L'escola concertada demana revisar el sistema de finançament dels centres perquè el considera insuficient

La davallada d'alumnes a l'escola concertada, d'un 5,2%, ha comportat la pèrdua del concert en 71 unitats

ACN Barcelona.-L'escola concertada ha patit la davallada d'alumnes més gran dels darrers 5 anys, un 5,2% en comparació al curs passat. Tanmateix, la baixada de la natalitat els feia preveure una pèrdua més gran d'alumnes i, per això, encaren el curs amb optimisme. La pèrdua d'alumnes, però, es tradueix en alguns casos en pèrdua de concerts i per tant de finançament que posa en perill la viabilitat dels centres, sobretot els més petits. Per això, les principals patronals de l'escola concertada reivindiquen una revisió del finançament i dels mòduls perquè recorden que, tot i que per llei el concert hauria de suposar la gratuïtat de la plaça escolar, no és així i per tant, estan en desavantatge davant l'escola pública.

La pèrdua d'un concert educatiu representa, pel centre, deixar d'ingressar uns 40.000 euros per grup, import que cobreix el cost d'un mestre i les despeses de funcionament, de manera que la gratuïtat de la plaça hauria d'estar garantida. Tanmateix, no és així, i a l'escola concertada, els pares han de participar-hi econòmicament mitjançant quotes. Aquest fet provoca que les escoles concertades estiguin ''en desavantatge'' davant l'escola pública. Així ho considera la directora de l'Agrupació Escolar Catalana (AEC), Eva Salvà, que en una entrevista a l'ACN ha recordat que fa anys que reivindiquen una revisió dels mòduls per superar aquest ''finançament insuficient''. Salvà recorda que, per exemple, les plantilles amb pagament delegat a la Generalitat s'han mantingut des de 1995 i que, en canvi, s'han aprovat noves lleis i normatives que acaben obligant als pares i mares a fer aportacions voluntàries a l'escola per fer front a les necessitats dels centres, com pot ser, per exemple, la tecnologia. En una línia similar s'ha pronunciat el secretari general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, Miquel Mateo, que qualifica el concert com a ''incomplert'', que a més suposa l'incompliment de la LEC, que assenyala que s'hauria de cobrir el cost de la plaça. Mateo demana una modificació del sistema de finançament d'aquests centres, i defensa que també s'hauria de modificar la ràtio mínima per rebre concert. Mateo reconeix que la pèrdua de concerts acostuma a ser ''un daltabaix'' per a les escoles, sobretot les petites, i que les plantilles, amb amortitzacions de llocs de treball o reajustos en horaris, acaben patint-ne les conseqüències. Per Mateo, la preocupació bàsica se centra en les escoles d'una línia perquè quan no s'ha arribat a la ràtio mínima de 20 alumnes a P3, és difícil recuperar aquest concert i, per tant, el problema es va perpetuant any rere any.L'escola concertada reivindica el seu paper en el sistema d'educació pública, ja que acull el 38% de l'alumnat. Eva Salvà recorda que és una escola amb tradició a Catalunya i lamenta que la planificació escolar no la tingui en compte suficientment. En aquest sentit, ha criticat que Ensenyament hagi obert escoles aquest curs a Barcelona, una ciutat on, segons Salvà, no calia perquè l'oferta és suficient. De cara als propers cursos, les patronals no s'atreveixen a fer més prediccions. Salvà diu, per experiència, que el comportament de l'alumnat és imprevisible perquè escoles que ''han punxat'' un curs, no se sap perquè, l'any següent omplen. Per Salvà, el que han de fer aquestes escoles és ''sortir'' i mostrar la seva feina i les seus projectes, perquè fins ara han viscut ''portes endins''. Per això, reconeix que els darrers anys, els alumnes arribaven sols i ara s'han d'anar a buscar i que, per això, cal mostrar el seu valor afegit. En aquest sentit, Salvà reconeix que la paraula innovació els ''esgarrifa'' però que cal donar a conèixer que l'escola concertada ha anat gestant projectes educatius per ''millorar'', amb els quals la classe típica ja s'ha minimitzat.

Enviar