La Fundació Miró es mira la història de les avantguardes des d’un tauler d’escacs
De Duchamp a Rodoreda, una exposició repassa el joc com a leitmotiv artístic durant 60 anys
ACN Barcelona.-La Fundació Miró estrena dissabte ‘Fi de partida. Duchamp , els escàs i les avantguardes’, una exposició que rellegeix la història de l’art modern a partir de la seva relació amb els escacs. La mostra reuneix una vuitantena de peces de totes les avantguardes artístiques del període 1910-1972, amb protagonisme especial per a Marcel Duchamp, gran amant i teoritzador dels escacs com a forma de llenguatge artístic. Obres de Paul Klee, Kandinski, Man Ray, Max Ernst i un llarg etcètera d’artistes i creadors il·lustren la idea dels escacs com a leitmotiv i objecte de representació, que marca el camí de la noció moderna del quadre com a idea i com un fet intel·lectual. El llenç, doncs, com el “tauler” on l’artista mostra els seus pensaments, en expressió del comissari, Manuel Segade.
‘Fi de partida: Duchamp, els escacs i les avantguardes’ presenta una anàlisi de les avantguardes del segle XX fins l'eclosió de l'art conceptual, des de la perspectiva del joc dels escacs. La seva presència va ser constant en múltiples corrents artístics (cubisme, fauvisme, surrealisme, dadaisme, futurisme, post impressionisme), transitant del plaer pel joc a l'anàlisi del llenguatge. Així doncs l’exposició “reconstrueix” aquesta cultura dels escacs “permanent” en aquells moviments “com una reflexió plàstica, social i fins i tot política sobre el taulell”. Ho ha constatat el seu comissari i director del madrileny Centro de Arte 2 de Mayo (CA2M), Manuel Segade, aquest dijous. Per Segade l’aparició dels escacs com a leitmotiv casa amb el pas que van fer les avantguardes deixant enrere la idea romàntica i ociosa de l’artista per abraçar la pràctica de l’art conceptual, intel·lectual.El pioner i més emblemàtic artista que va lluitar contra la visió romàntica del fet artístic va ser Marcel Duchamp. A més, és coneguda la seva fília pels escacs i la plasmació d’aquesta afició en la seva obra. Per això l’exposició de la Fundació Miró li concedeix el protagonisme del nom i mostra una quarantena de les seves creacions. Duchamp fins i tot va teoritzar sobre els escacs com una forma de llenguatge i d’art. “He arribat a la conclusió que si bé no tots els artistes són jugadors d’escacs, tots els jugadors d’escacs són artistes”, va deixar assegurar en una conferència a Nova York l’any 1952. L’artista va acabar els seus dies jugant a escacs. Segade explica com aquest fet el va fer pensar en la necessitat d’aquesta exposició: “Si la culminació de la carrera de l’artista més important de les avantguardes van ser els escacs, potser és que havíem equivocat el relat i aquest joc estava de fons en tots els moviments avantguardistes”. L’exposició presenta una àmplia mostra d’obres d’artistes tan destacats com Paul Klee, Vasili Kandinski, Man Ray, Max Ernst, entre altres, i una dotzena de jocs d’escacs històrics, alguns dels quals dissenyats per artistes avantguardistes com Calder, Noguchi o Yoko Ono. Hi ha també diversitat de documents originals (llibres, cartells, fotografies, pel·lícules o registres sonors d’arxius internacionals públics i privats), un dels quals remet a l’exposició que el mateix Duchamp va organitzar l’any 1944 a Nova York per reflexionar amb altres artistes precisament sobre els escacs.Sorprenen també dos llenços de Mercè Rodoreda, pintats durant el seu exili a Ginebra i París, en els quals es fa evident la influència dels escacs com a leitmotiv. A més, el comissari ha inclòs una selecció de fotografies de l’Arxiu Nacional de Catalunya on es veuen els dos grans jugadors d’escacs de l’època (Alexander Alekhine i José Raúl Capablanca) enfrontant-se en partides simultànies a l’Ateneu Barcelonès. Documents que demostren, segons Segade, la presència dels escacs en aquell temps i que “les estrelles del futbol del moment eren els jugadors d’escacs.






