Catalunya vol protagonitzar la lluita internacional contra el canvi climàtic
Una delegació del Govern participarà en la Conferència de Marràqueix que ha de desenvolupar l'Acord de París del 2015 i lamenta que l'estat no l'hagi ratificat encara
ACN Barcelona.-La Generalitat vol tenir un paper rellevant en la conferència sobre el canvi climàtic que tindrà lloc del 7 al 18 de novembre a Marràqueix. Tot i no tenir un impacte tant gran com la de l'any passat a París, la trobada és important per desenvolupar el pacte assolit el 2015 a la capital francesa per part de 195 estats. Malgrat que a la conferència només tenen vot els estats membres de l'ONU, entitats regionals i locals hi poden participar, i el Govern ho vol aprofitar per mostrar el seu compromís en la lluita contra el canvi climàtic i per liderar part del procés a l'estat i a Europa. De fet, la Generalitat ha tingut els últims sis anys la copresidència de la xarxa de governs regionals, i ara estrenarà la copresidència europea de l'anomenat Climate Group.
Els objectius que es marca Catalunya són la reducció del 25% de les emissions globals d'efecte hivernacle pel 2020 en relació al 2005, i en el cas de les emissions difuses, com els vehicles, un 15%. Pel 2030 l'objectiu és una reducció general del 40% i del 28% de les difuses. El 2005 va marcar el punt més alt d'emissions de Catalunya. Des d'aleshores es van reduir un 40%, però el 2014, últimes dades oficials, van repuntar un 0,46%, degut al creixement econòmic. Pel 2015 també es preveu un increment. Amb les dades del 2014, unes 6 tones per habitant i any, Catalunya està per sota de la mitjana espanyola, situada en 7 tones, i de l'europea, que frega les 9. Hi ha un 14% més d'emissions que l'any 1990, però un 40% menys respecte el 2005. Actualment ja s'estan complint els objectius fixats pel 2020 i s'espera que l'increment previst pels propers anys no els faci incomplir.Rull ha remarcat que Catalunya "està complint, està fent els deures" i ha recordat que va ratificar l'acord de París el passat mes d'abril per expressar la seva voluntat de "no ser un mer observador, d'adquirir protagonisme". "Catalunya vol liderar la lluita contra el canvi climàtic, estem fent les coses raonablement bé i volem ser un referent a nivell europeu", ha dit, i ha lamentat que l'estat espanyol no hagi ratificat l'acord de París. Rull ha recordat que tot i que el govern espanyol hagi estat en funcions, el Congrés sí que ha treballat i podria haver ratificat l'acord. Per demostrar la seva voluntat de protagonisme, una delegació catalana es desplaçarà a la conferència de la ciutat marroquina, i el conseller ho farà el cap de setmana del 12 i 13 de novembre. L'acord de París de l'any passat, que marca un escalfament global màxim de 2ºC i d'1,5ºC si és possible, entra en vigor aquest divendres, després que ja hagi estat ratificat per més del 55% dels 195 països signants i que representen més del 55% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle (geh). Hi havia cinc anys de marge per fer-ho, però han bastat menys de 12 mesos per aconseguir-ho. Això contrasta amb el protocol de Kyoto, que va ser signat el 1997 però va trigar vuit anys a entrar en vigor per falta de ratificació suficient.Els experts consideren que si l'acord de la COP21 (Conferència de les Parts) de París va ser la constitució del pacte global contra el canvi climàtic, ara cal fer les lleis i complir-les. El pacte inclou que cada estat ha de presentar cada cinc anys els seus compromisos per reduir les emissions. El 2018 es farà el primer balanç global d'emissions i el 2020 caldrà presentar els primers objectius estatals. El 2023 i el 2028 es tornaran a fer balanços d'emissions i el 2025 s'hauran de tornar a presentar objectius i compromisos nacionals. Un dels mecanismes per fer complir els compromisos, ja que no hi ha sistema de sancions, és l'anomenada 'voluntat d'avergonyir', que posarà de manifest la diferència entre els objectius marcats i les fites aconseguides per cada estat.En la COP22 de Marràqueix només els països que han ratificat l'acord de París podran participar activament en les converses per desenvolupar aquest pacte. Tot i això, hi ha països que han mostrat la seva voluntat de ratificar-lo, malgrat no haver-ho fet per causes de tramitació legislativa interna. Per això, es preveu que les mesures que es prenguin siguin prorrogades a l'espera de la ratificació d'un major nombre d'estats.Els dos grans objectius de la trobada seran la implementació de l'acord de París i passar a l'acció en la reducció dels geh. Així, cal establir regles de monitoreig i verificació de les emissions de forma transparent; mobilitzar uns 100.000 milions de dòlars anuals, siguin públics o privats; promoure el creixement verd dels països subdesenvolupats; o ajudar l'adaptació dels països més vulnerables a l'escalfament global, com els que poden patir greus conseqüències pel creixement del nivell del mar.En les accions concretes de lluita contra l'escalfament, tindran un paper rellevant els anomenats 'actors-no-estat' com regions o 'subnations', ciutats, empreses privades i societat civil. Aquí Catalunya vol tenir un rol important i aprofitar l'oportunitat per demostrar el seu compromís, recordant que la llei del canvi climàtic s'està tramitant al Parlament i es pot aprovar a la primavera amb "més ambició" de la que va entrar, "l'èxit del pacte d'alcaldes a nivell local" i la seva trajectòria científica i de participació en les COP des del 2003, així com el Pacte Nacional per a la Transició Energètica o el Pla de Desplegament d'Infraestructura de Recàrrega del Vehicle Elèctric.Respecte la llei del canvi climàtic, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, vol que tiri endavant amb una àmplia majoria que superi els 100 diputats, per tal que perduri en el temps tot i els possibles canvis de govern futurs.






