Les alcaldesses de Barcelona, Madrid i París reclamen als Estats que obrin els espais de governança a les ciutats

A través d'un manifest, defensen la capacitat de cooperació i innovació de les metròpolis i la necessitat de superar el seu infrafinançament crònic

ACN Barcelona.-Les alcaldesses de Barcelona, Madrid i París, Ada Colau, Manuela Carmena i Anne Hidalgo, han reclamat als Estats que obrin espais de governança a les ciutats i que garanteixin el seu finançament necessari. Ho han fet a través d'un manifest conjunt elaborat per la Conferència Mundial Hàbitat III que se celebra a Quito entre el 17 i el 20 d'octubre, on s'ha d'acordar la Nova Agenda Urbana per les properes dècades. En aquest document, les tres batllesses han defensat que "les ciutats no poden tenir únicament un paper d'observadores", destaquen la seva capacitat per "cooperar i innovar" i la "necessitat de superar el seu infrafinançament econòmic". Tot i que aquesta cimera mundial és una conferència d'Estats que se celebra cada 20 anys, per primer cop s'ha reconegut formalment la participació de l'Assemblea de Governs Locals, a través de la qual les ciutats influiran en la definició de la nova agenda.

El manifest "Una nova agenda urbana per a les ciutats europees" subratlla que "les ciutats són part del problema i també part de la solució en els reptes globals del planeta". Per aquesta raó, defensa que els Estats "haurien d'assegurar els recursos suficients perquè les ciutats puguin desenvolupar les seves polítiques de manera eficient, destinant com a mínim un 25% al finançament dels governs locals". A més, considera que "els fons globals i europeus haurien de permetre a les ciutats accedir als mecanismes de finançament actualment restringits als Estats".Les alcaldesses de Barcelona, Madrid i París subratllen que "les àrees urbanes són responsables del 70% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle", però que també han estat "les principals impulsores d'iniciatives mediambientals orientades a combatre el canvi climàtic des de l'Agenda 21 Local fins al foment de la rehabilitació energètica i l'aposta per una mobilitat sostenible". "Allò que és global ja no és concebible sense el que és local, ni el que és local sense el global, per la qual cosa resulta incongruent relegar les ciutats al paper d'observadores en els grans debats globals", defensa el document. Per aquesta raó, el manifest assegura que si "els organismes transnacionals volen ser efectius, han d'adaptar-se a aquesta nova realitat, obrir els espais de governança i establir mecanismes d'avaluació i seguiment de l'agenda urbana en què participin les ciutats".Colau, Carmena i Hidalgo consideren que la creació d'una nova agenda urbana europea ha d'incorporar les problemàtiques comunes que comparteixen les ciutats del continent: "des dels grans problemes globals —com l'increment de les desigualtats, el canvi climàtic i la població desplaçada a la recerca de refugi—, fins a l'impacte del turisme, la gestió pública de l'aigua, la transició energètica i el foment d'una economia productiva, diversificada i responsable".Un procés que, a parer de les tres batllesses, està "amenaçat per la crisi de l'Eurozona, que ha fet trontollar els principis del projecte europeu mitjançant les polítiques de retallades i austeritat que erosionen l'estat de benestar, les polítiques de recentralització que limiten els recursos i les competències dels ens subestatals i la restricció del dret d'asil, que suposa una de les ofenses més greus als nostres valors fundacionals". Davant d'aquestes polítiques que, segons manifest, fomenten la xenofòbia i l'euroescepticisme, Colau Carmena i Hidalgo asseguren que les ciutats tenen la "responsabilitat afegida d'enfortir la cooperació intermunicipal i esdevenir baluards de defensa dels principis democràtics que van impulsar el projecte europeu".

Enviar