El Museu Picasso recorda la “meravellosa” resistència artística dels cubistes durant la Gran Guerra a París

L’exposició més destacada de la temporada reuneix 60 peces de Picasso, Juan Gris, Diego Rivera, Braque o Matisse

ACN Barcelona.-El Museu Picasso inaugura divendres la gran exposició de la temporada, una mostra que estudia per primera vegada a Barcelona el cubisme en relació amb la Primera Guerra Mundial. Picasso, Juan Gris, Diego Rivera o Georges Braque van viure el conflicte bèl·lic (1914-1918) a París, des d’on van seguir pintant malgrat una guerra que es lliurava a només 100 quilòmetres de la ciutat. El comissari britànic Christopher Green ha seleccionat una seixantena de pintures, dibuixos i escultures d’aquells anys, d’uns artistes que van ser capaços crear una obra “meravellosa” a pesar del context, i que comparteixen el fet d’haver “refusat” pintar la Guerra.

“Si t’havies quedat atrapat a París durant la guerra, no podies escapar de la massacre que estava succeint, del perill, de l’ansietat que comportava. Per això és extraordinari que en aquell context, fossin capaços de produir una obra tant meravellosa, i de mantenir viva la manera com treballaven immediatament abans de la guerra”. Així es refereix Christopher Green, comissari de l’exposició ‘Cubisme i Guerra, el cristall dins la flama’, als Picasso, Braque, Matisse, Juan Gris o Diego Rivera, artistes que –cadascú amb la seva circumstància- van seguir creant art durant els quatre anys de la Gran Guerra a la ciutat de París. Seves són les obres que recull l’exposició del Museu Picasso, que s’inaugura aquest divendres 21 d’octubre. Es tracta d’una seixantena de peces procedents de múltiples institucions, museus i col·leccions particulars d’Europa i Amèrica, entre elles, el Centre Georges Pompidou de París, el Philadelphia Museum of Art, la Tate de Londres, el MoMA de Nova York o l’Stadel Museum de Frankfurt. La supervivència d’aquesta generació avantguardista s’expressa a través del cubisme, el moviment artístic més incipient aquells anys. Pintura, escultura i dibuixos plasmen precisament l’evolució cubista durant aquells anys. Hi destaca el fet que pràcticament cap de les obres fa al·lusió directa o indirecta al conflicte armat que inevitablement devia marcar la vida i l’estat d’ànim d’aquests artistes residents a París. Al respecte, el comissari Green considera que si es pot establir una línia de causa-efecte artístic entre la Gran Guerra i el cubisme és, precisament, que els artistes van “refusar pintar la guerra com a tal”. “Estaven rodejats de propaganda bèl·lica” als mitjans de comunicació, en publicacions de tota mena i als carrers, però van obviar fer servir aquest material com a inspiració o en els seus collages, com sí que havien fet els anys previs a la guerra amb elements de la cultura popular impresa. Abans de la guerra, París era un centre cosmopolita, diu Green, amb artistes de tot arreu del món. Aquest “món cosmopolita” va desaparèixer amb l’esclat del conflicte, i només va quedar a París “un reduït grup d’artistes, sobretot estrangers (Picasso, Rivera, Juan Gris, Gino Severini, etc.) però també alguns francesos que per una raó o altra no podien combatre”. Entre aquests últims hi havia Georges Braque i Fernan Léger, tots dos presents a la mostra, que van tornar a París després de combatre al front. Braque va ser greument ferit en combat, i en tornar va estar gairebé un any sense agafar el pinzell. És en la creació d’artistes com ell on es percep més el pes de la guerra, i és que segons Green, en l'obra del pintor francès –absent igualment de representació bèl·lica- hi ha una “foscor en les peces creades els anys 1918 i 1919 que té a veure amb el seu pas per la guerra”. L’exposició del Museu Picasso s’articula com una narració any rere any de 1914 a 1918 que pretén mostrar l’evolució artística del cubisme, i els paral·lelismes i les diferències entre els seus principals artífex.

Enviar