Primer retorn de documents de Salamanca' a particulars de fora de Catalunya

La família Reparaz ha rebut a la seu de l'Arxiu de Salamanca 49 caixes de documents i llibres que pertanyien a l'activista polític Gonzalo de Reparaz

ACN Barcelona.-Una remesa de documents de Salamanca s'ha retornat per primera vegada a un particular de fora de Catalunya. Aquest divendres al migdia la família Reparaz ha rebut a la seu de l'Arxiu de Salamanca 49 caixes de documents i llibres que pertanyien al geògraf i activista polític Gonzalo de Reparaz, que va viure uns anys a Catalunya, segons ha informat la Comissió de la Dignitat. El fons l'ha recollit Maricarmen de Reparaz que viu al Perú on va morir el seu pare exiliat inicialment a França i el seu advocat Josep Cruanyes i Tor. El Ministeri de Cultura va advertir que no es lliuraria cap fons a cap propietari més i el portaveu de la Comissió de la Dignitat, Pep Cruanyes, ho ha qualificat de "lamentable i contrari a la llei".

En una roda de premsa des de Salamanca, Cruanyes ha lamentat l'"actitud dels governs espanyols contraris al compliment de la llei que reconeix el dret de les persones i entitats que van patir la requisa dels seus arxius pel franquisme a recuperar-los". El portaveu de la Comissió de la Dignitat denuncia que a Catalunya encara es nega a complir el retorn del que resta de particulars i de fons molt importants pertanyents a la Generalitat que hi ha no només a Salamanca sinó també a l'Arxiu Militar d'Àvila.Cruanyes ha recordat que la llei del retorn de documents de Salamanca, a banda del retorn dels papers catalans, establia el dret de ciutadans i entitats de fora de Catalunya de poder reclamar els seus papers. En aquest sentit, apunta que el Ministeri de Cultura va dictar el Reia decret 2134\/2008 en el que s'establia que els documents requisats a fora de Catalunya els podrien reclamar a la comunitat autònoma on s'havien requisat i denuncia que va publicar el decret al BOE "sense fer-ne gens de publicitat i només una persona se'n va assabentar i els va reclamar dins del termini de l'any de la seva publicació". Cruanyes ha explicat que aquesta persona va ser Maria del Carmen de Reparaz, néta del polític Gonzalo de Reparaz i filla de Gonçal de Reparaz fill, geògraf que va viure uns anys a Catalunya i va tenir molta relació amb Pau Vila i els intel·lectuals catalans, havent publicat el llibre 'La Plana de Vic' a Editorial Barcino. També publicava articles i feia conferències sobre temes geogràfics en català.La petició original de la família Reparaz va ser denegada perquè la Comunitat de Madrid no va voler assumir-ne la competència i el Ministeri també s'hi va declarar incompetent adduint que havia donat competència a les comunitats autònomes. El Consell d'Estat va voler explicar-ho en termes d'un dret "condicionat a que l'administració competent volgués assumir-ne la competència" i va formular diversos recursos administratius que van ser denegats i, fins i tot, un recurs contenciós administratiu al Tribunal Superior de Justícia de Madrid que també va denegar-lo, tot donant suport a la tesi del Ministeri de Cultura. Amb posterioritat, el 2 de març de 2016 el Tribunal Suprem va donar la raó a Reparaz ordenant al Ministeri i a la Comunitat de Madrid que lliuressin el fons a la senyora Reparaz.Cruanyes ha criticat que les persones del País Valencià i de la resta de l'Estat no hagin tingut opció de reclamar el retorn dels documents requisats "per l'actitud obstructiva del Ministeri de Cultura". En aquest sentit, ha demanat que el Ministeri retorni els documents catalans que manquen i que obri un nou període pel que fa als de la resta de l'Estat donant-ne l'informació adequada als ciutadans, "complint així el deure de restitució que li ha recordat que té pendent el darrer informe de les Nacions Unides".

Enviar