Un estudi d'Economia constata que Catalunya "no té capacitat" suficient per afrontar la pobresa amb el "marc autonòmic"

Junqueras admet que la situació l'obliga a fer uns pressupostos "que no són els que mereixen ni necessiten els catalans"

ACN Barcelona.-El departament d'Economia ha presentat aquest dijous la Nota d'Economia 103, sota el títol 'Anàlisi i eines per fer front a la pobresa i la desigualtat'. El document recull estudis i conclusions d'una trentena d'experts i constata, entre altres qüestions, que el "marc autonòmic" que regeix la política econòmica i social de la Generalitat provoca que Catalunya "no tingui capacitat" suficient per fer front a la pobresa i les desigualtats. És per això que el vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, ha explicat que la situació l'ha obligat a fer uns pressupostos per a l'any vinent "que no són ni els que mereixen ni els que necessiten els catalans", perquè no corresponen a "l'esforç fiscal i econòmic" que fa la ciutadania i no poden recollir "tants recursos com es necessitarien". El secretari d'Economia, Pere Aragonès, ha conclòs que aquesta i altres conclusions de l'estudi presentat són un motiu més per a la independència. "Volem un estat per poder fer front a les desigualtats!, ha sentenciat.

El document presentat aquest dijous constata que "les restriccions de l'actual marc autonòmic en competències i disponibilitat d'ingressos limiten l'abast de les polítiques públiques que es poden impulsar des del Govern de la Generalitat". L'informe parla, per exemple, del sistema tributari, remarcant que "el disseny impositiu actual s'hauria de replantejar perquè tingués un caràcter més redistributiu", però posa de manifest que "el Govern català no té capacitat per fer-ho, ja que els grans tributs són gestionats per l'Estat". En aquest sentit, el secretari d'Economia, Pere Aragonès, ha obert l'acte assegurant que la confecció i publicació d'estudis com aquest serveixen també per explicar que el Govern "vol un estat català per poder fer front a les desigualtats" de manera més efectiva. La directora general d'anàlisi econòmica, Natàlia Mas, també ha destacat que la voluntat de construir un nou estat fa que ara, quan s'estaria a les portes de la independència, sigui un moment idoni per fer un estudi com aquest, perquè suposa "una oportunitat única que se'ns ofereix per debatre quines han de ser les prioritats econòmiques i socials del nou estat". La presentació de l'informe ha comptat també amb la intervenció d'Oriol Junqueras, que ha remarcat que en un context com l'actual i la distribució competencial que existeix entre l'Estat i la Generalitat, Catalunya "té recursos més escassos dels que li correspondrien per la realitat econòmica, l'esforç fiscal i les necessitats reals". "I per això diem que malgrat que ens esforcem per fer els pressupostos millors, mai són els que la gent necessita i mereix. No són els que necessita perquè necessita més recursos en molts àmbits importantíssims, i no són els que mereix perquè fem un esforç fiscal molt superior als recursos que té l'administració catalana", ha afegit. Tot i això, el vicepresident ha garantit que Economia "continuarà destinant el percentatge més alt possible dels pressupostos als àmbits de necessitats, que són també de garantia de disponibilitat de bons pressupostos futurs". "La proposta pressupostària que estem treballant centra la seva atenció en l'intent de resoldre bona part de les bosses de pobresa enquistades i que la recuperació macroeconòmica no aconsegueix corregir", ha comentat Junqueras.D'altra banda, Pere Aragonès també ha explicat que aquest estudi està servint també com a "primer pas" per crear un observatori permanent dels indicadors de benestar i pobresa a Catalunya. Així, es retén establir "una monitorització de la pobresa i la desigualtat" des d'Economia i Treball i Afers Socials. El secretari d'Economia ha detallat que els dos departaments treballen en "el disseny d'una taula d'indicadors de progrés social per complementar variables econòmiques com el PIB". L'objectiu és obtenir dades de referència que "ajudin a prendre decisions polítiques i permetin millorar l'acció del Govern". D'aquests estudis, el departament farà un informe anual que representarà la foto fixa i l'evolució de les condicions de vida dels catalans. La Nota l'Economia 103: Anàlisi i eines per fer front a la pobresa i la desigualtat" suposa el primer treball coordinat des del Govern que analitza la desigualtat a Catalunya des d'una perspectiva transversal i abordant diferents mètodes i dimensions. Es tracta d'un total de 19 extensos articles signats per 30 acadèmics, tècnics i experts en aquests àmbits. Dades i recomanacions de l'informeEn un d'aquests textos s'indica que "més enllà de la necessitat de més inversió social, la Generalitat encara pot millorar en l'eficiència de catàlegs i la seva gestió". De la mateixa manera, s'indica que "cal revisar a fons les prestacions socials, que siguin més flexibles i adaptables a les noves formes de pobresa", perquè "algunes resulten inaccessibles, arriben a destemps o estan desfasades". En aquest sentit, un altre dels articles aposta per crear una Renda Bàsica a Catalunya i creu que "és possible finançar-la". Els autors defensen una "assignació monetària incondicional a tota la població" que suposi 7.471 euros a l'any per als adults i 1.494 euros per als menors de 18 anys. Aquesta renda "substituiria totes les prestacions actuals" d'import inferior, suposant així "un estalvi d'un 92.222 milions d'euros amb dades del 2010". Per finançar la renda, a més, aposten perquè a Espanya "tothom tingui aplicat un únic tipus d'IRPF del 49%". Aquestes mesures, segons els autors, faria reduir la desigualtats, que els treballadors no acceptessin feines amb salaris baixos, i seria una "palanca per a l'emancipació dels joves". Conclusions i anàlisiD'altra banda, a tot l'estudi hi ha altres dades destacades que fan una radiografia de la desigualtat i la pobresa a Catalunya. Per exemple, es diu que l’any 2015, el risc de pobresa a Catalunya afectava el 19% de la població, 1,9 punts menys que el 2014 (20,9%). Aquesta taxa és inferior a la mitjana espanyola (22,1%) però superior a la de la UE (17,2%). En termes de desigualtat, Catalunya seria l'11è país més desigual de la UE segons l’índex de Gini i Espanya és el 7è. Sobre la recuperació econòmica, el document diu que està permetent una reducció important de l’atur, però el risc de pobresa que afronten els treballadors a Catalunya encara és molt elevat (11,2%), un dels més alts a la zona euro (9,5%) i a la UE (9,6%). Això mostra que persisteixen problemes estructurals relacionats amb l’elevada taxa d’atur, l’alta temporalitat i l’atur de llarga durada. Pel que fa al salari mínim, s'apunta que està esdevenint una referència per a molts contractes de treball, quan abans quedava per sota del salari mitjà. Això reforça el seu paper com a eina clau per lluitar contra la desigualtat.El nivell de despesa pública en Ensenyament sobre el PIB també s'analitza i es diu que encara està lluny de la mitjana europea. En entorns més desafavorits, com al barri de La Mina, es destaca que la funció de l’escola requereix una lectura que vagi més enllà de l’educació reglada. També es constata que existeix una pobresa de gènere. Pràcticament la meitat de les dones a Catalunya serien pobres si haguessin de dependre exclusivament dels seus ingressos, degut a la no valoració de les tasques domèstiques i a la bretxa salarial que les allunya dels homes.L'estudi també fa referència als avis i diu que la crisi ha impactat molt en el col·lectiu de gent gran. Destaquen les conseqüències econòmiques arran d’invertir en participacions preferents (el 80% dels afectats són majors de 65 anys), les conseqüències de la pobresa energètica (un 16% no pot mantenir la seva casa a temperatura adequada) i el no-desplegament de la Llei de la Dependència. Es remarca també que les persones grans han estat un pilar fonamental per esmorteir l’impacte de la crisis sobre membres de la seva família: l’any 2010, un 23,8% de persones grans ajudaven econòmicament a familiars.A l'estudi es constata també que hi ha una correlació entre el preu dels habitatges i l’índex de pobresa. Entre 1997 i 2007, els salaris van créixer un 51% i els preus un 287%, gairebé 6 vegades més. El sistema d’habitatge de Catalunya se situa entre els que compten amb una major presència d’habitatge de titularitat privada (gairebé el 98% del total). En canvi, la mitjana europea d’habitatges de titularitat pública o social es troba al voltant del 15%. De fet, a Àustria i Alemanya s’apropa al 25%, i als Països Baixos supera el 30%.Per últim, es recomana que l’avaluació de polítiques públiques relacionades amb la pobresa i l’exclusió social tingui més rellevància, ja que constitueix una eina cabdal per a una millor presa de decisions.

Enviar