El TSJC rebutja el recurs de Forcadell sobre l’admissió a tràmit de la querella per desobediència i prevaricació

L’alt tribunal diu que el procés penal que s’inicia no és contra la llibertat d’expressió sinó per no obeir el TC

ACN Barcelona.-El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha rebutjat el recurs contra l’admissió a tràmit de la querella presentada per la Fiscalia contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, pels presumptes delictes de prevaricació i desobediència per permetre que el passat 27 de juliol la cambra votés les conclusions de la comissió d’estudi del Procés Constituent. En la interlocutòria, l’alt tribunal deixa clar que el procés penal “no s’inicia per cap debat d’idees ni, menys, per cap tipus d’expressió preferida per la querellada” i diu que els delictes no estan relacionats amb “l’expressió pública de pensaments o idees” sinó per “desobediència” al mandat d’un del TC, “que constitueix una de les peces bàsiques de l’arquitectura de l’Estat de dret de les democràcies avançades”.

En concret, la Sala recorda a Forcadell té garantida per la Constitució Europea els drets a la llibertat d’expressió perquè l’exerceixi “sense trava alguna” així com altres drets fonamentals, però li trasllada que en els assumptes públics “no pot exercir-se sinó en la forma jurídicament prevista en cada cas”.En la interlocutòria, redactada en català i castellà i de la qual Maria Eugènia Alegret n’és la ponent, s’afirma que per l’admissió de la querella “n’hi havia prou que en la mateixa fossin relatats uns fets que, de ser certs, revestirien inicialment caràcter delictiu”. “Sobra dir que, amb els matisos que es vulgui, els fets relatats en la querella són versemblants en funció de la documentació acompanyada, encara que la seva acreditació, així com la dels fets que convinguin a l’interès de la defensa, dependrà dels elements que s’incorporin a la instrucció que ara s’obre”, afegeix.De moment, TSJC ja ha enviat una providència en què sol·licita diversa documentació, com les resolucions del Parlament sobre la resolució independentista del 9 de novembre del 2015 o la del 2013 per la qual s’aprovava la declaració de sobirania, a més de totes les resolucions adoptades abans de la prohibició del TC per votar les conclusions de la comissió d’estudi del Procés Constituent o l’acta de la sessió del mateix 27 de juliol, entre d’altres.

Enviar