Un informe alerta que més de 17.000 infants prenen fàrmacs contra el TDAH a Catalunya
L'entitat Intress considera que hi ha un sobrediagnòstic i excessiva medicalització d'aquests pacients
ACN Barcelona.-L'Institut de Treball Social i de Serveis Socials (Intress) xifra en 17.000 els infants que reben tractament farmacològic contra el TDAH, diagnosticat en un 5% de la població infantil i juvenil. Des de l'entitat s'alerta que el model social actual i la necessitat d'immediatesa propicien un sobrediagnòstic d'aquest trastorn i per tant, una medicalització excessiva dels nens i nenes. El doctor en medicina, Jorge L. Tizón, alerta que decidir medicar un nen pot condemnar-lo a rebre tractament crònic i a les seves conseqüències, ja que tots els psicofàrmacs són ''intoxicadors cerebrals''. Per això demana més formació i més inversió en atenció psicosocial als infants i a les famílies que ho necessiten.
La tendència de la societat a voler posar un nom i un diagnòstic, i la necessitat d'obtenir respostes ràpides a qualsevol problema són dos dels aspectes que els autors de l'informe 'Salut Mental d'infants i adolescents_ diagnòstic i tractament a debat', de l'Institut de Treball Social i Serveis Socials (Intress) donen com a motius de sobrediagnòstic i medicalització en infants contra TDAH. Un informe d'aquesta entitat, que atén més de 7.000 nens i nenes de tot Catalunya, alerta que més de 17.000 infants reben tractament farmacològic per aquest trastorn, diagnosticat a un 5% de la població infanto-juvenil.Segons un dels autors, Jorge L.Tizón, doctor en Medicina, psiquiatra i neuròleg, psicòleg i psicoanalista, la societat actual busca ''posar etiquetes'' perquè és una manera de ternia una resposta immediata a un problema complex i alerta que prendre psicofàrmacs pot solucionar la simptomatologia a curt termini però també té conseqüències, encara que estan poc estudiades, a mitjà i llarg temps. Tizón considera que tots els psicofàrmacs són ''intoxadors cerebrals'' i per això demana fer una reflexió, a nivell de societat, sobre la idoneïtat o no de medicar els menors des de ben petits, tenint en compte que en molts casos, aquesta medicació acaba sent crònica. Tizón critica que els darrers anys han disminuït els pocs serveis psicosocials que s'havien creat, de manera que aquest tipus d'atenció és cada vegada més escassa tot i que el nou protocol de diagnòstic del Departament de Salut, aposti primer per psicoteràpia. Per Tizón, no es pot considerar que un infant realitzi psicoteràpia si només acut un cop al mes a un centre psicosocial, i per això, demana més inversió en una atenció integral a aquests infants i a les seves famílies. Pilar Nuñez, directora d’infància a Intress, s'ha mostrat convençuda que molts d'aquests 17.000 infants que reben tractament farmacològic no el requereixen i defensa que cal un ''recolzament profund i intensiu d'aquests nens i famílies''. Per Nuñez, el que abans era un ''nen mogut'' ara és moltes vegades un nen amb TDAH i per això aposta per dotar de recursos personals i familiars l'entorn d'aquests infants i ajudar a superar l'estrés que pateix aquest nen i que el mostra ''com a catalitzador''. Tizón lamenta que a Europa, entre un 20 i un 30% dels nens pateixin algun tipus de trastorn mental, i alerta que el suïcidi és la nova ''epidèmia'' de l'adolescència, ja que és la segona causa de mort entre els 15 i els 29 anys. A Catalunya se suïciden cada any entre 20 i 30 persones menors de 24 anys. L'estudi d'Intress també destaca que en l'àmbit dels centres d'acollida, els menors que reben tractament per problemes de salut mental, Catalunya, és d'un 27%, mentre que en països com França o Estats Units, pot arribar al 80%. De fet, per Tizón, és un dels col·lectius més vulnerables perquè han patit adversitats terribles que els han provocat danys psicològics o neurològics. En aquest sentit, la pobresa i ''passar gana'', diu Tizón, també comporta problemes per mala nutrició del cervell, i per tant, la crisi, ha pogut fer créixer aquests trastorns en col·lectius més vulnerables.






