La 'via canadenca' cau de la ponència política que es debatrà al congrés del PSC

El partit aposta per crear una "aliança catalana de progrés" que podria resultar en acords preelectorals amb els comuns

ACN Barcelona.-'aposta per la 'via canadenca' ha caigut de la ponència política que es debatrà al congrés que el PSC celebrarà el primer cap de setmana de novembre. El document de la primera ponència marc presentat a principis d'estiu obria la porta a "verificar el suport ciutadà" sobre la independència en cas que els catalans decidissin en un referèndum rebutjar una reforma de la Constitució que inclogués un acord bilateral entre Catalunya i la resta de l’Estat i posava com a exemple "una llei de claredat com la canadenca". Ara, i després d'una dotzena d'esmenes sobre aquest punt, el redactat del predictamen de la ponència que anirà a debat ha eliminat aquest redactat. D'altra banda, el document també recull l'aposta del PSC per crear una "aliança catalana de progrés" que es traduís en una "majoria electoral" i que, segons fonts properes, podria donar una aliança preelectoral amb els comuns.

L'esborrany plantejat en un primer moment pel PSC establia que si es rebutjava la reforma de la Constitució, els socialistes catalans proposarien "aleshores si, altres instruments democràtics (per exemple, una llei de claredat com la canadenca) que establissin les condicions per si fos necessari, verificar el suport ciutadà a una eventual secessió". Ara, el predicamen aposta per un nou pacte constitucional que transformi en profunditat l'estat per tal de bastir una autèntica federació" i afegeix que el nou pacte constituent culminaria "després d'un procés en el qual la voluntat de la ciutadania s'hauria d'expressar en diverses ocasions per mitjà dels seus i les seves representants, amb una expressió directa, via referèndum, de la ciutadania catalana, juntament amb el conjunt de la ciutadania espanyola". Afegeix que, en qualsevol circumstància, el PSC "defensarà un plantejament federal i democràtic cercant un acord que la ciutadania pugui ratificar en referèndum". El text continua assegurant que la consideració de l'Estatut com a Constitució de l'ens federat "haurà de ser referendat pel poble de Catalunya, que així decidirà lliurement la seva relació amb l'Estat en el marc de l'autogovern iniciat per la ratificació dels Estatuts de 1979 i 2006".La nova constitució federal per la que aposta el PSC insisteix en "l'opció per un model de caràcter federal amb les seves conseqüències de reconeixement i garantia de l'autonomia política dels ens federats i dels sistemes d'integració en les decisions estatals". Ha de permetre també la transformació de l'Estat en "un Estat federal integrat per diversos ens federats (actuals comunitats autònomes), que adoptaran la denominació i institucions que prefereixin". La proposta del PSC afirma que el principi federal "ha d'inspirar la solució als problemes existents i ha de resultar compatible amb el seu caràcter plural com a nació de nacions, i amb el reconeixement d'opcions polítiques i legislatives pròpies de cadascun dels ens federats". Per buscar aquestes solucions, estableix que el nou "contracte" entre Catalunya i la resta d'Espanya ha d'incloure el reconeixement de Catalunya com a nació i de la plurinacionalitat d'Epsanya, l'assoliment d'un nou model de finançament "que garanteixi els recursos suficients a Catalunya" i una "nova cultura federal en les relacions entre les diferents institucions". Aquesta nova cultura ha d'estar basada en "el respecte, la cooperació, la lleialtat, la bilateralitat i el diàleg" i que "assumeixi amb normalitat l'actual escenari de sobiranies compartides, interdependències i globalització creixent".Un nova entesa de l'esquerraD'altra banda, el document menciona la necessitat d'"articular la gran majoria progressista i catalanista que existeix a Catalunya" i per això aposta per "articular aquesta majoria políticament, tot traduint-la immediatament en l'impuls d'un ample i divers moviment social i en una majoria electoral". El text assegura que seria "insensat i reaccionari" dificultar-ho, així com "no propiciar-ho amb generositat i empenta".El PSC proposa la "col·laboració" de les forces parlamentàries que es reivindiquin del catalanisme "per assolir la més gran entesa possible al servei del de Catalunya" amb l'objectiu de "bastir una estratègia nacional compartida el més majoritària i fora possible". I afirma que hi tenen cabuda les esquerres que enfonsen les seves arrels en el passat col·lectiu però també "les esquerres de més recent formació".Per tot això, els socialistes proposen "la més estreta col·laboració possible entre les forces d'esquerres presents al Parlament per tal de posar en comú aquesta voluntat i tractar de dibuixar una estratègia compartida de canvi i d'articulació del bloc social i polític que l'ha d'impulsar una aliança catalana de progrés".El text recorda el govern Tripartit assegurant que va patir la "manca" del seguiment social i l'exigència estratègica. De fet, l'aposta del PSC no aniria tant en la línia de repetir una fórmula similar sinó d'arribar a una aliança preelectoral en la que hi tindria cabuda el futur partit d'Ada Colau, segons han apuntat les mateixes fonts. Aquest posicionament deixaria fora ERC i la CUP en no compartir el posicionament independentista.Sense mencions al protocol amb el PSOEPer últim, el predictamen no recull cap menció directa al protocol d'unitat entre el PSOE i el PSC que data del 1978 i que aquests dies alguns membres dels socialistes espanyols han demanat revisar si els diputats del PSC acaben votant 'no' en la investidura del candidat del PP, Mariano Rajoy, i no segueixen així les directrius del comitè federal. Tot i això, el text sí que recull una frase en l'apartat titulat 'Per un nou inici del socialisme català' que afirma: "El PSC, ara més que mai, ha de tornar a ser el partit amb personalitat jurídica pròpia, sobirà i autònom de la seva fundació".

Enviar