La Fiscalia reitera que no veu malversació en la causa del 9-N

El ministeri públic demana que es desestimi el recurs presentat per les acusacions populars

ACN Barcelona.-La Fiscalia Superior de Catalunya ha reclamat al jutge que instrueix el cas pel procés participatiu del 9-N que desestimi el recurs presentat per les acusacions populars que demanaven incloure en la causa el delicte de malversació de fons públics. El ministeri públic ha reiterat que no veu aquest delicte en l'organització del procés participatiu, tot limitant-ho a desobediència i prevaricació administrativa. Les acusacions populars, encapçalades per dos sindicats de la policia espanyola, han demanat incloure a la causa el delicte de malversació, que és l'únic pel qual es podrien demanar penes de presó contra l'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega, i l'exconsellera Irene Rigau.

En un escrit, els fiscals conclouen que els fets que s'investiguen "no compleixen els requisits típics" del delicte de malversació de fons públics, tot i afegir que la preparació i organització del 9-N va generar "una despesa pública considerable". Així, argumenten que Mas, Ortega i Rigau no tenien ànim de lucre amb el procés participatiu del 9-N: "Resulta evident que els querellats van actuar sense cap intenció de procurar-se a si mateixos o de proporcionar a tercers un benefici econòmic indegut". A més, també consideren que "l'activitat finançada amb els fons públics en qüestió objectivament no era en si mateixa, per la seva pròpia naturalesa, aliena a la funció pública". La Fiscalia també recorda que les despeses relacionades amb la votació del novembre del 2014 estaven compromesos "amb anterioritat" a la suspensió dictada pel Tribunal Constitucional (TC). Així, remarca que els serveis a les empreses es van contractar "abans" –tot i que admet "certs dubtes" respecte a les dates de contractació del Pavelló de Montjuïc-, tot i que alguns es paguessin "després". "El fet d'haver contractat el servei i compromès la despesa quan encara no existia la suspensió fa que aquest compromís resultés lícit quan es va assumir", assegura. La Fiscalia afegeix que s'hauria d'haver "suspès la seva execució" o "disposat la resolució", i creu que en això es fonamenten els delictes de desobediència i prevaricació, "però deixar de pagar el que s'ha compromès legalment és una cosa diferent, que raonablement hauria conduit a les reclamacions dels contractistes".A més, els fiscals també recorden que la suspensió que dicta el TC és "cautelar", de manera que els pagaments es fan respecte una cosa la "il·licitud de fons" de la qual "encara no havia esta resolta amb caràcter definitiu en el moment de comprometre'ls ni, tampoc, en el moment de realitzar-los".

Enviar