Una proposició de CSQP provoca el retorn del debat de la llei electoral al Parlament
La coalició presenta un text que inclou l'administració electoral pactada a la ponència conjunta de la passada legislatura i un sistema de repartiment d'escons proper a l'holandès
ACN Barcelona.-El grup de CSQP ha presentat una proposició al Parlament que retorna el debat de la llei electoral catalana a la cambra. La passada legislatura es va arribar a presentar un text al respecte, sorgir d'una ponència conjunta, amb la part de l'administració electoral pràcticament pactada entre tots els grups. Però l'escull de les diferències aparentment insalvables del sistema electoral i el repartiment d'escons va fer que la llei ni tan sols s'arribés a tramitar. Ara, però, la proposició de CSQP arriba al ple de la propera setmana amb només una esmena a la totalitat presentada pel PPC, cosa que fa pensar que es podria tramitar en comissió i, així, arribar més lluny que cap altra proposta de llei electoral catalana. El text de CSQP inclou la part pactada a la ponència conjunta del passat mandat i un sistema electoral proper a l'holandès, amb un repartiment total d'escons fruit d'un únic recompte nacional, una distribució per vegueries en funció dels percentatges obtinguts, i amb llistes desbloquejades i paritàries en cremallera.
Des que el 2007 el Parlament i el Govern encarreguessin un informe a una comissió d'experts perquè sentissin les bases d'una llei electoral catalana, tots els intents que s'han fet a la cambra han fracassat per les diferències entre els diferents partits en el sistema de repartiment d'escons. En la passada legislatura, fins i tot hi va haver l'intent de tramitar la llei sense el sistema electoral que bloqueja les negociacions, i tirar així endavant la part d'administració electoral i tot el que vincula les campanyes. Però la negativa de tots els grups menys CiU i ERC a aprovar una llei sense sistema va fer que es tornés a deixar al calaix i no passés ni el debat de totalitat. La negociació ara podria tornar a obrir-se si, com té previst CSQP, l'esmena a la totalitat que ha presentat el PPC no prospera i el seu text aconsegueix ser tramitat. D'aquesta manera, a la comissió es podrien modificar els aspectes no acordats i intentar pactar un sistema que aconseguís la majoria necessària per poder aprovar la llei. També podria passar que els grups decidissin –aquest cop sí- retirar el sistema electoral que proposa CSQP i aprovar només la part de la llei que ja té un cert consens i que aglutina l'administració electoral. El text que el proper ple s'haurà de debatre inclou la part de la Sindicatura Electoral Catalana –que comptava amb el consens de CiU, ERC, ICV-EUiA, CUP i PSC, i l'oposició frontal de C's i PPC, així com la composició que es va preveure a la ponència conjunta –tres membres provinents de la magistratura amb capacitat per escollir el president i tenint el vot de qualitat, i tres membres procedents del món acadèmic-. També inclou que el candidat que es presenta a les eleccions ha d'haver estat empadronat al territori pel qual concorre al menys un any abans dels comicis, i es facilita que els partits hagin d'explicar com escullen les llistes per tal de fomentar l'ús de les primàries a les formacions. La tramesa única de paperetes, el vot accessible i electrònic, la possibilitat de fer un vot anticipat als ajuntaments, un major control dels ingressos i despeses a les campanyes electorals, la incompatibilitat entre ser diputat al Parlament i senador o alcalde d'un municipi gran, i l'eliminació dels blocs electorals als mitjans de comunicació, són altres de les qüestions que apareixen a la proposició de CSQP i que van sortir de la ponència única de la legislatura passada.El text també inclou l'obligatorietat que les llistes electorals siguin desbloquejades perquè el ciutadà pugui marcar preferències per persones determinades, i que la seva composició alterni un home i una dona en format cremallera. Aquestes qüestions, però, les inclou CSQP tot i que del text pactat a la ponència conjunta van acabar caient. Per últim, la proposta contempla un sistema electoral que segons CSQP és "de proporcionalitat màxima i millor representativitat territorial". La fórmula és una adaptació del mètode holandès. Els partits presenten llistes a totes les vegueries i els ciutadans voten els candidats de la seva. El recompte de vots es fa a nivell nacional i s'assigna el nombre d'escons a cada partit en funció del percentatge total de vots a tota Catalunya. "Una persona, un vot. És la proporcionalitat màxima per tenir el resultat", assegura la diputada de CSQP Marta Ribas. El sistema també garanteix que els partits que obtinguin més d'un 3% a una vegueria, tindran assegurat al menys un diputat. La resta dels diputats que pertoquin a cada formació, s'assignarà en funció del percentatge de vot que cada partit ha obtingut a cada circumscripció. Segons Ribas, amb aquest sistema, les comarques gironines i les dues vegueries que ara són la circumscripció de Lleida –Alt Pirineu i Aran, i Lleida- no perdrien representativitat ni diputats, les dues que ara són Tarragona –Terres de l'Ebre i Camp de Tarragona- en guanyarien tres, i les dues que ara corresponen a la província de Barcelona –comarques de Barcelona i comarques centrals- en perdrien tres. Segons Ribas, el territori guanya en representativitat perquè "no perd pes i té garantida la presència del territori en ser un sistema per vegueries i no per províncies", i els ciutadans de Barcelona guanyarien en proporcionalitat perquè el seu vot "valdria el mateix que el d'altres punts de Catalunya" per determinar el resultat en escons.






