CSQP negocia amb JxSí una proposta de resolució per ampliar la base social a favor del referèndum
La confluència aposta per una consulta "amb conseqüències polítiques i jurídiques i útil i que tingui garanties i reconeixement internacional"
ACN Barcelona.-El grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot busca el suport de Junts pel Sí en una proposta de resolució en què plantegen un referèndum "amb conseqüències polítiques i jurídiques i útil, que tingui garanties i reconeixement internacional". Malgrat que implícitament defensen una consulta acordada, el text no recull una referència explícita al terme referèndum "pactat", segons han assenyalat fonts de la confluència. L'objectiu de CSQP és eixamplar la base social a favor del referèndum per tal d'"acumular forces" i "recuperar majories". En aquesta línia, el diputat Joan Giner ha apostat per reformular l'espai del Pacte Nacional pel Dret a Decidir i tornar a reclamar el referèndum a Madrid.
"Referèndum o referèndum". És la màxima que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va defensar la setmana passada al Parlament durant el debat de la qüestió de confiança per refermar la plena aposta del Govern en torn a una consulta de caire independentista. Ara, Catalunya Sí que es Pot vol recollir el guant llançat pel president i treballa en una proposta de resolució per eixamplar la base social a favor del referèndum. La confluència d'esquerres registrarà aquest dimecres al Parlament, en el marc del debat de política general, un text que se centra en la necessitat de recuperar les majories socials en torn al dret a decidir per tenir "legitimitat" i major "pressió social i elements de força" a l'hora de reclamar una consulta a l'Estat. Fonts del grup parlamentari confien aconseguir el suport de Junts pel Sí a partir d'una transacció. Des de la coalició electoral independentista descarten que es tracti d'una proposta de resolució conjunta.Reformular el Pacte Nacional pel Dret a DecidirL'objectiu de Catalunya Sí que es Pot és tornar a acostar entitats i actors socials, polítics i econòmics al voltant del referèndum, en un quòrum similar al que va despertar el Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Al març d'aquest any, ICV ja va fer una crida a reformular l'espai per sumar més moviments socials així com partits que s'hi havien desvinculat o que directament no hi havien format part. Entre d'altres, el PSC i Podem. La portaveu ecosocialista Marta Ribas va arribar a apuntar un possible nom per aquesta taula, 'Acord pel Referèndum'."La condició indispensable és que interpel·li una gran part de la societat catalana. El Govern ha de decidir si vol empetitir o ampliar les majories, és el moment d'acumular forces. Fins que no tinguem el reconeixement internacional i àmplies majories, no podem posar-nos en la proposta del referèndum", ha aclarit el diputat Joan Giner en roda de premsa a la cambra catalana.Referèndum "amb garanties i conseqüències jurídiques i polítiques"Catalunya Sí que es Pot planteja una consulta "amb garanties" i que, "en contraposició al 9-N, sigui útil"- És a dir, que tingui "conseqüències polítiques i jurídiques". Això, però, no vol dir que sigui vinculant ja que dependria dels resultats i del percentatge de participació, assenyalen. Indestriablement també aposten perquè sigui reconegut internacionalment.Malgrat que tot plegat, segons fonts de la confluència, respon a la defensa "implícita" d'un referèndum pactat amb l'Estat com la que han plantejat sempre, la proposta de resolució que registraran al Parlament no inclourà el terme "pacte" ni "acord".Defensa implícita d'una consulta acordada"Una proposta de referèndum acordat és la millor opció que tenim. Al final, haurà d'haver-hi acord amb l'Estat perquè hi hagi canvis a Catalunya. Tenim exemples de referèndum a Escòcia i Canadà. El fet d'acumular forces ens servirà per anar a buscar el reconeixement a l'Estat i internacional", ha asseverat Giner a preguntes dels periodistes.Així, el diputat de Podem ha apostat per tornar a reclamar la consulta a Madrid. A l'abril del 2014, els diputats Jordi Turull (CiU), Marta Rovira (ERC) i Joan Herrera (ICV-EUiA) ja van defensar al Congrés dels Diputats la transferència a Catalunya de la competència per organitzar referèndums.






