Comín anuncia que la salut mental tindrà l'increment pressupostari "més gran de la història" el 2017

S'hi compromet davant de més d'un miler de persones que commemoren en Dia Mundial de la Salut Mental a la Seu Vella de Lleida

ACN Lleida.-El conseller de Salut, Toni Comín, ha anunciat aquest dissabte que la salut mental tindrà l'increment pressupostari "més gran de la història" el 2017. No ha concretat xifres però ha assegurat que és una "obligació" del Govern prioritzar aquest àmbit ja que les dades revelen que els únics indicadors de salut a Catalunya que han empitjorat en els darrers cinc anys són els dels trastorns mentals, en relació directa amb la crisi. Comín ha assumit aquest compromís davant de més d'un miler de persones que commemoren en Dia Mundial de la Salut Mental a la Seu Vella de Lleida. Afectats, famílies i professionals han reclamat més recursos per prevenir unes malalties amb un fort impacte social i econòmic, ja que es calcula que una de cada quatre persones patirà un trastorn mental més o menys greu al llarg de la seva vida. Sobretot exigeixen que la prevenció es faci des de la infància i l'adolescència per evitar tant l'aparició dels trastorns com el seu agreujament.

Segons Comín, el creixement de la partida per a salut mental als pressupostos del 2017 serà "el més gran de la història" tant en termes relatius com absoluts. El conseller ha remarcat que l'increment de recursos es destinarà a potenciar el model comunitari, és a dir, aquell que precisament aposta per la prevenció, la inserció laboral, les polítiques d'habitatge i l'acompanyament a les famílies. Comín ha admès que "les desigualtats socials han impactat molt en la salut mental" i "hem de fer més tasca de prevenció, posar èmfasi en les poblacions més vulnerables i que la comunitat acompanyi aquestes persones”. L'objectiu és que el 2020 la proporció dels recursos públics que es destinen a salut mental sigui del 60% per a serveis del model comunitari i el 40% per a hospitalització, quan actualment és a l'inrevés. El titular de Salut també ha explicat que el Departament, conjuntament amb experts, està acabant de definir la cartera de serveis del model comunitari en el marc del Pla Director de Salut Mental, així com el model de pagament i els indicadors que permetran avaluar-ne els resultats. Un altre dels reptes que, segons el conseller, s'han d'entomar en salut mental és la lluita contra l'estigma. "Una de quatre persones al llarg de la seva vida patirà un trastorn mental. La malaltia hi és i serà i, per tant, l'hem d'incorporar a la nostra vida, al supermercat o a la cua del cinema. Hem de fer una reprogramació de valors", ha indicat Comín, que també ha volgut posar l'accent en les persones amb malaltia mental. “Per sobre de la seva malaltia són persones i hem de garantir que puguin viure amb els seus drets”. A més, ha reivindicat el paper de les famílies. "S'ha acabat que estiguin soles. Tindran la comunitat al seu costat", ha insistit.Commemoració del Dia Mundial de la Salut Mental centrada en la prevencióSota el lema, 'Prevenció, la clau de l'equilibri', la jornada ha incidit en el benestar emocional per promoure la salut mental i ajudar al creixement, l'estabilitat i la confiança. La presidenta de l'associació Salut Mental Ponent, Eva Barta, ha afirmat que "l'impacte de les malalties mentals és molt gran tant a nivell individual com col·lectiu, ja que genera moltes despeses, per tant, el futur ha de passar per intentar evitar l'aparició d'aquests trastorns o evitar-ne l'agreujament o la recaiguda". I Barta alerta que, "actualment, amb la manca de recursos que hi ha, no s'està fent pràcticament res de prevenció".Les associacions han aprofitat la presència del conseller Comín per fer un crit d'alerta en aquest sentit. "Volem transmetre al conseller la necessitat que cal destinar més recursos a la prevenció i la promoció de la salut mental, i que es faci des de la infància i l'adolescència", ha dit Barta.Barta ha recordat que només a les comarques de Lleida es calcula que unes 11.000 persones tenen algun problema de salut mental, segons dades d'un estudi elaborat el 2012 per la Universitat de Lleida i la coordinadora d'associacions de familiars i persones afectades.TITULETEl president de Salut Mental Catalunya (SMC), Israel Molinero, ha parlat en nom del col·lectiu de salut mental per reclamar una aposta decidida per un “model comunitari que afavoreixi l'apoderament de les família, promogui la prevenció i promoció de la salut mental en una escola veritablement inclusiva i la inserció laboral al mercat ordinari de les persones amb problemes de salut mental”.Dèficit de residències per a casos greus a les comarques de LleidaDes de Salut Mental Ponent s'alerta també d'un dèficit que es fa especialment evident a les comarques de Lleida. Es tracta de la manca de places residencials per a malalts amb un alt grau de dependència que necessiten una atenció intensiva i continuada. Això fa que avui en dia encara hi hagi un centenar d'afectats que estan ingressats a Reus (entre 70 i 80) o a Saragossa (una vintena). "Fa temps que estem lluitant perquè aquestes persones puguin tornar, perquè van passant els anys i es van desvinculant de la seva família i el seu entorn, i això no pot ser", remarca Eva Barta. Segons la presidenta de l'entitat, les places que actualment hi ha a Lleida són per a persones "bastant autònomes", per tant, el que reclamen és que s'incrementi el suport domiciliari per a aquest col·lectiu i que les places que ara ocupen puguin quedar lliures per als casos més severs. Contingut del manifestEl periodista Lluís Caelles i l'actriu i presentadora Txe Arana han estat els encarregats de conduir l'acte i fer la lectura del manifest. Han expressat que "tenim un deute històric com a país amb la salut mental que cal resoldre amb celeritat i valentia". També s'ha destacat que "prevenció i promoció en salut mental són indissociables i fonamentals per intervenir a temps i per detectar millor i amb rapidesa les situacions, per atendre-les posant l'accent en la recuperació i amb les estratègies adequades". El text ha insistit en la "manca de recursos i suports" que pateixen les persones amb problemes mentals i les seves famílies tant en l'àmbit de la salut, l'educació, l' 'habitatge o l'ocupació.És per això que han concretat les seves reivindicacions en cinc punts: més impuls i lideratge del Pla Integral de Salut Mental i Addiccions, acompanyat de la inversió necessària per fer-lo realitat; que es revisi el copagament en salut mental i s'apliqui de forma immediata un sistema que promogui la dignitat i l'autonomia de les persones; més reconeixement i suport a la xarxa associativa perquè pugui participar i desenvolupar la seva tasca; més recursos, de més qualitat i orientats a la comunitat per reduir el greuge històric i donar resposta a les necessitats, amb una cartera de serveis que n'incrementi els existents i n'incorpori de nous en educació, salut, integració social i laboral, i habitatge; i que s'incorpori la perspectiva de drets en tots els àmbits, tal com estableix la Convenció de les Nacions Unides.Abans de la lectura del manifest la cantant lleidatana Lorena ha interpretat la cançó 'I què si' i després dels parlaments el grup de circ Trapetelando ha ofert un espectacle d'acrobàcia aèria amb trapezi i teles amb la Seu Vella de fons, un espectacle creat entorn al lema 'Prevenció, la clau de l'equilibri'. El Ball de la Moixiganga i Ball dels Cavallets de Lleida a càrrec de l’Esbart Dansaire Sicorís, Els Carreters–Colla de Grallers i Casa dels Gegants també han donat la benvinguda als participants. Tallers i jocs, un dinar popular i l'actuació musical del grup Ruta 66 han completat els actes del Dia Mundial de la Salut Mental.L'acte central de la celebració de Dia Mundial de la Salut Mental es commemora cada any en una localitat diferent de Catalunya. Es tracta d'una ocasió perquè les entitats federades, però també les persones, professionals i entitats de l'àmbit de la salut mental d'arreu del país, així com la ciutadania en general, es trobin en un ambient lúdic i festiu per fer visible la lluita per la defensa dels drets de les persones amb malalties mentals i les seves famílies.A l'edició del 2015, que es va celebrar a Valls, les entitats federades van demanar una aposta política ferma per situar a les persones amb problemes de salut mental en el centre de les prioritats, garantint les oportunitats d'accés a l'habitatge, el treball i la inclusió social. L'objectiu d'aquestes entitats és avançar cap a un model d'atenció comunitària.

Enviar