El Parlament inicia la tramitació per declarar nuls els judicis sumaríssims del franquisme

JxSí, CSQP i la CUP impulsen una proposició de llei de reparació jurídica per la "dignitat" de les víctimes

ACN Barcelona.-El Parlament ha iniciat els tràmits perquè "es declarin nuls i sense cap efecte jurídic" tots els consells de guerra sumaríssims, i les sentències que se'n van derivar, del règim franquista. JxSí, CSQP i la CUP han impulsat una proposició de llei de reparació jurídica per la "dignitat" de les víctimes, una proposició de llei que no ha rebut cap esmena durant el debat a la totalitat. "Tenim un deute pendent amb les persones van lluitar i amb les víctimes de la dictadura", ha assegurat Montserrat Palau, diputada de Junts pel Sí. "És hora que per primera vegada a la història d'Espanya es digui prou, que aquells judicis van ser una farsa", ha seguit Joan Josep Nuet, de CSQP. Des de la CUP, Mireia Boya ha reptat la "polititzada justícia" a frenar els passos que faci a partir d'ara al Parlament en aquest sentit. "Corrin al TC i a Europa, a dir que no volen anul·lar les sentències del feixisme". C's i PSC comparteixen l'objectiu de la proposició però alerten de "dificultats tècniques" i el PPC ha defensat "reforçar la condemna" al franquisme i la reparació però ha qüestionat "on és el límit".

La proposició de llei de JxSí, CSQP i la CUP de reparació jurídica de les víctimes del franquisme ha continuat aquest dimecres la seva tramitació parlamentària després del debat de totalitat, sense cap esmena. El text proposa que "es declarin nuls i sense cap efecte jurídic tots els consells de guerra sumaríssims i les corresponents sentències, instruïts per causes polítiques pel règim franquista". El text també preveu que el departament de Justícia "emetrà a sol·licitud dels processats o dels seus familiars una certificació de la nul·litat del procediment i sentència corresponents". Durant el debat parlamentari, la diputada de Junts pel Sí Montserrat Palau ha assegurat que la societat té un "deute pendent" amb qui va lluitar i qui va ser víctima de la dictadura: "No tindrem democràcia completa sense un imperatiu ètic de deure i obligació de restituir la dignitat i la memòria dels que van donar la vida pels ideals demòcrates: no es pot ser demòcrates sense ser antifranquista". La diputada de la coalició independentista ha assegurat que encetant aquest debat es restableix "la pròpia dignitat com a persones lliures i col·lectivament com a nació". També ha reclamat que no es parli de transició i amnistia en aquest cas perquè " els crims contra la humanitat mai no prescriuen".Al seu torn, el diputat de CSQP Joan Josep Nuet ha recordat que els processats i executats durant el franquisme "no eren delinqüents" sinó "lluitadors per la llibertat, revolucionaris, anarquistes, comunistes, catalanistes [...] És hora que per primera vegada a la història d'Espanya una institució digui prou, que aquells judicis van ser una farsa, ningú ho ha dit", ha dit en una crítica a la llei d'amnistia com a "llei de punt final". "Potser ha arribat avui la vostra hora, sou una de les millors coses que ha donat aquest país", ha assegurat en presència de familiars de les víctimes del franquisme com a convidats a l'hemicicle. Des de la CUP, Mireia Boya ha lamentat que s'hagi "legalitzat la impunitat" i ha celebrat que el Parlament faci el primer pas per "desobeir, condemnar i enterrar" unes lleis que "justifiquen l'encobriment de la barbàrie i la persecució". "Ens avergonyim de veure que hi ho havia de fer no ho farà mai", ha etzibat la diputada cupaire a l'EStat. En aquest sentit, i recordant els 78.331 processats i els 3.358 executats, la CUP ha presentat simbòlicament "una esmena a la totalitat a la injustícia". I ha convidat "la justícia polititzada" a frenar les decisions que prengui ara el Parlament en aquest sentit. "Que vingui i es retrati com realment és.[...] La seva legalitat no és la nostra, recuperem la que ens van robar, la republicana. Corrin al TC, a Europa a dir que no, que no volen anul·lar les sentències dels feixisme i a seguir humiliant les víctimes; vagin i no en tornin". PSC i C's hi veuen dificultats tècniquesTant des del PSC com de C's han assegurat estar d'acord en el fons de la proposta de Junts pel Sí, CSQP i la CUP però han advertit de dificultats tècniques per desenvolupar-ho. Així, José María Espejo-Saavedra (C's) ha assegurat que comparteixen "la reivindicació legítima" però que el document està "mal plantejat". Per això ja ha avançat el seu suport al text que planteja el PSC per presentar a la Mesa del Congrés una proposició de llei de modificació de la llei de l'Estat 52\/2007, relativa ala memòria històrica. "Tant important és la reivindicació com que es pugui dur a terme". Al seu torn, el diputat socialista Ferran Pedret, més enllà del format jurídic, ha assegurat que el plantejament de JxSí, la CUP i CSQP queda "curt" en l'abast perquè no recull els processos contra catalans fora de Catalunya, per exemple, els deportats en camps de concentració nazi. Finalment, des del PPC, el diputat Fernando Sánchez ha assegurat entendre la "voluntat de reparar i tancar ferides" però s'ha mostrat disconforme amb "discursos enverinats". En aquest sentit, ha recordat que hi ha "fantasmes i pous foscos" a la història moderna: "És clar que el franquisme mereix condemna i l'hem fet, i la tornarem a fer", ha dit entre la protesta dels convidats a l'hemicicle. "Em remeto al diari de sessions. És clar que la dictadura va deixar un reguitzell de sant i dolar, i que mereix reparació, s'ha fet molt, no es pot negar, reforcem la condemna però quin és el límit?" en obrir "trinxeres i ressuscitar fantasmes", ha preguntat.

Enviar