L’Eurocambra demana a la CE que no suspengui els fons estructurals a Espanya

Els comissaris Katainen i Cretu defensen a Estrasburg que la possible congelació “no és una sanció”

ACN Estrasburg.-Eurodiputats de tot l’arc parlamentari han demanat aquest dilluns a la Comissió Europea que no suspengui els fons estructurals a Espanya tot i els seus incompliments amb el dèficit públic. En un debat a Estrasburg amb el comissari de Treball i Creixement, Jyrki Katainen, i la comissària de Política Regional, Corina Cretu, populars espanyols, socialistes o verds han coincidit en què la mesura podria perjudicar el creixement econòmic. “La suspensió de part dels fons estructurals no té cap impacte a curt termini”, ha dit Cretu, que ha remarcat que “no és una sanció”, sinó una mesura “temporal” que es podria aixecar així que Espanya presentés les mesures exigides per Brussel·les.

La Comissió Europea, que a l’estiu va evitar multar Espanya per desviar-se en el seu límit de dèficit, està obligada legalment a proposar una suspensió d’una part dels fons estructurals i d’inversió del 2017 pels incompliments actuals. La mesura, però, s’ha de prendre després d’un “diàleg estructurat” amb el Parlament Europeu, que hi està en contra. L’eurodiputat del PP i vicepresident de l’Eurocambra, Ramón Luis Valcárcel, ha assegurat que la suspensió seria “una mesura desproporcionada i únicament punitiva” que “llastraria la recuperació econòmica espanyola i europea”. També des del PP, l’eurodiputat Pablo Zalba ha dit que “no té sentit castigar Espanya” i que el Pacte d’Estabilitat i Creixement, que preveu la suspensió, “no és un fi en sí mateix, sinó un mitjà per impulsar el creixement i la creació de feina”. “Hi haurà molts pagaments disponibles fins i tot si la CE acaba suspenent part dels compromisos”, ha assegurat el vicepresident Jyrki Katainen durant el debat. En la mateixa línia, la comissària de Política Regional, Corina Cretu, ha dit que una suspensió dels “compromisos pel 2017” només afectaria els pagaments previstos pel 2020 i únicament “si el país no pren accions per complir amb la regulació”. En aquest sentit, els comissaris s’han mostrat confiats que la suspensió no tindria efectes pràctics i s’aixecaria abans que s’haguessin d’evitar pagaments. “Aquesta amenaça de suspensió, que arriba en un moment crític de la UE, pot aprofundir les divisions en el seu sí i diluir-ne la seva dimensió solidària”, ha assegurat l’eurodiputat d’ERC i vicepresident de l’Aliança Lliure Europea, Josep Maria Terricabras. Segons ell, “difícilment” s’entendria que la UE “sancioni estats amb una situació econòmica i social delicada”. L’eurodiputat holandès Lambert van Nistelrooij, del grup popular europeu, ha intervingut al debat per demanar que la Comissió Europea “no castigui les regions i les ciutats” amb la suspensió dels fons estructurals sinó que “busqui alternatives”. “És una mesura absurda i poc intel·ligent”, ha assegurat des del grup socialista l’italià Andrea Cozzolino, que ha lamentat el possible “impacte elevadament perjudicial” en les comunitats locals que pot tenir la suspensió. Des del grup dels reformistes i conservadors europeus Ruza Tomasic també s’ha mostrat en contra de la suspensió, així com els eurodiputats dels verds o ALE. Amb tot, alguns nòrdics, com el suec popular Gunnar Hokmark, han advertit que cal “complir les regles”.

Enviar