El MNAC espremerà la seva col·lecció el 2017 amb monogràfiques i narratives transversals

El museu, que tanca l’any amb 800.000 visitants, estrenarà la nova presentació d’art del Renaixement i el Barroc

ACN Barcelona.-El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) oferirà l’any vinent un programa expositiu molt centrat en la seva col·lecció en què destaquen tres noves monogràfiques d’artistes, dues mostres amb narracions transversals dels seus fons i l’anunciada nova presentació de l’art del Renaixement i el Barroc. Ismael Smith, Pere Torné Esquius i Ramon Pichot seran els noms propis de tres monografies dedicades a la pintura, mentre el filòsof Georges Didi-Huberman i Francesc Torres han estat convidats a proposar narratives transversals a la col·lecció, amb les exposicions ‘Soulèvements’ i ‘La capsa entròpica. Col·lisions d’Història i Cultura’. El Museu, que preveu tancar 2016 amb un rècord de 800.000 visitants, disposarà l’any vinent d’1,6MEUR per programes, un creixement substancial respecte 2016 però encara insuficient al parer del seu director, Pepe Serra.

El MNAC vol “continuar aprofundint” en el coneixement i també en l’exhibició de la seva col·lecció d’art, i per això el 2017 redobla els continguts expositius que se’n nodreixen, des de les mostres monogràfiques fins a exposicions temàtiques “transversals” que per primera vegada recorren de forma important als fons del museu. Així ho ha resumit aquest dimecres el director de la institució, Pepe Serra, en la presentació del programa expositiu de l’any vinent. Per Serra tots els relats que el museu intenta fer “emanen” de la col·lecció, cosa que ja s’ha vist en l’exposició permanent però no encara en l’àmbit de les exposicions temporals, on es començarà una “nova línia”. El 2017 aquesta línia s’enceta amb dues exposicions. La primera, del 23 de febrer al 28 de maig, és una mostra coorganitzada amb el Jeu de Paume de París i encarregada a Georges Didi-Huberman, que rastreja les col·leccions dels dos museus per abordar el tema deles emocions col·lectives i els esdeveniments polítics associats a l’agitació, les revoltes o ‘desordres socials’. S’anomena ‘Soulèvements’ (‘Alçaments’) i presentarà continguts diferents a Barcelona i París, on s’adapta als fons de cada un dels museus respectivament. Al MNAC la mostra contindrà “entre un 30% i un 40%” d’obres pròpies, ha avançat Pepe Serra. En la mateixa línia de relat “transversal” dins de la col·lecció del Museu, l’altra gran exposició temàtica de l’any serà ‘La capsa entròpica. Col·lisions d’Història i Cultura’, a partir del 19 d’octubre del 2017. Aquesta mostra comissariada per Francesc Torres construeix un paisatge fragmentat (amb obres principalment del segle XIX i XX) “que mostren la lluita constant per la preservació del que queda després del terratrèmol de la història”. Torres “girarà el museu al revés, i posarà davant allò que està al fons de la col·lecció”, ha anunciat Pepe Serra.Pel que fa a les recurrents monografies que la institució dedica cada any a artistes de la col·lecció del museu, els escollits seran Ismael Smith, Pere Torné Esquius i Ramon Pichot, tres artistes que ja són a les parets del museu dins de la nova presentació de la col·lecció d’art modern però als quals enguany es dedicarà més atenció. D’altra banda, el 2017 el museu incorpora una línia d’exposicions fora de l’equipament. Mostres organitzades pel MNAC, amb fons del MNAC, que surten de Barcelona amb direcció a Brasil (‘Gaudí: Barcelona 1900), Granada, Saragossa i Sevilla (Fortuny i Andalusia) i Sitges, Madrid i Palma (Ramon Casas). Balanç i reptesPepe Serra ha expressat “l’alt grau de satisfacció” que sent en relació a l’etapa de cinc anys que du al capdavant del museu (i que culmina el febrer de 2017), i ha subratllat que enguany preveuen assolir els 800.000 visitants, quan el 2011 “partíem de 400.000”.Amb tot Serra no dona per acabada la seva tasca al MNAC, i ha apuntat com a repte de futur millorar i fer més esforços en la “mediació”, és a dir, en la capacitat del museu de comunicar i presentar allò que té a l’espectador. El director ha informat que a primers d’any convocaran un nou concurs per nomenar gerent (després de la marxa de Josep Maria Carreté al Macba), però en aquest punt ha fet un al·legat a favor de la flexibilitat i la priorització del “talent” davant la dinàmica de contractació pública. Serra considera que els concursos públics són sovint massa restrictius i que cal trobar “fórmules” per posar els millors al capdavant del museu “si no es vol perdre el tren de les grans institucions europees”.En l’apartat econòmic, el MNAC encara l’any 2017 amb un pressupost de 15,2 milions d’euros (1,1 milions més que el 2015 i el 2016), i un creixement important de la partida dedicada a programes (exposicions), que passa dels 1,1MEUR d’enguany a 1,6 milions. Això no obstant, està lluny de satisfer les aspiracions de Serra, que a tall d’exemple ha indicat que sovint una sola“gran exposició internacional” s’endú més de la meitat d’aquest pressupost.

Enviar