'oient, que esdevé immediatament còmplice de la banda en aquest viatge per la nit que no acaba mai.Amb aquesta nova aventura, Mazoni tanca un cercle que va obrir amb la seva anterior banda, Holland Park, i especialment amb el seu primer i enigmàtic disc, '7 songs for a sleepless night'. I fa un gir sorprenent en una carrera musical que ha donat moments àlgids en l'escena del pop-rock independent català amb cançons ja mítiques com 'Eufòria', 'No tinc temps', 'La promesa' o 'Per primer cop'.

Enviar