El Govern es dota d'un catàleg de platges per unificar criteris a l'hora d'autoritzar activitats i concessions

Es limitaran els usos als espais naturals per protegir l'entorn i s'incentivarà l'activitat econòmica als trams urbans

ACN Badalona.-El Departament de Territori i Sostenibilitat ha elaborat el primer catàleg de classificació de trams de platges de Catalunya, que diferencia entre platges urbanes i naturals. Més enllà de fer inventari, el nou catàleg està pensat per unificar criteris a l'hora d'autoritzar activitats i detallar els usos permesos a cada tram del litoral. En aquest sentit, l'objectiu del Govern és preservar al màxim l'entorn mediambiental als trams de platges naturals i les activitats no podran superar el 10% de la superfície de la platja. A més, s'estableix una superfície màxima de 70 metres quadrats per a les guinguetes i una distància mínima de 300 metres entre elles. Per contra, el catàleg vol incentivar l'activitat econòmica a les platges urbanes, on els usos poden arribar a ocupar el 50% de la superfície de la sorra, amb una distància mínima de 100 metres entre establiments i una superfície màxima de 120 metres quadrats per guingueta.

Els 70 municipis costaners de Catalunya compten amb 560 platges, dividides en 596 trams, dels quals 336 són urbans (56,28%) i 260, naturals (43,62%). En total, aquest conjunt de platges ocupen 259,56 dels 714,4 quilòmetres del litoral, el que representa un 36% de la seva longitud total.Per demarcacions, el gruix de les platges catalanes es concentra a les comarques gironines (260 platges) i és també en aquestes comarques on, percentualment, hi ha més platges naturals (54,62%) que no pas urbanes (38,39%). A les comarques de Barcelona hi ha 136 platges, 83 a Tarragona i 81 a Terres de l'Ebre.Pel que fa a activitats autoritzades, el 2016 s'ha tramitat la sol·licitud de 5.439 activitats, tant terrestres com marítimes, a 393 platges de 67 municipis. Entre els usos que habitualment s’autoritzen a les platges hi ha les instal·lacions desmuntables, però també activitats esporàdiques, com ara casaments, concerts, castells de focs o atraccions mecàniques.A través del nou catàleg de platges, el Govern pretén unificar criteris a l'hora d'autoritzar aquest conjunt d'activitats, al mateix temps que es busca l'equilibri entre "la preservació dels valors ambientals i la gestió del potencial econòmic de la costa", segons ha explicat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull.El director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, ha detallat que si bé en els trams naturals es minimitza l'ocupació de la platja per a activitats i es restringeixen molt les distàncies entre establiments, als trams urbans es vol potenciar l'activitat econòmica, dotant de més espais i més capacitat de gestió als ajuntaments.Així, a les platges naturals es restringeixen les activitats que, en qualsevol cas, no poden ocupar més del 10% de la seva superfície. Les guinguetes, per exemple, tenen la seva superfície limitada a 70 metres quadrat, inclosa la terrassa, i els establiments han de mantenir una distància de separació entre ells de 300 metres. En canvi, pel que fa a les platges urbanes, les instal·lacions autoritzades poden arribar a ocupar el 50% de la seva superfície, amb una distància de 100 metres entre establiments, i les guinguetes poden ocupar uns 120 metres quadrats, terrassa inclosa. També s’hi poden autoritzar esdeveniments esportius, culturals o declarats d’interès turístic.El conseller de Territori i el director general d'Ordenació han situat aquest catàleg com a punt de partida de la nova legislació catalana d'ordenació del litoral, que es va començar a tramitar ara fa dos anys i que es preveu portar al Consell Executiu del Govern durant el primer semestre de 2017.El nou marc legal pretén desenvolupar la competència exclusiva de la Generalitat en aquesta matèria i articular un model de gestió integrada de l'espai costaner, seguint les recomanacions de la Unió Europea. Rull ha explicat que la Llei reserva al Govern el paper d’administració de referència, però atorgant competències també als ajuntaments, com a administració de proximitat amb el territori.

Enviar