El CCCB explora el poder dels espais com a motor del desig

L'exposició '1.000 m2 de desig. Arquitectura i sexualitat' investiga com la societat occidental ha projectat i construït zones per al sexe

ACN Barcelona.-El CCCB explora amb l'exposició '1.000 m2 de desig. Arquitectura i sexualitat' com s'han projectat, construït i imaginat els espais per al sexe a la societat occidental des el segle XVIII i fins a l'actualitat. A partir de 250 peces entre dibuixos i maquetes d'arquitectura, instal·lacions artístiques, audiovisuals, llibres i altres materials, la mostra explora el poder dels espais com a motor del desig i com l'arquitectura ha contribuït al control dels comportaments i al a creació d'estereotips de gènere en una societat patriarcal. La proposta es desenvolupa en tres capítols temàtics: Utopies sexuals, Refugis llibertins i Sexografies i inclou diversos espais autònoms que funcionen com a petites exposicions.

Concretament, destaca una reproducció del Centre d'Entreteniments Sexuals de Nicolas Schöffer, un gabinet de lectura de ficció llibertina, una instal·lació dedicada a l'arquitectura proposada per la revista 'Playboy' i una sala de cinema pornogràfic a l'estil dels seixanta.Paral·lelament, també es presentarà la instal·lació de la nova creació 'Right Into Her Arms' de William Kentridge, que l'artista sud-africà ha fet en el marc de la seva posada en escena de l'òpera Lulú, d'Alban Berg.La mostra, que estarà oberta des d'aquest dimecres i fins al 19 de març, sosté la necessitat de revisar per a la societat contemporània la vigència i interès per alguns projectes especulatius radicals que semblen parlar des de dos segles enrere. La proposta busca donar visibilitat als projectes per subvertir models tradicionals "més enllà família i monogàmia" –segons la cap d'exposicions del CCCB, Rosa Ferré- i com s'han inventat al llarg de la història "nous espais per al sexe".Així, dibuixos i maquetes, obres artístiques, instal·lacions, pel·lícules, documentals, llibres i altres materials conviden el públic a considerar com es construeixen les sexualitats d'acord amb determinats codis culturals subjectes a normes corporals i discursives i quin és l'espai per al desig i el plaer a la societat actual. '1.000 m2 de desig. Arquitectura i sexualitat' evidencia, segons la comissària de la mostra Adelaïde de Caters i la cap d'exposicions del CCCB, la pràctica de l'arquitectura dominada pels homes fins molt recentment de manera que, els espais proposats pel plaer, s'imaginen des d'un desig i fantasia masculins.

Enviar