Creix la preocupació per la política i la manca de govern a l'Estat, segons el CIS
Baixa la percepció de la corrupció com a problema, tot i que manté la segona posició darrere de l'atur
ACN Madrid.-El baròmetre de Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) el mes de setembre recull un augment del 10% en dos mesos (del 19,4% al juliol al 29,3% al setembre) del nombre de persones que perceben la política i els partits polítics com un dels principals problemes de l'Estat, i d'un 5% dels que situen la "manca de govern" a l'Estat com una de les seves principals preocupacions (del 6,5% a l'11,6%). Són, respectivament, la quarta i cinquena màximes preocupacions dels espanyols al setembre, per darrere invariablement de l'atur (71,6%), la corrupció (36,6%) i els problemes de naturalesa econòmica (23,7%). Precisament la corrupció és un dels ítems que perd pes en aquest llistat al mes de setembre i passa del 43,4% al juliol al 36,6% al setembre.
Després de la manca de govern, els problemes que més preocupen els ciutadans són la sanitat (11,2%), l'educació (10,9%), i els problemes de caràcter social (8,5%). La independència de Catalunya preocupa només el 0,3% dels enquestats (0,2% al juliol), per darrere "els nacionalismes" (0,9%). El baròmetre es va fer mitjançant 2.5000 enquestes a 255 municipis de l'Estat entre el 3 i el 12 de setembre. Això és després de la investidura fallida de Mariano Rajoy, abans de les eleccions a Galícia i al País Basc i mentre esclatava l'escàndol per la designació de José Manuel Soria pèr ocupar un càrrec al Banc Mundial. El 56,2% dels enquestats assegura que la situació política a l'Estat és "molt dolenta" (un 30,9% que és "dolenta") i un 53% considera que està "pitjor" que un any abans. Les expectatives dels ciutadans es mantenen. Un 33,4% apunta que d'aquí a 12 mesos estarà "igual" que ara i un 25,1% que estarà "pitjor".Creixen els partidaris del dret d'autodeterminacióPel que fa a la forma preferida d'Estat, creix en sis dècimes el nombre de ciutadans que voldrien un Estat on els territoris es poguessin declarar independents, que passa del 9,2% al 9,8%. Amb tot, segueix essent l'última opció, per darrere els que volen un Estat amb comunitats autònomes com en l'actualitat (35,7%), un Estat amb un únic govern central sense autonomies (16,6%), un Estat on les CCAA tinguin més autonomia (13,4%), i un Estat on les CCAA tinguin menys autonomia (10,3%).






