Romeva diu que les accions judicials de l'Estat contra el procés són "ecos" del franquisme

El Govern homenatja els represaliats de la dictadura en un acte on el conseller afirma que "està per demostrar" que la d'Espanya sigui "una democràcia digna d'aquest nom"

ACN Barcelona.-El Govern de la Generalitat ha volgut homenatjar les víctimes del franquisme en un acte dedicat "a les persones que van lluitar per les llibertats i la democràcia durant la Guerra Civil i la dictadura". El paranimf de la Universitat de Barcelona ha acollit aquest diumenge, 20 de novembre i aniversari de la mort de Franco, un cerimonial on s'ha lliurat un reconeixement a 309 represaliats i familiars que han obtingut el reconeixement com a víctima del franquisme des del 2009, el darrer cop que es va fer aquest acte. El conseller d'Exteriors i Relacions Institucionals, Raül Romeva, ha clos l'acte amb un discurs on ha comparat, "salvant les distàncies", la justícia franquista amb l'actual a l'Estat espanyol. "Avui encara ressonen ecos d'aquesta melodia –la justícia franquista- clarament perceptibles quan veiem les interferències sobre l'estament judicial per part de l'executiu", ha dit el conseller en referència a les reaccions de l'Estat al procés. A més, Romeva creu que tot i no viure en una dictadura, "està per demostrar" que la d'Espanya sigui "una democràcia digna d'aquest nom".

El conseller ha volgut aprofitar l'acte per homenatjar les víctimes i els seus familiars, però no ha volgut perdre l'oportunitat per arremetre contra l'Estat espanyol pel tracte que els ha dispensat i, també, per com actua amb el procés sobiranista. Així, Romeva ha recordat que "en la legalitat franquista imperava l'arbitrarietat, l'absència de normes, i la impunitat", i ha reblat que, "salvant les distàncies", actualment "encara ressonen ecos d'aquesta melodia, clarament perceptibles quan veiem les interferències sobre l'estament judicial per part de l'executiu". "Comprovem que la lluita per les llibertats continua vigent. Durant la dictadura, per aconseguir una democràcia amb separació de poders, i ara, perquè els poders no acabin separant-se de la democràcia", ha sentenciat, tot afegint que "encara presenciem querelles i amenaces d'actuacions judicials per delictes tan greus com permetre que els ciutadans expressin la seva opinió lliurement o que els seus representants democràtics debatin sobre qualsevol tema al Parlament". A més, tot i que Romeva ha afirmat rotund que "és evident i negar-ho seria irresponsable que no ens trobem sota el jou d'una dictadura", ha volgut remarcar que "està per demostrar que estiguem gaudint d'una democràcia digna d'aquest nom". Segons el conseller, aquest és el motiu pel qual molts catalans són ara mateix partidaris de la independència. "Per això tants ciutadans d'aquest país ha decidit construir un espai de democràcia i llibertats que ho garanteixi, perquè aquest desig entronca amb les múltiples lluites contra el franquisme que vau protagonitzar", ha dit dirigint-se als homenatjats. Precisament a aquestes víctimes i familiars els ha volgut fer un "profund agraïment" per la seva lluita antifranquista. "Quan part del poble que representeu va perdre la por, el regim va començar a trontollar salvatgement, amb convulsions fins a ultima hora", ha dit Romeva, que ha lamentat que la reparació de les víctimes que comença a albirar-se "no comencés fa 30 anys, pel capbaix". "Tenim el deure d'arribar fins al final i és el nostre compromís", ha afegit per demostrar que la Generalitat vol seguir aquesta línia d'homenatge i reparació. Durant l'homenatge s'han interpretat diverses peces musicals amb lletres relacionades amb la memòria, la repressió i la lluita per les llibertats. A més, les intervencions dels historiadors Josep Fontana i Borja de Riquer han posat la visió acadèmica, deixant palès que encara queden passos a fer per "reconèixer veritablement la memòria i la repressió" a les víctimes. De Riquer ha explicat que l'episodi no estarà tancat fins que "es recuperi la memòria dels represaliats, se cerqui la veritat històrica, s'apliqui una justícia realment reparadora de les víctimes i es vetlli perquè mai més es repeteixi". I això, ha dit, encara no s'ha fet a l'Estat espanyol.De fet, ha assegurat que "a Espanya es va imposar una abusiva identificació entre amnistia i oblit, i entre reconciliació i amnèsia". "La llei d'amnistia va significar un tancament en fals de la dictadura franquista. Una errada política", ha sentenciat, tot afegint que en aquell moment "es deia que era massa aviat per tractar les ferides franquistes, i ara alguns diuen que ja és massa tard". De Riquet també ha volgut recordar les "enormes dificultats" que tenen els familiars i les víctimes per aconseguir "la nul·litat de les sentències, els judicis, els processos i les condemnes polítiques franquistes". "Els arguments d'Espanya per no fer-ho són d'autèntica vergonya", ha conclòsEl dia escollit per a l'homenatge és el 20 de novembre precisament perquè coincideix amb l'aniversari de la mort del dictador. I el lloc ha estat el paranimf de la Universitat de Barcelona per ser un símbol de la repressió franquista però també de la lluita per la llibertat i l’indret que va acollir l'embrió dels moviments estudiantils i intel·lectuals contra la dictadura.

Enviar