El TSJC absol definitivament Escarp pel cas de la caserna dels bombers

La diputada i exregidora socialista s'enfrontava inicialment a una petició d'inhabilitació de vuit anys per part de la Fiscalia

ACN Barcelona.-El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha absolt definitivament la diputada i exregidora socialista Assumpta Escarp d'un delicte urbanístic per la construcció d'una caserna dels Bombers de Barcelona al parc Joan Miró. Escarp havia estat absolta en primera instància i ara la Sala Civil i Penal del TSJC ha confirmat la seva absolució. La secretària d'Organització del PSC s'enfrontava inicialment a una petició d'inhabilitació de vuit anys per part de la Fiscalia, però finalment el Ministeri Públic va demanar-ne l'absolució.

El TSJC considera provat que el 16 de maig del 2006 aleshores el delegat del govern espanyol a Catalunya en qualitat de president de la Junta del Patronat de l'Hospital Clínic, l'alcalde de Barcelona i la consellera de salut van subscriure un conveni de col·laboració per redistribuir les propietats de l'Hospital Clínic al carrer Consell de Cent, números 148-168, i de l'Ajuntament al carrer Provença 164-182 i el planejament urbanístic d'aquests sòls. L'acord concretava que l'Hospital assumia la construcció de la caserna provisional dels Bombers de Barcelona al parc Joan Miró "atenent que s'ha de seguir prestant el servei dins de l'àmbit de l'Eixample fins que estigui acabat el nou edifici a la parcel·la de Provença". El 6 de juliol del 2009 l'Hospital Clínic va presentar al districte de l'Eixample una llicència municipal d'obres per a la construcció de la caserna de bombers al parc Joan Miró. La sol·licitud va ser admesa pel districte el 7 de juliol del mateix any i va motivar la incoació de l'expedient administratiu d'obres, en els quals l'acusada "no hi va tenir cap participació" ja que es trobava de vacances des del 29 de juliol, segons apunta el tribunal.La sala Civil i Penal considera que Escarp i tres tècnics municipals més no van constituir cap delicte de prevaricació urbanística. En aquest sentit, argumenta que "en tot moment" hi va haver assessorament tècnic i jurídic abans de la concessió de la llicència d'obres i subratlla que, a diferència del que va apuntar l'acusació, "no hi va haver cap indici d'il·legalitat en el procedir dels acusats la celeritat amb la que es va tramitar la llicència d'obres". "Es desprèn amb claredat que la diligència i rapidesa amb què es va actuar durant el juliol del 2009 va ser per la rapidesa de l'inici del període vocacional d'algunes de les persones que intervenien en el procés d'autorització de la llicència", assenyala el tribunal.La fiscalia demanava inicialment una pena d'inhabilitació per ocupar un càrrec públic durant vuit anys i una multa de 6.000 euros per a Escarp, petició que després va retirar. En el seu escrit, el fiscal afirmava que Escarp va "atorgar aquella llicència d'obres majors, malgrat saber aquesta que aquella nova construcció autoritzada afectava directament els usos ciutadans propis del parc". El ministeri públic també demanava la inhabilitació de tres tècnics municipals més.La fiscalia, en el seu escrit de petició d'obertura de judici oral, considerava que la concessió del permís d'obres per part d'Escarp era una acció constitutiva de tres delictes sobre l'ordenació del territori.

Enviar