directe ! a La República. N. 4126. Dimarts, 17 de novembre de 2026 19:43 h


directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat



acn

ACN fletxa

publicitat


rss General
rss Política rss Internacional rss Cultura rss Comunicació rss Societat rss Economia rss Esports rss Agricultura

Notícies d'una comarca:


doble fletxa Dijous, 27 d'octubre de 2016 14:20 h

Barrientos diu que si el català fos un requisit pels jutges Catalunya seria "un desert judicial"

El president del TSJC responsabilitza en part els partits de "judicialitzar la política" en personar-se en causes de corrupció

ACN Barcelona.-El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, ha dit aquest dijous que si el català s'establís com a requisit per accedir a la carrera judicial a Catalunya, com demanen alguns partits polítics i el propi Govern, els jutjats catalans serien un "desert judicial". Si actualment "Catalunya no és un destí judicial atractiu", encara ho seria menys si la llengua fos indispensable. Per això, ha dit que és "suficient" establir el català com a "mèrit preferent". Barrientos ho ha dit al Parlament després d'admetre que les sentències en català van disminuir el 2015 un 36% respecte l'any anterior, situant-se en el 8,4% del total.

Sobre l'ús del català, ha reconegut que ha baixat un 36% el seu ús en les sentències, situant-se en el 8,4% del total, sobretot a Girona i Lleida. A Barcelona van baixar lleugerament, mentre que a Tarragona i Terres de l'Ebre van augmentar lleument.En la seva presentació, Barrientos ha explicat que Catalunya té 810 òrgans judicials, 608 unipersonals i 202 col·legiats, en les quatre audiències provincials i les tres sales del TSJC. El 85,6% dels jutges i magistrats són titulars, i el 53,5% són dones. Els lletrats de l'administració de justícia, els antics secretaris judicials, són 672, el 71,5% dels quals són els titulars. La situació és força pitjor en el cas dels funcionaris judicials, 7.179 en total, el 40% dels quals són interins, percentatge que arriba al 59% en el cas dels auxilis judicials. En alguns partits judicials, com Amposta, Balaguer, Berga, El Vendrell, Gandesa, La Seu d'Urgell, La Bisbal d'Empordà o Puigcerdà els interins superen el 60% de tots els treballadors judicials.El president del TSJC també ha explicat que el 2015 només es va crear un jutjat nou a tot Catalunya, un penal a Tortosa. Per al proper any se sol·liciten 53 òrgans unipersonals i 12 col·legiats, però se'n crearan, si hi ha pressupost estatal aprovat, un total de 13, 9 unipersonals i 4 de col·legiats.Respecte el número d'assumptes ingressats als jutjats, el 2015 va seguir la tendència dels últims anys, després dels importants increments dels primers anys de crisi, i van baixar un 5% respecte el 2014, i es van quedar en 1,25 milions, però aquest 2016 es preveu un descens de fins el 30%. Per jurisdiccions, la contenciosa-administrativa va ser la que va baixar més, un 14%, mentre que la penal, la més nombrosa amb 900.000 assumptes, va baixar un 4,4%.El descens més important ha estat als jutjats contenciosos-administratius, amb un 20% menys, els jutjats civils de primera instància, amb un 10%, o els de primera instància generals, amb un 8,15%. En canvi, jutjats com els de violència domèstica o de vigilància penitenciària van créixer un 5%. La Sala Civil i Penal del TSJC va patir un increment del 1.219% a causa dels centenars d'autoinculpacions pel 9-N, però que es van arxivar gairebé automàticament. El percentatge d'assumptes resolts ha estat del 104,6%, el més alt dels últims anys.Els assumptes que triguen més temps en tramitar-se són els dels jutjats mercantils, amb 14 mesos de mitjana, seguits dels 9 mesos dels jutjats socials i els 8,5 mesos dels jutjats penals.La recuperació de l'economia s'ha evidenciat als jutjats, amb un descens dels concursos de creditors presentats, que han baixat un 25%, els procediments d'acomiadaments, que han disminuït un 9,7%, i els procediments hipotecaris, amb un descens del 28,6%. Els desnonaments han baixat un 0,3%.Respecte la violència domèstica, ha dit que les denúncies van pujar un 6,7%, amb una taxa de 48,5 denúncies per cada 10.000 dones, davant les 54,7 de mitjana espanyola. Les ordres de protecció adoptades van augmentar un 14,8%, però només van suposar el 37% de les sol·licitades. De les dones mortes, el 2014 només una de les 15 tenia ordre de protecció vigent, el 2015 cap de les 8 mortes, i el primer semestre d'aquest 2016 una de les quatre.En la seva primera compareixença al Parlament, Barrientos no ha estat rebut per la presidenta de la cambra, com sol ser habitual, ja que Forcadell estava en aquell moment volant cap a Roma, en el seu primer viatge a l'estranger, per participar en el grup de treball d'Immigració, polítiques socials i drets humans de la Conferència d'Assemblees Legislatives Regionals d'Europa.



publicitat


logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.