La història epigenètica del limfoma prediu la seva evolució clínica, segons investigadors del Clínic-Idibaps
La conformació tridimensional de l’ADN canvia els limfomes i activa gens de càncer
ACN Barcelona.-Un estudi publicat a la revista ‘Cancer Cell’ desxifra per primera vegada l'epigenoma del limfoma de les cèl·lules del mantell, un tipus de càncer agressiu derivat dels limfòcits B, les cèl·lules del sistema immune que produeixen els anticossos. La investigació revela en detall la història epigenètica del limfoma. D'una banda, identifica la seva cèl·lula d'origen i, de l'altra, revela que com més evoluciona l'epigenoma de les cèl·lules tumorals, més agressiu és el curs clínic del pacient. A més, els investigadors han descobert que la conformació tridimensional de l'ADN canvia en els limfomes i dóna lloc a l'activació de gens de càncer. L'article està coordinat per Iñaki Martín-Subero, investigador de la Universitat de Barcelona i de l'equip Mecanismes Moleculars de la Neoplàsies Limfoides de l'Idibaps.
El limfoma de cèl·lules del mantell es considera clínicament agressiu, tot i que en alguns pacients es manifesta de forma lleu. Les causes d'aquesta complexitat clínica són poc conegudes. Els investigadors han observat el paper de l'epigenètica en aquest tipus de limfoma i a banda de descriure amb precisió la història evolutiva de cada pacient han proposat una nova estratègia per predir l'agressivitat de la malaltia en base al seu grau d'evolució epigenètica.Entre els diferents mecanismes epigenètics, la metilació de l'ADN defineix la identitat cel·lular i imprimeix en l'ADN la història evolutiva de les cèl·lules. A través de l’estudi d’aquest mecanisme, els investigadors han analitzat en profunditat els que influeixen en l'agressivitat del limfoma i han descobert dos factors clau: el seu origen i el grau d'evolució. Els limfomes que es deriven de limfòcits B immadurs són més agressius que els que s'originen de limfòcits B madurs. No obstant això, segons Martin-Subero el factor més important per explicar l'agressivitat clínica és “el grau d'evolució del tumor a partir de la seva cèl·lula d'origen”. Sembla que “aquells tumors que han evolucionat molt s'han fet més forts i el seu pronòstic és francament advers". En un article previ del mateix grup, publicat a la revista ‘Nature Genetics’ l'any passat, els investigadors van proposar que tan sols una part de les alteracions de la metilació en les cèl·lules tumorals tenen a veure amb el càncer en si. En aquest treball, els investigadors han anat més enllà i, mitjançant l'estudi simultani de diversos mecanismes epigenètics, han determinat quines són les regions alterades que juguen un paper clau en el càncer.Per entendre aquestes anàlisis, Martin-Subero compara l'epigenoma amb una orquestra que toca una melodia. “La melodia és el resultat final, l'expressió dels gens, i els diferents músics de l'orquestra són els diferents mecanismes epigenètics. No es pot entendre la melodia sense saber el que fa cada músic. En aquest estudi hem analitzat a cadascun dels músics de l'orquestra epigenètica per comprendre com canvia la melodia en el limfoma".De les milers de regions en què canvia la metilació de l'ADN en els limfomes, tan sols un petit percentatge modifica la seva funció i, per tant, poden associar-se directament amb el desenvolupament tumoral. Elías Campo, expert internacional en limfomes, comenta que "la identificació de les regions que canvien la seva funció en el limfoma permetrà pensar en el desenvolupament de tractaments més precisos, que s'adrecin a aquelles alteracions moleculars que transformen les cèl·lules normals en cèl·lules tumorals".






