Preparen la segona edició del llibre que relata la història d'una mollerussenca segrestada en un avió per terroristes

És la primera novel·la del periodista Ferran Grau, escrita després d'un any d'entrevistes amb l'Anna Lloret i un centenar d'hores d'enregistraments

ACN Lleida.-La nit de Nadal de 1999 l'avió d'Indian Airlines que feia el trajecte entre Katmandú i Nova Delhi és segrestat per terroristes pakistanesos. La mollerussenca Anna Lloret és una dels 178 passatgers que passen vuit dies de terror i malson dalt de l'avió. Fins que, aterrats a l'Afganistan, un enigmàtic senyor de la guerra els allibera. Aquell segrest marca per sempre l'Anna amb una cicatriu. Tretze anys després, el periodista Ferran Grau dóna veu a la història real de l'Anna a través d'un personatge de ficció, un corresponsal de guerra a Síria que intenta recuperar-se d'un trauma viscut escrivint la història de l'Anna per guarir la seva pròpia cicatriu. D'aquí neix la novel·la 'Dues cicatrius', editada per Capital Books, de la qual s'està preparant la segona edició. Ferran Grau explica que va voler escriure el llibre quan uns amics li van explicar durant un sopar la història del segrest de l'avió i li van comentar que una parella de Mollerussa hi viatjava. Grau va escriure el llibre després d'un any d'entrevistes amb l'Anna Lloret i un centenar d'hores de gravacions de veu. La novel·la és la desena més venuda de ficció segons el Gremi de Llibreters de Catalunya.

Un divendres de l'any 2012, durant un sopar, uns amics expliquen al Ferran Grau la història de l'Anna Lloret i li comenten que li hauria de preguntar qui li va salvar la vida. I és que, tal com explica el Ferran, "més enllà de ser un segrest espectacular perquè van estar més de 150 hores tancats en un avió, hi va haver quatre aterratges i quatre enlairaments i van apuntar l'Anna amb la pistola dues vegades (al cap i a les costelles); al sisè dia del segrest un home va pujar a l'avió i va intercedir en les negociacions perquè la gent fos alliberada". Els autòctons, li explicava l'Anna, el van reconèixer com el senyor de la guerra. Un any i mig després, l'11 de setembre de 2001, va tenir lloc l'atac a les torres bessones. "L'Anna va veure a la televisió la imatge de qui deien que era el responsable de l'atemptat i es va adonar que era el mateix que els va alliberar un any i mig abans. Els havia salvat la vida Osama Bin Laden".L'autor explica que la novel·la intenta provocar un debat entre el mal absolut; "la persona que considerem el dimoni del segle XXI", contra el mal relatiu; "perquè aquelles persones que van estar a punt de morir, van ser alliberades per ell. Ferran Grau, a més, afegeix que, tot i que no surt al llibre, l'Anna Lloret manté contacte amb una dona israeliana que viu al Canadà que assegura que un dels segrestadors li va dir llavors que el que estaven fent amb ells era un assaig del que volien fer als Estats Units. "Aquella informació, però, no estava contextualitzada i no es va adonar fins al cap d'un any i mig a què es referia", explica el Ferran, ja que "avui dia parles d'un segrest o d'un acte jihadista o terrorista islàmic i et venen al cap molts referents, però llavors no". "Això reforça la hipòtesi que el segrest de l'avió on anava l'Anna era un assaig a petita escala dels atemptats de l'11-S", afegeix. A més, destaca el periodista, "un dels objectius dels segrestadors era estavellar l'avió a Ginebra però no ho van aconseguir perquè els pilots van trencar el sistema elèctric de l'avió i no es va poder tornar a enlairar". A l'avió segrestat hi viatjaven a més de l'Anna i la seva parella, dos eivissencs. Els 178 passatgers i els deu membres de la tripulació van estar segrestats del 24 al 31 de desembre de 1999. La negociació va acabar llavors amb l'alliberament de tres islamistes. Ferran Grau explica que ha quedat acreditat que un d'ells va continuar amb la guerra de guerrilles a l'Afganistan, l'altre va ser un dels comandaments mitjans de l'11-S i l'altre va ser qui va matar Daniel Pearl, un dels primers periodistes que van segrestar al Paquistan i del qual van gravar la seva execució i la van fer pública mentre li tallaven el coll."Hi ha una part de ficció a la novel·la que és el narrador, que utilitzo per presentar una veritat literària. Per això és una novel·la i no un llibre documental o un relat periodístic", explica Ferran Grau. L'autor assegura que volia apartar-se de la seva formació com a periodista, però que, "tot i que és una novel·la però m'he retrobat amb les eines del periodisme més pur perquè és la millor entrevista i la més llarga que he fet mai".L'Anna Lloret va intentar escriure el llibre però no se'n sortia, explica el Ferran. "Jo vaig aparèixer en el moment clau", reconeix. "La vaig trucar el setembre de 2012, vuit mesos després del sopar. Vam estar parlant l'any 2013 i vaig escriure el llibre durant el 2014 i fins a mitjans de 2015", explica.

Enviar