Lluís Miñarro: ''És cert allò de roda el món i torna al Born, doncs ara estic al Born''
La Filmoteca de Catalunya programa una retrospectiva del cineasta català coincidint amb la donació de part dels seus arxius i negatius dels últims 25 anys
ACN Barcelona.-Lluís Miñarro creu amb ''la diversitat cultural perquè és tan important com la diversitat de les espècies'', afirma en una entrevista amb l'ACN coincidint amb el primer dia d'un cicle de la seva obra que s'allargarà fins al novembre. La retrospectiva exhibeix pel·lícules que o bé ha produït o ha dirigit en aquests últims 25 anys. La defensa de la diversitat cultural de l'autor l'ha portat a produir films amb autors de diferents països del món i després de recórrer molt de món l'autor assegura que potser sí que ''és cert allò de roda al món i torna al Born, doncs ara estic al Born'' amb aquesta retrospectiva que ha programat la Filmoteca de Catalunya, explica. La posada en cartell de 14 de les seves 36 pel·lícules coincideix amb la donació a la Filmoteca de part dels seus arxius.
Miñarro ha repartit el seu arxiu en diferents llocs del món. El gruix més important de la seva obra l'ha donat a la Filmoteca de Catalunya però també ha repartit el seu llegat entre la filmoteca espanyola de Madrid, la filmoteca de València, la de Mèxic i la de Suïssa, prop de Lausana. La decisió d'aquest repartiment la justifica l'autor ''perquè mai se sap que pot passar en cada país i d'aquesta manera puc garantir que la meva obra sempre es podrà trobar o bé en algun lloc o en un altre''. A la pregunta si en les seves 35 pel·lícules produïdes o dirigides en aquest últims 25 anys hi ha algun fil conductor, el cineasta somriu i respon que en tot cas en cada una de les meves obres es pot trobar un ''substrat de cinefília'' o d'amor al cinema des que tenia quatre anys d'edat. En relació amb quins són els directors que han marcat la seva obra i el segueixen influint, Miñarro no té cap dubte de nomenar a Bresson, Dreyer i Rossellini que han estat els ''autors on m'he sentit més identificat i que han estat els motors per dedicar-me al món del cinema''. En relació amb la decisió de la Filmoteca de Catalunya de programar entre aquest dimecres 5 d'octubre i fins el mes de novembre un cicle de 14 de les seves 35 pel·lícules, Miñarro se ''sent molt satisfet'' perquè suposa que després de molts anys dedicat al cinema ''hi ha gent que li ha agradat el que he fet''. A més, el cineasta recorda que la seva defensa de la diversitat cultural l'ha fet anar per arreu del món a la recerca d'autors amb talent i ara, sembla que ''és cert allò de roda el món i torna al món, doncs ara estic al Born'' gràcies a la decisió de la Filmoteca de fer aquest cicle amb la meva obra. El llegat cedit a la FilmotecaLa programació de la seva obra a la Filmoteca coincideix amb la decisió de donar el gruix de la seva obra en aquesta institució. Miñarro explica que en el llegat es poden trobar còpies de pel·lícules en 35 mil·límetres, negatius originals i matrius de pel·lícules, internegatius, pòsters de festivals internacionals, llibres de cinema, catàlegs de festivals, crítiques i revistes entre d'altres objectes acumulats arreu dels més de 800 festivals internacionals que ha visitat el cineasta en els últims 25 anys. El llegat està cedit sense haver posat cap condició ni rebre cap tipus de retribució. Ha estat un lliurament a diferents entitats cinèfiles amb les quals l'autor ha dipositat tota la confiança en la seva gestió. Una de les assignatures pendents que l'autor reconeix d'aquests últims 25 anys de professió ha estat no tenir la capacitat d'haver aconseguit consolidar una xarxa de sales de distribució per a la seva obra. Tot i això, Miñarro també reconeix la impossibilitat d'aconseguir aquest objectiu sense una política estable i decidida de subvencions i ajuts des del govern espanyol a la cultura i al cinema. El cineasta assegura que si el seu objectiu fos aconseguir públic en el seu cinema ''ja hauria deixat de fer cinema a la segona pel·lícula''. Miñarro explica que ''no he tingut mai en compte el nombre d'espectadors que han vist les meves pel·lícules. No ha estat un objectiu en sí mateix i no hauria aconseguit el reconeixement que tinc ara'', rebla. Dos nous projectesEn relació amb nous projectes, Miñarro reconeix que té sobre la taula en una fase avançada una coproducció italiana del realitzador italià Fabrizio Ferraro amb el títol 'Els pocs desitjats'. Es tracta de produir una pel·lícula sobre el final de la guerra civil espanyola i la ''desfeta dels republicans''.L'altre projecte és la direcció d'una nova pel·lícula basada sobre el mite de Salomé i sobre el que va escriure Oscar Wilde. Miñarro explica que es tracta de fer una pel·lícula sobre aquest mite de Salomé posat en un context actual per denunciar la brutalitat de la guerra i la repressió sexual.






