Jaume Sisa: “M’ha costat 50 anys fer aquest disc”

El cantautor fa balanç vital i artístic en un extens àlbum de noves cançons

ACN Barcelona.-Jaume Sisa publica aquest dijous el seu primer disc d’estudi en vuit anys, ‘Malalts del Cel’ (Satélite K). És un àlbum extens amb una vintena de noves cançons que “destil·len tota una vida”, afirma el cantautor a l’ACN. Aquest és el seu treball més auto referencial, com corrobora la seva sensació que ha necessitat 50 anys per arribar a fer-lo. En aquestes composicions Sisa mira al passat, amb l’habitual ironia i un punt de melangia (mai nostàlgia), fent balanç de la seva trajectòria vital i musical. “És la crònica d’un malalt del cel que buscava el paradís i no l’ha trobat”, assumeix, fent evident que ha cercat donar un sentit complert al disc amb el desig que sigui escoltat “com es feia abans, gairebé religiosament”.

Diu Jaume Sisa que els ‘Malalts del cel’ com ell són individus “contaminats pel virus del somni i la utopia”, persones que somien en quelcom impossible i que no saben cap a on els pot conduir aquest desig. El disc que acaba de publicar està dedicat a aquests personatges, i més concretament a ell, “un malalt que buscava el paradís i no l’ha trobat”.N’està molt content, explica en una entrevista amb l’ACN. “Si no és millor és perquè no en sé més, perquè aquí hi ha tot el que puc donar i tot el que sóc”. Vuit anys després del seu últim disc d’estudi, i amb declaracions com aquesta, sembla clar que ‘Malalts del cel’ no és un disc qualsevol en la seva carrera sinó un repàs –un “destil·lat”, en diu ell- vital. Fa cinc anys es va demanar si “calia” seguir fent cançons, publicant nous discos. “La resposta va ser sí”, diu convençut. I com que “ningú l’esperava” es va posar a treballar sense presses ni pressió. A compondre cançons amb la idea de fer una obra amb un cert sentit argumental i la pretensió d’obra total: “Un disc com els d’abans, que té el propòsit de ser escoltat gairebé religiosament”, remarca Sisa. Hores d’ara és evident qui el fil conductor de l'obra és ell mateix, la seva trajectòria vital i artística. “He fet un balanç, una mirada enrere fins l’any 68” –l’any en què va enregistrar el seu primer disc-. És una mirada de gairebé 50 anys, que resumeix amb una dosi de realitat poc habitual en el cantautor galàctic (“...un malalt que buscava el paradís i no l’ha trobat”). “Llavors estava ple d’utopies i somnis... Però som com nàufrags enmig del desert, que anem buscant l’elixir de la vida i ens hem de conformar amb trobar un oasi on hi hagi una mica d’aigua”, il·lustra el músic. En tot cas no es mira el passat amb nostàlgia, un sentiment que jutja negatiu, “que no serveix per a res, una merda de sentiment”. Un punt de melangia, sí, admet, perquè així com una casa de 50 anys té alguna humitat, “una vida després d’aquest temps té alguna melancolia”.Però aquest bany de realitat no treu que Sisa segueixi sent un somniador despert. De fet ara està més convençut que abans de viure a cavall entre el somni i la realitat. “Són la mateixa cosa, dos terrenys enormes amb moltes capes, i jo estic en totes dues coses alhora”, exposa tot recuperant el seu discurs més genuí, entre metafísic i oníric. Al videoclip del single ‘Malalts del cel’ Sisa recupera aquesta idea i la relliga amb la seva pròpia història, a través d’un grafiti estampat a una paret: “Viu el somni del 68 com una realitat i la realitat com un somni”.A ‘Malalts del Cel’ hi han posat veus Pau Riba, Marina Rossell, Anna Roig, Roger Mas, David Carabén i Selene de Música Dispersa. Han estat també molt importants, destaca, el pianista Gregori Ferrer, que l’ha ajudat en la direcció musical i els arranjaments, el seu violinista de capçalera, Xavier Riba, i Dolors Palau, que des dels seus inicis sempre ha cantat amb ell.

Enviar