Les cambres catalanes rebutgen la Llei de Cambres i demanen diàleg al Govern per fer un text més “consensuat”

Lamenten que la figura de la Cambra General de Catalunya les relega a un paper testimonial “i sense real capacitat d’influència”

ACN Barcelona.-El Consell General de Cambres –format per les 13 cambres actualment existents a Catalunya- ha rebutjat aquest dilluns l’avantprojecte de Llei de Cambres elaborat pel Departament d’Empresa i Coneixement i ha reclamat al Govern diàleg per redactar un text “consensuat” i més “ajustat a la realitat econòmica, empresarial i territorial de Catalunya”. Els presidents de les cambres catalanes han lamentat que la proposta del Govern substitueixi el Consell General de Cambres com l'òrgan de coordinació cameral per la Cambra General de Catalunya, on se les relega a un paper testimonial “sense real capacitat d’influència” i els atorga un mateix pes independentment del nombre d'empreses que representen. “La Cambra General de Catalunya competeix a més amb les cambres per la captació d’empreses que facin aportacions voluntàries”, han criticat des del Consell General de Cambres.

Segons les cambres catalanes, l’avantprojecte, a banda de fer una adaptació de la Llei de Cambres estatal (o Llei Bàsica) -imprescindible per poder procedir a la renovació dels òrgans de govern-, no aporta cap millora destacable per a les 13 cambres actualment existents a Catalunya. I l’ens ho resumeix en quatre punts: no planteja cap millora en l’aspecte d’ingressos respecte la Llei Bàsica; no transposa totes les funcions que les Comunitats Autònomes poden transposar descrites a la Llei Bàsica ni n’atorga de noves (és el desenvolupament autonòmic amb menys funcions tret del de la Rioja); substitueix el Consell General de Cambres com a l’òrgan de coordinació cameral per una estructura, la Cambra General de Catalunya, en què les Cambres tenen un paper merament testimonial i els atorga un mateix pes independentment del nombre d’empreses que representen; i fa desaparèixer la capacitat de les Cambres d’aportar el punt de vista territorial a les propostes i actuacions conjuntes del sistema cameral català. Paral·lelament, les cambres catalanes alerten que el finançament de les càmeres, com a corporacions de dret públic, es fia a la venda de serveis, a les aportacions voluntàries de les empreses i als ingressos derivats de convenis privats o amb les administracions públiques. Lamenten que en cap cas es contempla el finançament de les despeses estructurals derivats del compliment de les obligacions que emanen de la pròpia llei, ni es defineix un mecanisme permanent de finançament que pugui donar cobertura a les activitats no de mercat de les càmeres, com el exercici de la representativitat -que asseguren que sí que es finança en altres organitzacions privades de manera regular- o l'exercici de la funció consultiva. “Aquesta greu disfunció és el principal defecte de la Llei espanyola, en crear un model impossible, que la proposta del Departament d’Empresa no fa cap intent de corregir”, han lamentat. “Reorientació” del textFinalment, destaquen "com a tema especialment greu" que no es traslladen les funcions relatives a la formació excepte de la que té caràcter bàsic, ni les relatives a la capacitat de comprovació i verificació, que asseguren que podrien ser una font important d'ingressos a partir de la col·laboració amb les administracions. Per tot plegat, les 13 cambres catalanes demanen una “reorientació” del text a partir de les seves consideracions i del diàleg amb el Govern.

Enviar