El TSJM assumeix la doctrina europea i admet l’equiparació entre indemnitzacions de treballadors interins i indefinits
La sentència reconeix el dret d’una empleada substituta del Ministeri de Defensa a cobrar 20 dies de sou per any treballat
ACN Madrid.-El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha reconegut la doctrina del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que va sentenciar al setembre que s’havia d’equiparar la indemnització d’una treballadora interina del Ministeri de Defensa amb la d’un treballador indefinit. Així, la Sala Social del TSJM ha revocat parcialment la sentència dictada en origen per un jutjat de Madrid que declarava procedent l'extinció del contracte que unia les parts i ha admès el dret de la treballadora a percebre una indemnització de 6.141,85 euros. La sentència publicada aquest dimecres reconeix el dret a presentar un recurs de cassació per a la unificació de doctrina davant del mateix TSJM en el termini improrrogable de deu dies.
La sentència del TSJM reconeix així que cal fixar la indemnització que correspon a la demandant sobre la base d'una antiguitat des del 17 d'agost de 2005 fins al 30 de setembre de 2012 (set anys i dos mesos). La resolució judicial determina que la indemnització s’ha de fixar a raó de 20 dies de sou per any treballat (com la que reben els treballadors indefinits en cas d’acomiadament per causes objectives) i, per tant, imposa al Ministeri de Defensa el pagament de 6.141,85 euros a la demandant.El text del tribunal madrileny cita en diverses ocasions l’argumentari del TJUE per concloure que “no es pot discriminar a l'actora pel que fa a la indemnització per l'extinció de la relació laboral, com a conseqüència del tipus de contracte subscrit i, per tant, té dret a igual indemnització que la que correspondria a un treballador fix comparable que extingeixi el seu contracte per una altra causa objectiva”.En línia amb la doctrina fixada per la justícia europea, el TSJM admet en la seva sentència que és “evident” que la demandant feia la mateixa feina que la treballadora a la que va substituir durant set anys, “tenint en compte que el lloc de treball és únic i, per tant, són idèntics la naturalesa del treball i els requisits de formació” i “ho han de ser també totes condicions laborals, entre elles, la indemnització per cessament”.






