Escuder lamenta que Espanya és “una anomalia” on el ciutadà “no pot triar la llengua” per dirigir-se a la justícia

El president de la Plataforma per la Llengua recorda al del TSJC que les oficines judicials tenen formació i eines per treballar en català

ACN Barcelona.-El president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha lamentat que Espanya és “una anomalia” on el ciutadà “no pot triar la llengua” per dirigir-se a la justícia. L’ONG ha insistit en la necessitat que el català sigui un requisit per exercir en l’àmbit de la justícia a Catalunya. També ha alertat que la manca d’aquest requisit i l’ús “per inèrcia” del castellà ha comportat que les sentències en català hagin estat del 8% l’any passat, segons les seves dades. Escuder ha volgut contestar així les “greus afirmacions” del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús Maria Barrientos, al Parlament. Barrientos ha assegurat que si el català fos un requisit per a la carrera judicial els jutjats catalans serien un “desert judicial”.

Segons Escuder, als estats amb “democràcia multilingüe avançada” el ciutadà “té dret” a escollir quina llengua vol utilitzar en els procediments judicials. A Espanya, ha continaut, és el jutge qui determina si es pot fer en català o ho fa en castellà. Això, ha advertit, comporta “greus discriminacions per als ciutadans que s’hi adrecen en català”. La Plataforma per la Llengua recorda que l’Administració de l’Estat espanyol relega el català a un mèrit mentre que el castellà és un requisit i, per tant, “no compleix amb la necessitat” que els treballadors de l’Administració coneguin les llengües oficials del territori on treballen.El president de la Plataforma per la Llengua també ha afirmat que, segons dades del Departament de Justícia, el 85% del personal judicial ha participat en cursos de català, de manera que “la gran majoria d’oficines judicials estan en condicions de treballar” en aquesta llengua. Escuder considera que el president del TSJC “potser desconeix la situació o bé pretén emmascarar el problema amb una excusa sense fonament”. Finalment també ha recordat que l’Estat espanyol no ha fet mai res per canviar aquesta situació i que els grans partits espanyols “ho rebutgen quan la proposta arriba al Congrés dels Diputats”. Segons l’entitat, així va quedar palès la setmana passada davant d’una proposició d’En Comú Podem que no va prosperar que pretenia fixar el requisit de coneixement de les llengües oficials del territori on s’hagi d’exercir i que es pregunti explícitament al ciutadà pel seu dret d’opció lingüística, que es tramitin els procediments en la llengua que el ciutadà triï i que en cas que no exerceixi el dret, es tramitin en la llengua oficial minoritzada (en el cas de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, el català).

Enviar