El conseller Rull encapçala aquest cap de setmana la delegació catalana a la cimera climàtica de Marràqueix

El Govern vol que el creixement econòmic no impedeixi reduir un 25% les emissions el 2020 i el Parlament ja tramita la primera llei contra el canvi climàtic del sud d'Europa

ACN Barcelona.-El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, encapçalarà a partir d’aquest dissabte la delegació del Govern a la Cimera del Clima de les Nacions Unides (COP22) que s’està celebrant a Marràqueix (Marroc). Rull, que estarà acompanyat de la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, participarà en diferents actes i trobades organitzades per l’Aliança d’Estats i Regions, en el marc del Climate Group, i d’altres organitzacions internacionals, com la Xarxa de Governs Regionals per al Desenvolupament Sostenible (nrg4SD), que Catalunya ha copresidit els darrers sis anys.

El diumenge Rull rebrà el relleu d’Euskadi en la presidència europea del Climate Group, en el transcurs de l’Assemblea General de l’Aliança d’Estats i Regions. Aquesta xarxa internacional la formen 35 governs dels cinc continents que representen més de 350 milions de persones, un 12% del PIB i 2,9 gigatones d’emissions de CO2. Allà detallarà les polítiques i els compromisos del Govern en matèria de mitigació i adaptació al canvi climàtic. També participarà en un debat de líders locals i regionals sobre finançament climàtic. De forma paral·lela, tècnics de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC) faran un seguiment del transcurs de la COP22, que s’allargarà fins el divendres 18 de novembre.Tot i no tenir un impacte tant gran com la de l'any passat a París, la trobada de Marràqueix és important per desenvolupar el pacte assolit el 2015 a la capital francesa per part de 195 estats. Malgrat que a la conferència només tenen vot els estats membres de l'ONU, entitats regionals i locals hi poden participar, i el Govern ho vol aprofitar per mostrar el seu compromís en la lluita contra el canvi climàtic i per liderar part del procés a l'estat i a Europa. De fet, la Generalitat ha tingut els últims sis anys la copresidència de la xarxa de governs regionals, i ara estrenarà la copresidència europea de l'anomenat Climate Group.Els objectius que es marca Catalunya són la reducció del 25% de les emissions globals d'efecte hivernacle pel 2020 en relació al 2005, i en el cas de les emissions difuses, com els vehicles, un 15%. Pel 2030 l'objectiu és una reducció general del 40% i del 28% de les difuses. El 2005 va marcar el punt més alt d'emissions de Catalunya. Des d'aleshores es van reduir un 40%, però el 2014, últimes dades oficials, van repuntar un 0,46%, degut al creixement econòmic. Pel 2015 també es preveu un increment. Amb les dades del 2014, unes 6 tones per habitant i any, Catalunya està per sota de la mitjana espanyola, situada en 7 tones, i de l'europea, que frega les 9. Hi ha un 14% més d'emissions que l'any 1990, però un 40% menys respecte el 2005. Actualment ja s'estan complint els objectius fixats pel 2020 i s'intentarà que l'increment previst pels propers anys a causa del creixement econòmic no els faci incomplir.Actualment està en tramitació parlamentària el projecte de Llei de Canvi Climàtic, el primer de l’estat i del sud d’Europa. Rull vol que tiri endavant amb una àmplia majoria que superi els 100 diputats, per tal que perduri en el temps tot i els possibles canvis de govern futurs. A més, el passat mes d'abril Catalunya va ratificar l'Acord de París, que estableix que cal limitar les emissions de geh perquè l'escalfament global màxim sigui de 2ºC i, si és possible, d’1.5ºC. L'estat espanyol encara no ha ratificat l'Acord de París, al·legant que el govern ha estat en funcions, però Rull recorda que les Corts han estat funcionant i són les que han de ratificar els tractats internacionals. El projecte de Llei estableix no només objectius de reducció d'emissions, sinó també la necessitat d'incloure l'adaptació als impactes del canvi climàtic, ja evidents, en les polítiques sectorials. La integració de l’adaptació en les polítiques públiques és una de les principals mesures contemplades a l'Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic (EsCACC), Horitzó 2013-2020, aprovada pel Govern el novembre del 2012 i que preveu 182 mesures. L'EsCACC preveu nombroses actuacions adreçades a reduir la vulnerabilitat del territori i dels sectors socioeconòmics davant dels impactes del canvi climàtic, en l’àmbit del coneixement o per a reforçar la capacitat adaptativa. Entre aquestes actuacions impulsades des de la Generalitat, que s’afegeixen a les que implementen les administracions locals, els centres de recerca i les universitats, destaquen les següents: adaptació dels sistemes agroforestals i de gestió de l'aigua a les conques dels rius Muga, Ter i Segre; mitigació i adaptació del delta de l'Ebre; creació de nous llocs de treball a partir d'una economia adaptativa a les Terres de l'Ebre, Penedès i Parc Natural del Montseny; suport tècnic i financer per redactar plans locals d'adaptació al canvi climàtic; participació en l'Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic; creació d'un indicador global d'adaptació al canvi climàtic; i publicació de treballs sobre l'impacte climàtic en la biodiversitat.L'acord de París de l'any passat, que marca un escalfament global màxim de 2ºC i d'1,5ºC si és possible, entra en vigor aquest divendres, després que ja hagi estat ratificat per més del 55% dels 195 països signants i que representen més del 55% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle (geh). Hi havia cinc anys de marge per fer-ho, però han bastat menys de 12 mesos per aconseguir-ho. Això contrasta amb el protocol de Kyoto, que va ser signat el 1997 però va trigar vuit anys a entrar en vigor per falta de ratificació suficient.Els experts consideren que si l'acord de la COP21 (Conferència de les Parts) de París va ser la constitució del pacte global contra el canvi climàtic, ara cal fer les lleis i complir-les. El pacte inclou que cada estat ha de presentar cada cinc anys els seus compromisos per reduir les emissions. El 2018 es farà el primer balanç global d'emissions i el 2020 caldrà presentar els primers objectius estatals. El 2023 i el 2028 es tornaran a fer balanços d'emissions i el 2025 s'hauran de tornar a presentar objectius i compromisos nacionals. Un dels mecanismes per fer complir els compromisos, ja que no hi ha sistema de sancions, és l'anomenada 'voluntat d'avergonyir', que posarà de manifest la diferència entre els objectius marcats i les fites aconseguides per cada estat.En la COP22 de Marràqueix només els països que han ratificat l'acord de París podran participar activament en les converses per desenvolupar aquest pacte. Tot i això, hi ha països que han mostrat la seva voluntat de ratificar-lo, malgrat no haver-ho fet per causes de tramitació legislativa interna. Per això, es preveu que les mesures que es prenguin siguin prorrogades a l'espera de la ratificació d'un major nombre d'estats.Els dos grans objectius de la trobada seran la implementació de l'acord de París i passar a l'acció en la reducció dels geh. Així, cal establir regles de monitoreig i verificació de les emissions de forma transparent; mobilitzar uns 100.000 milions de dòlars anuals, siguin públics o privats; promoure el creixement verd dels països subdesenvolupats; o ajudar l'adaptació dels països més vulnerables a l'escalfament global, com els que poden patir greus conseqüències pel creixement del nivell del mar.En les accions concretes de lluita contra l'escalfament, tindran un paper rellevant els anomenats 'actors-no-estat' com regions o 'subnations', ciutats, empreses privades i societat civil. Aquí Catalunya vol tenir un rol important i aprofitar l'oportunitat per demostrar el seu compromís, recordant que la llei del canvi climàtic s'està tramitant al Parlament i es pot aprovar a la primavera amb "més ambició" de la que va entrar, "l'èxit del pacte d'alcaldes a nivell local" i la seva trajectòria científica i de participació en les COP des del 2003, així com el Pacte Nacional per a la Transició Energètica o el Pla de Desplegament d'Infraestructura de Recàrrega del Vehicle Elèctric.

Enviar