Justícia vol reduir de 18 a 4 mesos l'espera per complir mesures penals alternatives

El conseller Mundó diu en el 20è aniversari d'aquestes penes que la partida pel 2017 podria augmentar un 12% per atendre els més de 14.000 condemnats anuals

ACN Barcelona.-La Conselleria de Justícia vol incrementar per a l'any que ve un 12% el pressupost dedicat al compliment de mesures penals alternatives (mpa), com treballs en benefici de la comunitat (tbc) o cursos i tractaments, per passar de 6,5 milions d'euros a 7,2 i poder rebaixar dels 18 mesos d'espera màxima actual als 4 mesos l'any 2018. El conseller, Carles Mundó, ha recordat, en el 20è aniversari de la seva implantació, que la reincidència dels condemnats a mpa, uns 14.000 cada any, és d'un 10%, davant de més del 30% dels condemnats a penes de presó.

Durant l'any 2015 més de 14.000 persones van realitzar mpa, treballant un total de 1,35 milions d'hores en tbc. La Generalitat destina uns 5,5 milions d'euros a la formació de les entitats acollidores i als salaris del centenar de tècnics que supervisen els condemnats. Actualment hi ha uns 7.000 condemnats a mpa esperant per complir la pena, que han d'esperar una mitjana de 200 dies i un màxim de 18 mesos. Amb l'increment del pressupost fins als 6,2 milions es preveu reduir la llista d'espera el 2018 a 4.000 condemnats i un temps màxim d'espera de quatre mesos.L’execució de les mesures penals alternatives es fa amb la col·laboració de més de 1.700 entitats sense afany de lucre, unes 500 de les quals són ajuntaments i altres administracions públiques, que acumulen el 65% dels condemnats. Actualment hi ha prop de 7.000 condemnats a mesures penals alternatives i més de 8.800 interns als centres penitenciaris catalans. En total hi ha 6.000 places per realitzar tbc, i durant el 2015 es van fer 1.300 tractaments psiquiàtrics i 1.100 cursos de formació.Els delinqüents que realitzen mpa són un 71% condemnats per delictes de trànsit i un 20% per violència domèstica, però també hi ha condemnes per furts, robatoris o amenaces. Normalment són penes inferiors a dos anys de presó que se substitueixen per mpa, o fins a cinc anys de presó amb l'obligació de realitzar també un procés terapèutic de desintoxicació de drogues, si és el cas. El 80% de les mpa són treballs en benefici de la comunitat, i la resta consisteixen en l'obligació de participar en programes formatius sobre violència, educació viària o sexual, o tractament per deixar les drogues.La comparació de la reincidència amb la resta de països europeus que registren aquesta dada indica que el grau d’efectivitat de les mesures penals alternatives de Catalunya és superior al d’Holanda, el Regne Unit, Finlàndia, Dinamarca, Noruega, Suècia i Itàlia, que superen el 18% i arriben al 41% en el cas d'Holanda. No obstant, no existeix cap registre públic que permeti comparar la dada catalana amb la de la resta de l’Estat espanyol.Mundó ha donat algunes d'aquestes dades durant unes jornades per commemorar el vintè aniversari de la implantació de les mpa, que el conseller ha valorat com a positives, ja que suposen menys reincidència dels penats, els mantenen dins del seu entorn familiar, social i laboral, i suposen un cost menor per a l'administració. El conseller ha recordat que aquestes mesures no són "un privilegi" dels condemnats, ja que la pena la decideix el jutge en cada cas. De fet, ha dit que l'administració ha de treballar per fer veure als jutges que aquestes mesures són positives i diu que cada cop els magistrats hi confien més.A l'acte també hi ha assistit el fiscal superior de Justícia de Catalunya, José María Romero de Tejada, que ha demanat pensar també en les víctimes a l'hora d'imposar mpa; la directora general d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil, Pilar Heras, el director de l’Àrea d’Integració Social de la Fundació La Caixa, Marc Simón, i la jutgessa degana de Barcelona, Mercè Caso.

Enviar