Els metges catalans volen actualitzar el codi deontològic per adaptar-lo als nous reptes de la professió

La irrupció de les noves tecnologies o com afrontar el final de la vida són alguns dels aspectes que debatran al congrés que es fa a Girona

ACN Girona.-Els metges catalans volen actualitzar el codi deontològic per adaptar-lo als nous reptes de la professió. Més d'un miler de facultatius es reuniran aquest dijous a Girona en el 3r Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya. El president del Col·legi de Metges de Girona (COMG), Josep Vilaplana, ha explicat que alguns dels aspectes que debatran són com afrontar la irrupció de les noves tecnologies i les xarxes socials, el canvi en la relació amb els pacients, la cronicitat de malalties i l'envelliment de la població o com tractar el final de la vida. La jornada de treball acabarà amb la redacció de la Declaració de Girona, un document on els metges renovaran el seu compromís amb la societat i definiran com ha de ser el facultatiu del futur, tant a nivell assistencial com ètic i de formació.

Més d'un miler de metges catalans es reuneixen aquest dijous a Girona per definir com ha de ser el professional que la societat del futur necessita. Sobre la taula hi ha diversos reptes, sobretot relacionats amb el canvi en la salut de la societat, la irrupció de les noves tecnologies i el compromís ètic dels facultatius.El president del COMG, Josep Vilaplana, ha explicat que durant els darrers mesos ja s'han format grups de treball a distància per anar aprofundint en els aspectes que es tractaran aquest dijous. El Congrés girarà al voltant de quatre eixos. El primer tractarà sobre quin és el metge que necessita la societat actual i futura, tant pel que fa als valors com al tracte amb els pacients i quines són les habilitats que necessita desenvolupar. Vilaplana ha detallat que actualment els metges han de tenir en compte que tracten amb pacient hiperinformats perquè poden fer consultes immediates a través d'Internet. Això, diu, suposa que els facultatius hagin de fer un sobreesforç a l'hora de comunicar per assegurar-se l'èxit en l'acompanyament per prendre decisions que afectin la seva salut. "Hem de ser molt clars i establir una relació molt directa", ha exposat Vilaplana que afegeix que aquesta situació també pot fer que es necessiti més temps de consulta per resoldre dubtes als pacients.La segona ponència del Congrés se centrarà en perfilar com s'ha de ser formar el nou metge, tant per accedir a la universitat com cursant la carrera o fent el Mir. Els metges debatran, per exemple, si en un futur seria convenient establir proves d'accés a les facultats de Medicina que, més enllà de valorar l'expedient acadèmic, valorin habilitats necessàries per al nou perfil de metge. També plantejaran si modificar el currículum de la carrera per introduir formació en matèries com ara comunicació, bioètica, coneixements humanístics o gestió.Un altre punt estarà relacionat amb el MIR i discutiran sobre si és convenient introduir una formació per a especialitats afins durant els primers anys de formació per afavorir la multidisciplinarietat.El tercer eix del Congrés gira entorn a 'Com poden facilitar les organitzacions sanitàries que el metge exerceixi el seu nou rol?'. En aquesta ponència tractaran la participació dels metges a l'hora de tirar directors mèdics dels hospitals i directors dels equips d’atenció primària. També, si cal dotar de capacitat de decisió òrgans que fins ara han estat només consultius als centres sanitaris, com les juntes clíniques i les juntes facultatives.La quarta ponència aborda reptes ètics i deontològics als quals haurà de fer front el nou metge. Vilaplana ha recordat que l'envelliment de la població i l'increment del nombre de malalt crònics obliga a replantejar com es tracta el final de la vida. Segons Vilaplana, al codi deontològic actual es generen "dubte" sobre alguns aspectes i, per això, preveuen actualitzar-lo i aclarir una postura consensuada per tots els facultatius catalans.Un altre interrogant és sobre les noves tecnologies de la comunicació a la relació metge-pacient o a la confidencialitat. Vilaplana ha recordat que a l'últim MIR hi havia una pregunta sobre si un metge hauria d'acceptar o no una sol·licitud d'amistat d'un pacient. "Fins ara els metges hem actuat per sentit comú o per intuïció, però no hem consensuat cap protocol ni guies que indiquin com actuar", ha explicat el president dels metges gironins. Vilaplana creu que les xarxes socials poden obrir oportunitats de millora en la comunicació però també planteja problemes i amenaces que cal tractar al Congrés.El president del Govern, Carles Puigdemont, i la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, inauguraran el Congrés i el conseller de Salut, Toni Comín, serà a la cloenda.

Enviar