El Parlament europeu recomanarà al BCE que compri bons del BEI per potenciar inversions com el corredor del mediterrani

L'eurodiputat Ramon Tremosa aconsegueix un vot àmpliament favorable en la comissió que ha aprovat l'informe anual 2015 del regulador europeu

ACN Barcelona.-Ramon Tremosa, eurodiputat del grup lliberal europeu Alde i ponent de l'Informe anual 2015 del BCE, va aconseguir aprovar aquest dimarts aquest informe en la comissió d'Afers Econòmics i Monetaris per 36 vots a favor, 12 abstencions i 7 vots en contra. L'aval que donarà el Parlament europeu a la política monetària expansiva del BCE no és vinculat però sí que suposa un suport polític per al president Mario Draghi. Tremosa ha explicat que a més d'aprovar l'informe, la comissió va votar a favor de demanar al BCE que estudiï la possibilitat d'ampliar la compra de deute públic i corporatiu a bons del Banc Europeu d'Inversions per potenciar inversions d'infraestructures vitals com el corredor del mediterrani.

Tremosa ha assegurat que l'ampli vot favorable que ha rebut l'informe del BCE en la comissió es ''replicarà'' en la sessió plenària que s'ha de celebrar a Estrasburg entre el 21 i el 24 de novembre d'aquest any, segons ha manifestat en una intervenció en un acte organitzat pel Cercle d'Economia i l'oficina del Parlament Europeu a Barcelona. Una votació favorable en comissió que s'ha de veure com un fet ''molt positiu'' si es té en compte el moment políticament convuls que viu la Unió Europea i el Parlament europeu per l'actuació dels grup parlamentaris d'extrema dreta i populistes que s'han vist reforçats pel resultat del referèndum del 'Brexit' del Regne Unit abans de l'estiu, ha reflexionat l'eurodiputat del grup lliberal europeu Alde i representant electe del Partit Demòcrata Català (PDC). L'eurodiputat català també ha valorat positivament la majoria obtinguda en comissió perquè aquesta votació s'ha donat tot i la posició dels principals partits dels països del nord d'Europa i alemanys contrària a la política expansiva del BCE perquè està ''castigant'' als estalviadors alemanys i dels països nòrdics. No es pot descartar que un pròxim president del Banc Central Europeu, que s'haurà d'elegir en dos anys, cedeixi a la pressió dels governs dels països nòrdics i alemany i s'inclini per una política monetària de disciplina fiscal que retorni a l'escenari del 2011, quan els països del sud d'Europa amb un elevat dèficit públic havien de gestionar la seva política econòmica amb una elevada prima de risc que els obligava a tenir una forta disciplina fiscal. En aquesta posició hi ha molts diputats alemanys que tenen ''molt poca química'' per l'actual política monetària del BCE, ha reblat Tremosa. L'eurodiputat ha advertit que l'actual política monetària ''és conjuntural i artificial i es pot acabar en qualsevol dia''. Un estudi a favor de la presència d'un teixit de caixesLa comissió d'afers econòmics també ha aprovat per una majoria àmplia que el BCE estudiï l'impacte que podria tenir en l'economia de la Unió Europea l'existència en el sistema financer d'una xarxa d'entitats bancàries de proximitat com podrien ser les caixes d'estalvis. Tremosa ha destacat que en el mercat bancari alemany els tres grans bancs alemanys sumen una quota de mercat del 14%, contràriament, per exemple, al mercat espanyol on els tres grans bancs absorbeixen una quota de mercat de l'entorn del 70%. De l'estudi i del seu resultat potser podria sortir una visió favorable del regulador europeu a l'aparició d'un nou teixit de caixes d'estalvis a l'estat espanyol o a Catalunya que ajudaria a un millor finançament per a les pimes, ha defensat l'eurodiputat. En l'acte també han intervingut l'economista Jordi Galí, director del Centre de Recerca en Economia Internacional, Guillem López Casasnovas, catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra. L'acte ha estat moderat per Teresa García-Milà, catedràtica de la Universitat Pompeu Fabra i membre de la junta directiva del Cercle d'Economia. Guillem López Casasnovas ha posat sobre la taula la paradoxa que suposa que l'Eurogrup pressioni al govern espanyol perquè compleixi amb els objectius dels dèficit públic mentre que paral·lelament reconeix que l'economia espanyola creix la que més de la Unió Europea justament perquè no compleix amb els objectius d dèficit. Jordi Gali ha advertit que en aquests moments els instruments expansius de política monetària estan molt esgotats i per tant ''el principal risc'' que té l'economia internacional és que no té la capacitat de resposta que tenia en l'impacte de la crisi financera que es va registrar en el 2008 i que es va poder neutralitzar per una decidida actuació dels bancs centrals.

Enviar