El dramaturg uruguaià Sergio Blanco busca "submergir l'espectador en la dinàmica del thriller" a 'La ira de Narciso'
Dirigeix a l'actor Gabriel Calderón, a qui defineix com "una veritable bèstia teatral", en un monòleg d'autoficció que estrena al Temporada Alta
ACN Girona.-El punt de partida és l'habitació 228 d'un hotel de Liubliana on el protagonista està allotjat per oferir una conferència magistral sobre el mite de Narcís. Mentre va enllestint els últims preparatius i té trobades amb un jove eslovè que acaba de conèixer, descobreix una taca de sang "impossible de netejar". "El relat de l'estada professional i de les trobades nocturnes anirà donant lloc a l'aparició d'una intriga policial negra que, lentament, començarà a desvetllar els detalls macabres d'un crim extremadament violent", explica l'autor i director uruguaià, Sergio Blanco. A escena, un sol personatge interpretat per Gabriel Calderón. 'La ira de Narciso' és un monòleg que busca "submergir l'espectador en la dinàmica del thriller". "Sembla que Calderón estigui sol a escena, però és tanta la comunicació que estableix amb els espectadors que construeix l'espectacle al seu costat, l'espectador es converteix en un agent actiu, un component més de la bastida teatral", concreta Blanco.
El festival Temporada Alta estrena 'La ira de Narciso' el pròxim dilluns al Teatre de Salt. Creada i dirigida pel dramaturg uruguaià Sergio Blanco, és un monòleg en primera persona interpretat per Gabriel Calderón. L'origen de l'obra és una experiència personal que el mateix Blanco va viure en un hotel de Liubliana, la capital d'Eslovènia. "Les experiències personals són molt sovint una font d'inspiració a l'hora de posar-me a escriure", ha concretat Blanco.L'autor defineix 'La ira de Narciso' com una autoficció que barreja experiències personals viscudes per ella mateix amb una sèrie de relats ficticis. "És veritat que parteixo d'elements reals, però ho vaig amb l'objectiu de convertir-los en ficció, amb la intenció de poetitzar-los", afegeix. "L'autoficció sempre enganya, traeix, menteix, adultera... Es podria dir que és l'art de poder ser infidel a un mateix amb un mateix", reflexiona Blanco.L'únic decorat del monòleg és la luxosa habitació 228 de l'hotel on el protagonista està allotjat i hi té trobades amb un jove actor que acaba de conèixer. A mesura que el relat avança, descobreix a l'empaperat una taca de sang impossible de netejar. Comença aleshores una intriga policial per desvetllar "els detalls macabres d'un crim extremadament violent que havia succeït en aquesta mateixa habitació", relata Sergio Blanco."La posada en escena ha buscat que, des del començament mateix de la peça, l'espectador sigui submergit en la dinàmica del thriller", ha explicat el dramaturg que concreta que això consisteix en maniobrar els graus de l'exposició de la progressió narrativa. "Hi ha tota una sèrie d'informacions que se li van donant a l'espectador de mica en mica, és una obra que apel·la a la capacitat de l'espectador per anar establint constantment nexes i connexions que li permetin entendre allò que mai se li dirà", repta el creador de 'La ira de Narciso'.Convertir en monòleg en un thrillerAixò, però, no és senzill d'aconseguir en el format d'un monòleg, confessa Sergio Blanco. El dramaturg ressalta que una peça clau per aconseguir-ho ha estat l'actor Gabriel Calderón. "És un creador monumental, algú que té un entusiasme, un coratge i una fascinació pel teatre com he vist en poques persones", elogia Blanco. Convertir un monòleg en un thriller ha estat "un repte enorme" per a tots ells. "No només per a mi i per a ell, sinó també per a tot l'equip de dissenyadors", explica l'autor. Per a Blanco, "contràriament al que se sol creure, un monòleg no és un moment de solitud o d'aïllament, sinó que és el moment en què el personatge està menys sol en el teatre perquè es dirigeix directament als espectadors que té davant". D'aquesta manera, els espectadors es converteixen en una peça més, essencial, per al desenvolupament del thriller."Crec que Calderón es la carn feta verb. Per això, si considerem que Crist és el verb fet carn, crec que Calderón és una espècie d'Anticrist, i a això s'hi suma que és una persona excel·lent, generosa, simpàtica i amb qui és molt agradable treballar en equip perquè té una sola cosa en ment: l'espectador que vindrà a tenir una cita amb nosaltres", s'ha desfet en elogis Blanco.'La ira de Narciso és un dels espectacles del cicle Connexió Iberoamericana amb el quan Temporada Alta es converteix en una important porta d'entrada a Europa de les produccions llatinoamericanes més interessants. "Crec que és una iniciativa exemplar perquè permet que en una ciutat com Girona es puguin donar cita autors teatrals del món sencer perquè totes les nostre propostes escèniques puguin aportar una mirada sobre el món que ens ha tocat viure", conclou el dramaturg uruguaià Sergio Blanco.






